dimecres, 12 de setembre del 2012

El Dia-I

Ahir, Catalunya va viure la Diada amb més presència popular de la seua història. Quasi milió i mig de manifestants van recórrer els carrers de Barcelona sota una premissa comuna: "Catalunya, proper estat d'Europa", amb l'estelada per bandera, i clamant tots junts per la independència.

Un dels punts d'inflexió de la Segona Guerra Mundial, si no EL punt d'inflexió, fou el desembarcament de Normandia. El 6 de juny de 1944, 130000 soldats del Regne Unit, Estats Units, el Canadà i la França Lliure posaven els seus peus en les platges d'esta regió francesa per alliberar a tota Europa del feix nazi. El dia fou anomenat, primer tàcticament, i després popularment, el Dia-D.

Doncs bé, el viscut ahir a Catalunya ha sigut una mena de Dia-D. El poble català ha dit "prou" a una sola veu. La consigna "adéu, Espanya", que des de fa temps circulava per la web, es va fer ahir patent. Catalunya està ara acomiadant-se d'Espanya. Només cal que els seus líders siguen ara prou valents per fer valer la voluntat del poble català.


Artur Mas ha dit que la "transició nacional" comença, i que serà un camí sens dubte dificultós, doncs Espanya farà tot el possible per evitar la definitiva separació de Catalunya de l'actual estat. Açò és ben cert, però, fins a quin punt un estat té poder per decidir sobre la voluntat d'un altre? Fins a quin punt Espanya pot negar l'existència de Catalunya com una nació pròpia, tant diferent de la resta de l'estat, com aquesta resta de l'estat pot ser-ho de, per exemple, França? Fins a quin punt, i aquest és el més important, Madrid pot negar el clamor únic de tot un poble?

Dins dels Drets Humans, hi ha un, de fonamental, sense el qual potser no s'entendria la història moderna. Es tracta de l'anomenat Dret d'Autodeterminació dels Pobles. En essència, vol dir que qualsevol poble, entès com un conjunt de gent amb la mateixa llengua, els mateixos costums, la mateixa història, que habita a un mateix territori, té dret a decidir sobre la seua condició política, és a dir, decidir sobre la seua independència o no respecte a un altre estat.

Si Espanya nega a Catalunya aquest dret, estarà atemptant contra els Drets Humans. Fa ben poc, dos o tres dies, VilaWeb es feia ressò d'un fet ocorregut al parlament britànic. Allí, un diputat va presentar una moció per a que el parlament d'aquesta nació fera costat a la independència de Catalunya, argumentant la falta de democràcia de l'estat espanyol al no permetre a, com he dit, el propi poble català decidir sobre el seu futur per què, algú té més dret que el poble català a decidir sobre el seu futur?

Açò és només un exemple, potser el més assenyat, de la preocupació que desperta l'actual situació de Catalunya al món. La Diada d'ahir és una afirmació, una asseveració, del sentiment nacional català, del diferencial respecte a Espanya, de la voluntat de construir una nova nació catalana, una República Catalana, des de la Independència. I val a dir, que tenen el reconeixement de els mitjans de comunicació internacionals (http://www.vilaweb.cat/noticia/4039664/20120911/premsa-internacional-resso-multitudinaria-manifestacio-independentista.html), nacionals (http://elpais.com/elpais/2012/09/11/opinion/1347394021_891867.html), així com el reconeixement de la pròpia Unió Europea (http://www.vilaweb.cat/noticia/4039815/20120912/comissio-europea-desmenteix-declaracions-dahir-consequencies-independencia.html). I també, com no podria ser d'altra manera, tot el meu suport. Endavant, catalans! Independència i llibertat! Bona lectura!