tag:blogger.com,1999:blog-11267595179502125192024-03-05T10:38:43.812+01:00El Camí de l'EscocésL'evolució de la realitat pròpiaMcHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.comBlogger39125tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-84878068306947776442013-11-13T17:37:00.000+01:002013-11-13T17:37:42.449+01:00Pròxima parada<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Bona lectura!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>El paisatge corria ràpid darrere les finestres. Al seu seient, mirava sense
mirar les muntanyes, les valls, els horts i els rius que desfilaven davant els
seus ulls, amb constant successió. Ja no recordava en quina estació havia
pujat. Tampoc no recordava on es dirigia. Senzillament viatjava, mirant sense
mirar el paisatge.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>De tant en tant, quan el tren es detenia a alguna estació, llançava
frenèticament la seua mirada cap a l’andana, més enllà de les finestres. Cap a
la porta del cotxe on viatjava, com si estiguera esperant algú, com si buscarà
alguna persona que mai arribava.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>I així repetia, dia rere dia, en infinita successió. No recordava el dia
que va eixir de casa. Tampoc sabia quan tornaria, si és que ho feia. Immers en
un viatge sense fi, de vegades oblidava perquè havia començat aquella ruïnosa
empresa.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Però plorava, perquè sabia que hi havia una explicació al darrere del que
estava fent. Sabia que hores, dies, potser setmanes abans -havia perdut ja la
noció del temps- alguna cosa l’havia
empentat a iniciar aquell viatge.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>I de tant en tant, aconseguia recordar: hores, dies, potser setmanes abans,
havia agafat el tren com feia totes les vesprades per tornar de treballar. I va
ser aleshores quan, en una estació de la qual no recordava el nom, va pujar
ella. L’àngel que havia estat buscant sense saber-ho tota la vida, la persona
que havia de donar sentit a la seua existència. Se li va asseure enfront, li va
somriure, a ell li van pujar els colors, i els dos van baixar el cap.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>I amb el cap baix, lluitant contra el foc que li bullia a l’interior,
barallant-se amb les ganes de fugir a córrer, de declarar-se-li immediatament,
o d’intentar passar del tema, com si allò només haguera sigut un moment
puntual, el tren es va aturar a una estació, ella va baixar, i ell no se’n va
adonar.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Quan va alçar el cap, ella ja no estava. Va tornar a casa caminant sense
pensar, es va fer el sopar cuinant sense pensar, es va posar el pijama
vestint-se sense pensar, i es va gitar dormint-se sense somiar. I quan a l’endemà es va alçar,
va començar el seu viatge sense fi.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Plorava, perquè havia tornat a recordar la història que l’havia portat al
limbe. La maleïa, a ella i a la seua pròpia esperança, que li feia seguir a
aquell tren sense final de trajecte buscant-la. Maleïa el seu cor ardent i
maleïa els seus ulls per haver-li permés contemplar tan dolça bellesa.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>En la seua sobtada vitalitat enutjada havia eixit momentàniament del seu
ensurt, i va poder escoltar la mecànica i freda veu dels altaveus del cotxe:
“pròxima parada...” i va tornar a sumir-se en la seua desesperació interior,
mirant sense mirar el paisatge ara de grises cases que corria cada vegada més
lent davant seu. El bloc de pisos, la casa groga, els arbres de l’avinguda,
l’andana i l’estació.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>I, com feia ja mecànicament sempre que el tren s’aturava, va llançar la
seua mirada, entre boja i perduda, a la porta del seu cotxe. Un, dos, tres
passatgers... i unes cames. Va alçar les celles. Unes cames perfectes, que
acabaven amb uns malucs magníficament redons. Va alçar la vista. La cintura acoblada
harmoniosament entre els seus malucs i els seus pits donava pas a un bust
exuberant, formidable. I finalment, alçà el cap. Ella estava allí, amb el el
seu rostre de bellesa grega i la seua llarguíssima cabellera castanya. I li
somreia, com la vegada que la va veure per primera, i fins aleshores última,
vegada.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Es va alçar del seu seient, va seure al costat d’ella, i li va somriure.</i><o:p></o:p></span></div>
McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-105501958847577322013-11-06T17:03:00.001+01:002013-11-06T17:07:23.222+01:00Radiotelevisió Valenciana<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/5Lb2MRO-dJQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Aquesta és la primera cançó que recorde haver escoltat en valencià. Recorde molt bé els capítols de Doraemon que feien a Babalà, l'espai d'oci infantil que tots els dies posava en emissió RTVV als canals Canal 9 i Punt 2. Com jo, molts de la meua generació també veien Doraemon en valencià, també veien Babalà, i gràcies això, vam aconseguir criar-nos en valencià no només a casa i a l'escola, sinó també veient la televisió. Això ja no es repetirà.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz5-7ANNVBJ707a96S0VTYBYVKvwCg9LlXH-mafBhF2fM3_UvyjMnTiiRc52gkx1CSd44D3eiDvkfPkWPp-L6Fh_-tkXtsnpH7lvU7GlZB5pug3eXbDPt1nbSc2S0F2tFaPqtYRHAzaxM/s1600/rtvv.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz5-7ANNVBJ707a96S0VTYBYVKvwCg9LlXH-mafBhF2fM3_UvyjMnTiiRc52gkx1CSd44D3eiDvkfPkWPp-L6Fh_-tkXtsnpH7lvU7GlZB5pug3eXbDPt1nbSc2S0F2tFaPqtYRHAzaxM/s320/rtvv.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
El 9 d'Octubre de l'any 1989 començava les seues emissions Canal 9. Sis dies abans havia començat a emetre Ràdio 9. Els dos mitjans pertanyien a la recentment creada Radiotelevisió Valenciana, l'ens de comunicació públic que hauria d'haver sigut, d'haver representat, la veu de tots els valencians. Hauria d'haver sigut la nostra "emissora nacional", mostrant la veritat, la realitat valenciana sense politicismes ni manipulacions. I de fet, així va començar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/eEU6wzkpkK4?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">PRIMERA EMISSIÓ DE RÀDIO 9, ALESHORES</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">"CANAL 9 RÀDIO"</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
Però l'intent de televisió pública, neutra i accessible a tota la societat valenciana prompte va començar a decaure. Ja el govern del socialista Lerma va començar a utilitzar Radiotelevisió Valenciana per a les seues pròpies finalitats, i l'assumpte es va empitjorar fins l'extrem amb l'arribada del Partit Popular al govern valencià.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
RTVV es va convertir en l'altaveu dels seus grans esdeveniments, i en l'encobridora dels seus afers de corrupció, dels seus malbarataments econòmics, i de les seues desfetes en polítiques socials. Els treballadors de RTVV foren pressionats fins l'extrem, com ara han destapat, per dir públicament el que els feien dir els directius i alts càrrecs col·locats a dit pel govern "popular". I així, especialment els informatius de Canal 9, es van convertir en l'exemple i la vergonya de la societat valenciana del canvi de mil·lenni.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/5CPVQQT5Nj8?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">CAPÇALERA I TITULARS DE NOTÍCIES 9 2a EDICIÓ, 2008</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
Però RTVV era molt més del que tots criticàvem dels seus informatius. RTVV era la Taula Esportiva, era Punt a Punt, era Grada Nou... era Dossiers, era Societat Anònima, era Medi Ambient... era Trau la Llengua, era Gormandia, era El Poble del Costat... era Astèria i Obèlix, era Babalà, era Missió Impossible...</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/qmRZ-Ep0b6Y?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://img.youtube.com/vi/_FNBANgtQZc/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="http://youtube.googleapis.com/v/_FNBANgtQZc&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="http://youtube.googleapis.com/v/_FNBANgtQZc&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/nKdIYTChGeQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Eren programes fets per valencians per a valencians, fets per professionals de debò que demostraven sempre que els deixaven la seua qualitat i creativitat. I ahir això es va acabar. Ahir per la vesprada, el president valencià Alberto Fabra va anunciar el tancament de Ràdiotelevisió Valenciana, després de 24 anys d'emissió mai interrompuda.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Sí, RTVV era un ens manipulat, però programes com els esmentats, així com la programació i els propis informatius d'ahir nit i hui, fets pels treballadors sense coacció, doncs veuen propera ja la seua fi, demostren que RTVV, amb un altre marc polític, podia haver sigut, podría ser, una vertadera televisió pública, valenciana i de qualitat.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Per tot això no podem parar de cridar pel que és nostre, per la nostra televisió, per la nostra informació en la nostra llengua! </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;"><b>#VolemRTVV</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;"><b>#SalvemRTVV</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;"><b>#RTVVnoestanca</b></span></div>
<br />McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-25814389363322180952013-10-18T21:49:00.001+02:002013-10-18T22:31:13.983+02:00LlegatFins el meu passat article, <i><a href="http://elcamidelescoces.blogspot.com.es/2013/09/valencianisme.html">Valencianisme</a></i>, feia molt de temps que no escrivia al bloc. Açò implica, evidentment, que fa molt, molt de temps que no cultive la vessant literària d'aquesta web. Hui, però, torne per fi amb una història curta, que espere estiga emmarcada en un conjunt de texts que arriben a donar-li la coherència necessària. Més bé, aquest breu escrit es pot plantejar com una reflexió del futur de la humanitat. No pretenc, però, apropar-me amb açò a la talla de mestres com Isaac Asimov, Orson Wells o Arthur C. Clarke. Només és la meua xicoteta contribució a un món literari que ja fa més d'un segle que va començar.<br />
<br />
Bona lectura!<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i>"L’estructura dissenyada és
perfecta. Sí, tots estem d’acord. Serà capaç de suportar la fi del nostre
univers i preservar en ell la vida, al marge de qualsevol circumstància. I si
no la vida, almenys serà capaç de preservar l’herència cultural de nosaltres, el
legat dels immortals, la immensa biblioteca dels primers nascuts.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i>No cometrem el mateix error que
eons abans havien comés els nostres avantpassats, si és que havien existit. Nosaltres
arribarem sols, desemparats. Nasquérem del no-res, evolucionant des d’espècies
amb una intel·ligència inferior, trobant el nostre propi camí al llarg de la
història, abandonant el nostre món natal per conéixer l’espai, per fer contacte
amb altres pobles, altres civilitzacions.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i>Junts, havíem assolit
l’omnipotència, l’herència genètica perfecta, la conjunció de sabers més gran
de la nostra història. Teníem el control absolut de l’univers... o quasi.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i>Nosaltres, els senyors de les
estreles, que a plaer havíem controlat l’evolució de la vida, la creació
natural, els ecosistemes de centenars de planetes. Que havíem donat la vida,
però també condemnat a la destrucció, a milers d’espècies arreu de la galàxia,
estem ara condemnats a desaparèixer.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i>Vam saber veure que l’univers era
infinit en temps i en espai, però no vam saber preveure que era cíclic. I ara
un altre cicle havia arribat a la seua fi. I se’ns va revelar massa tard, quan
ja no podíem fer res per salvar-nos.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i>Per això, quan les estreles van
començar a esclatar en rapidíssima successió, quan les supernoves es reproduïen
al llarg de la galàxia com si de cèl·lules es tractaren, quan els forats negres
s’obrien sense previ avís enmig de sistemes solars tragant-se’ls sencers, ja no
podíem fer altra cosa que preservar el nostre llegat. I almenys això ho hem
aconseguit.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i>Potser era una mena de càstig. Un
ultimàtum a la nostra prepotència. Ens havíem cregut déus, i com a déus vam fer
el que ens va plaure de la galàxia. Però estàvem equivocats. Si no podíem
salvar-nos, era l’hora de deixar pas a noves civilitzacions... i deixar-los l’advertència.
Un senyal de que, abans que fóra massa tard, no cometeren els mateixos errors
que nosaltres. Aquella arca espacial
aplegava tota la nostra història. Era un món harmoniosament perfecte, autònom, que funcionaria durant
milers de milions d’anys, arribant així als nostres hereus. O això esperem.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i>Des del pont del gran cuirassat
estel·lar contemplem ara la nostra última creació per fi acabada. L’última peça
en el gran joc dels déus al qual inconscientment hem jugat. Com ella, hi ha
moltes més repartides per la galàxia, almenys totes les que hem pogut construir
en el poc temps que hem tingut. Si tot va bé, les arques, protegides per un
poderós escut molecular, seran tragades per alguns dels nombrosos forats negres
que estan desestabilitzant l’univers, i mil·lennis després tornaran a aparèixer
en un punt indeterminat de la galàxia, escopides pel propi forat, o eixint del
seu viatge per l’hiperespai en un altre punt de l’univers. Aleshores haurem
acomplit la nostra última fita. <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><i>Deixe aquest últim missatge meu
com una advertència, però també com un raig d’esperança, a aquells que vinguen
després de nosaltres. Apreneu del que trobeu ací, i deixeu que l’univers
seguisca el seu curs. Heu de ser guardians, no déus. Vostra és la tasca
d’aconseguir que tot rutlle en perfecta unitat, harmonia, i pau"<o:p></o:p></i></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBsxtGHka3KQWXqAf2WrQZn2CRSkyo3pkBWPZHB95CLPGiV8zpM7wDTPmGZ3NI3GB242VZ_42o7zpdFmv6B4suyShwrk1H8tc4545AAOvz0FcZbEzFyeWrtC3ifGdALqOaEOa9_RXsXsk/s1600/13694_3d_space_scene_supernova.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBsxtGHka3KQWXqAf2WrQZn2CRSkyo3pkBWPZHB95CLPGiV8zpM7wDTPmGZ3NI3GB242VZ_42o7zpdFmv6B4suyShwrk1H8tc4545AAOvz0FcZbEzFyeWrtC3ifGdALqOaEOa9_RXsXsk/s400/13694_3d_space_scene_supernova.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-83874773998679785872013-09-24T18:48:00.001+02:002013-09-24T18:48:51.051+02:00Valencianisme<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiukZ-pLavTCwU6enip7HEhGbCTbJaW56BFmgviPxHXaX0U4b_n6uiTMgWknpUra6H3kR4ZosZr5zE9Rirq7m9gxnOxD7a7WvZRTqLZEJ6XgkMwvZxLisKMUXtQ4rvfYwPSLtxNswQ06i8/s1600/Pais_valencia.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiukZ-pLavTCwU6enip7HEhGbCTbJaW56BFmgviPxHXaX0U4b_n6uiTMgWknpUra6H3kR4ZosZr5zE9Rirq7m9gxnOxD7a7WvZRTqLZEJ6XgkMwvZxLisKMUXtQ4rvfYwPSLtxNswQ06i8/s320/Pais_valencia.png" width="166" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">SILUETA ACTUAL DEL TERRITORI VALENCIÀ.</span></div>
<br />
Sovint em pregunten per la meua filiació política. No és una pregunta fàcil de respondre, com realment no ho és per a ningú. Mai ningú és completament socialista, completament liberal, o completament anarquista. Sempre hi ha matisos que aporta la persona a cadascuna de les etiquetes. Inclús, potser, de vegades les pròpies etiquetes poden confondre. Ara per ara, si hom es defineix com a "socialista", potser el poden encasellar directament com a votant del PSPV quan potser no tinga res a veure, i siga un socialista d'aquella ideologia raonada al segle XIX per Saint-Simeon o Robert Owen, i que poc o res té a veure ja amb els "Partits Socialistes" (PSOE, SPD, PAOK) de l'Europa actual.<br />
<br />
Així doncs, quan sóc jo qui ha de respondre la pregunta, puc emetre dos respostes: "valencianista" o bé "nacionalista valencià". "Valencianista" és un terme molt més ample, que agrupa ideologies molt diverses, algunes de les quals marcadament enfrontades entre elles, i per tant, pot portar a confusió. En efecte, un "valencianista" potser algú emmarcat en unes certes posicions polítiques, o bé un seguidor del València CF, o bé un estudiós del valencià. Dins de les posicions polítiques, pot ser des d'un pancatalanista, fins a un espanyolista acèrrim, que, en la seua defensa del folklore valencià, s'anomenarà a ell mateix "valencianista", sovint en castellà.<br />
<br />
"Nacionalista valencià" és una etiqueta molt més concreta. Directament, els nacionalistes valencians, des de la pròpia etiqueta, directament ens guanyem l'enemistat dels grups espanyolistes o regionalistes, és a dir, aquells que consideren València una extensió de Castella, o bé aquells que consideren València un afegit a Castella amb un regust a "paella y fallas" molt apetible per a un diumenge de primavera, però per a res per a tot l'any.<br />
<br />
Ara per ara, hi trobem tres ideologies polítiques que es fan anomenar "nacionalisme valencià". Tots tres grups són hereus, a la seua manera, dels partits valencianistes de la II República, com ara, Esquerra Nacionalista Valenciana, que per la guerra va fer servir un dels cartells de mobilització ara per ara més estesos i coneguts del conflicte almenys a València.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXHMFEL4j6UaT5MB_zHVgXpH-gGTcT8egssVzyYT-13RFxk0wnABpzuoXiRC70XMGVmZuxpE-FDPfexJ5bT5x0XnmJGbP621jWC8iPob0icgrxFMEAWe9s2wrZ6_qSS9ce4wmm4aPmefk/s1600/dubon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXHMFEL4j6UaT5MB_zHVgXpH-gGTcT8egssVzyYT-13RFxk0wnABpzuoXiRC70XMGVmZuxpE-FDPfexJ5bT5x0XnmJGbP621jWC8iPob0icgrxFMEAWe9s2wrZ6_qSS9ce4wmm4aPmefk/s320/dubon.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">CARTELL DE LA GUERRA CIVIL QUE MOSTRA LA BANDERA</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">D'ESQUERRA NACIONALISTA VALENCIANA.</span></div>
<br />
Per una banda, trobem els nacionalistes valencians nascuts de la Batalla de València, embeguts d'un odi visceral a tot allò català, provocat potser per les afirmacions fusterianes, que veien com una mena d'atac a la identitat pròpia valenciana, i que aleshores tenien molts seguidors. Aquests nacionalistes, com és natural, defensen la independència d'una "República" o "Nació" valenciana independent de qualsevol altre estat, amb una llengua pròpia, el valencià, sense cap relació amb cap altra llengua romànica més que la de ser pròpiament una llengua romànica. És un grup molt minvat, agranat pel "valencianisme folklòric" espanyol i el regionalisme, aquella ideologia de la "senyera en lo blau" i el "no mos fareu catalans" que portaven per bandera partits com Unió Valenciana als 90, i que ara porta el Partit Popular.<br />
<br />
Seguidament, enmig, trobem altre grup de nacionalistes valencians. Potser són els hereus més directes d'aquell valencianisme republicà dels anys 30, refundat ara en allò que s'ha anomenat la "Tercera Via", teoritzada per Joan Francesc Mira, línia política en la qual s'emmarcava el Bloc Nacionalista Valencià, integrat ara dins de Compromís. Ara per ara evolucionat, i amb una base molt més sòlida que no pas als 90 o principis dels 2000, aquest nacionalisme defen una València independent, i intenta apartar qüestions com ara la bandera o el nom del territori del debat. Valencianistes d'aquesta ideologia poden alçar banderes com la Reial Senyera, la Preautonòmica, la Estrelada Valencianista, la Estrelada Socialista, o nomenar el País com València, República Valenciana, Nació Valenciana o País Valencià. Com el primer "nacionalisme valencià" que hem descrit, aquesta solució es decanta per una València sobirana i independent de qualsevol altre estat, però a diferència d'aquell, defensa la unitat de la llengua catalana, amb les particularitats pròpies del valencià, i n'és conscient, i orgullosa, de l'origen catalanoaragonés del nostre poble, així com de la seua evolució fins arribar a ser un poble sobirà, documentat ja per Francesc Eiximenis al segle XIV.<br />
<br />
Per últim, el ventall es tanca amb el nacionalisme valencià pancatalanista. Fundat per la doctrina de Joan Fuster, principalment arran de la publicació del seu llibre <i>Nosaltres, els valencians</i>, va prendre força en la polarització que es va produir al valencianisme a la Batalla de València, i fou durant molts anys el bastió del valencianisme progressista, defensor d'un País Valencià emmarcat dins d'una federació d'estats catalanoparlants, anomenada Països Catalans. Potser l'equivocació més gran d'aquesta ideologia és la famosa frase que va aventurar el seu fundador: "<i>Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans</i>". Gran part de la societat valenciana ni ha perdonat ni ha oblidat eixa afirmació.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN5mATPgTN3UtvQcQiiKL9hOpeUAO9lh_GgQ2gR62xkecrMPzsS6OC9S1CdtA_fbeBaM2KjtxQacA6hqH8fzU2fxhcwoSDa7lFox8CHzzuAAp-7D2XBnm3MoMeuJVYpFiOespCf3v4isc/s1600/joan-fuster.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN5mATPgTN3UtvQcQiiKL9hOpeUAO9lh_GgQ2gR62xkecrMPzsS6OC9S1CdtA_fbeBaM2KjtxQacA6hqH8fzU2fxhcwoSDa7lFox8CHzzuAAp-7D2XBnm3MoMeuJVYpFiOespCf3v4isc/s320/joan-fuster.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">JOAN FUSTER, EL PRINCIPAL IDEÒLEG DEL</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">VALENCIANISME PANCATALANISTA.</span></div>
<br />
I ara, després d'aquesta reflexió... on estic jo? Doncs jo estic enmig. Plenament conscient de la unitat de la llengua, i orgullós del nostre origen com a poble, sóc també dels que considera que, com ja va dir Eiximenis al segle XIV: "<i>Car com sia vengut e eixit, per la major partida, de Catalunya, e li sia al costat, emperò no es nomena Poble Català, ans per especial privilegi ha propi nom e es nomena Poble Valencià</i>"<br />
<br />
Constantment atacats, els qui creiem en València com un estat sobirà, encara que pertanyent a una comunitat lingüística catalana, com ho són Argentina i Espanya, ens trobem amb l'odi dels espanyolistes i la incomprensió dels catalanistes. Encara així, creguem que puguem ser capaços d'arribar a vertebrar la societat valenciana de manera que siga plenament conscient de la seua entitat diferenciada com a poble, i conseqüent a l'hora de reclamar la seua sobirania. Així doncs, fem força, apleguem-nos tots els valencianistes, i que siga el poble valencià, en ús de la seua raó, qui decidisca què vol ser.<br />
<br />
Bona lectura!<br />
<br />McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-85590705028702548282013-03-04T17:03:00.004+01:002013-03-04T17:06:22.655+01:00Cants de la Ribera (I)Entrem ja de ple al recull de poesies <i>Cants de la Ribera</i>, de Francesc Badenes i Dalmau. Hui reproduïm les dos primeres poesies d'aquest llibret: <i>A Virgili</i> i <i>A València</i>, premiada aquesta última l'any 1887. No tenim informació sobre en quin certamen va ser guardonada. Bona lectura!<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b>A VIRGILI</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div>
<div style="text-align: center;">
<i>Oh poeta immortal, oh dolç Virgili,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>delícia del meu cor i de les Muses:</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>puix que fores el geni de les selves,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que a èglogues sentides, sempre tendre,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>feres parlar al rústic bell llenguatge,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>mon seny inspira i a mos versos dóna</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>la fluïdes de l'aigua que rellisca,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>entre plantes i flors, bonegadora </i>(1)<i>.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Siga vibrant nota bella </i>(2)<i> paraula</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que brolle encesa; enlluernadora estrela</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>l'estrofa, siga, que el concepte anima,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i, grata, arreu, la música s'escolte</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>quan vibre el llavi pronunciant la lletra.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Del Xúquer brau, l'enamorada nimfa,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>fes que els tresors de la bellesa em brinde</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>perquè puga oferir-los a ta pàtria,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>regal de son amor, este trobaire.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Mai, oh Virgili, ton consell em negues!</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Sempre, dolç mestre, ton amor m'empare!</i></div>
<i><br /></i>
<b>NOTES:</b><br />
<br />
En la corresponent adaptació a la normativa actual, s'han produït certs canvis respecte la versió original del poema, que a continuació detallem:<br />
<br />
- S'han substituït tots els locatius amb la preposició "en" per la variant normativa actual "a".<br />
- S'ha substituït la preposició "ab" arcaica per l'actual "amb".</div>
<div>
- S'ha substituït la forma verbal arcaica "sía" de la tercera persona del present de subjuntiu del verb ser per l'actual "siga".<br />
- S'ha substituït la grafia "y" de la conjunció copulativa per l'actual "i".</div>
<div>
- S'han fet les pronominalitzacions correctes als verbs que ho demanaven.<br />
- S'han produït els següents canvis de lèxic (sempre mantenint la rima i el recompte sil·làbic original, i intentant semblar-se el màxim possible al significat original): 1, mormoladora; 2, vibranta/desaparició de l'article <i>la</i>.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: center;">
<b>A VALÈNCIA</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: center;">
<i>La llum del sol portant en la mirada,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>la llum del sol portant en la mirada,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>cenyit el front de roses i llorer,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>està València en gran tron recolzada</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>com bella nimfa d'encantat verger.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>I al contemplar-la tan bella </i>(1)<i> i graciosa </i>(2)<i>,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>vora el mar de gratíssima remor,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>l'ànima s'estremeix de plaer, gojosa,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>dient: eixa és la mare del meu cor!</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>La mare que regnà gloriosa un dia,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>noble, insigne, magnífica, lleial;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i duia als cors la pau i l'alegria,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>enllaçant-nos a tots l'amor pairal.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Com guarda la petxina nacarada</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>en ses conques la perla de valor,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>té per a tu, mon esperit, guardada,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>la flama encesa de brusent amor.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Com besa l'alba el cim de l'alta lloma</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>quan s'alça ruborosa per la mar</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i entre núvols d'argent son rostre apunta </i>(3)<i>,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>encés d'alegria </i>(4)<i> t'aniré a besar.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Jo et cantaré, mareta, melodies,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>com les aus al crepuscle vespertí,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i amb elles esborraré </i>(5)<i> les tristeses </i>(6)</div>
<div style="text-align: center;">
<i>que esgarren </i>(7)<i> cruels ton noble sí.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Si no canta a sa mare venerada,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>a qui ja el trobador elevarà</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>tendreses de sa lira regalada</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>si tan sols una mare a el món hi ha?</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Ja mai dubtes de mi, et vull, t'adore;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>per a tu serà sempre mon amor;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>mentre la mort avara no m'acore,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>teua serà ma vida i teu mon cor.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Jo porte de Sagunt la flama encesa</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>del greu </i>(8)<i> valor que al món astorà </i>(9)<i>; </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>jo guarde de Setabis la fermesa</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i el glavi venjador amb que lluità.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Jo somie d'en Jaume l'alta glòria</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>per dur al teu </i>(10)<i> front triomfal llorer;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>jo somie a guanyar noble victòria</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>sobre aquells que humiliaren ton poder.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Mes veig que plores, divinal matrona;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>plores pel regne que passat ja fon?</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Si et llevaren un temps reial corona,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>altra de més virtut et darà el món.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Ardida lluita, amb ànsia i energia;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>ajunta els trists records amb que et distraus;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>puix que la mar és teua, amb ella envia</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que la exploren per tot tes llestes naus.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Cultiva els erms, forada la muntanya,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>destrossa el puig roquer amb braços forts;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i dels ossos que arranques de sa entranya,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>basteix palaus, i fàbriques, i ports.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Escampa't per les hortes sempre belles;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>amb ta creixença romp tot vell murall;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que siguen els nous barris les portelles</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>per on t'entren els dons del sant treball.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Si és que un dia et falta la planura,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>eixamplat enfilant-te pels teus monts,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i que brillen tes indústries a l'altura:</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>els gegants deuen dur ben alts els fronts!</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Munta al cel, centre etern de meravelles;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>estudia en sos abismes l'infinit;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>arranca al sol brillant les llums més belles</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>per a l'art que somia l'esperit.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Treballa; el seny desperta: brilla encesa</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>sobre ton front la fe, i espera, i creu:</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>si el ceptre més potent és la saviesa,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>eixe és el ceptre que en avant tindreu.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<b><br /></b></div>
<div>
<div>
<b>NOTES:</b><br />
<br />
En la corresponent adaptació a la normativa actual, s'han produït certs canvis respecte la versió original del poema, que a continuació detallem:<br />
<br />
- S'han substituït tots els locatius amb la preposició "en" per la variant normativa actual "a".<br />
- S'ha substituït la preposició "ab/ad" arcaica per l'actual "amb".</div>
<div>
- S'ha substituït la grafia "y" de la conjunció copulativa per l'actual "i".</div>
<div>
- S'han fet les pronominalitzacions correctes als verbs que ho demanaven.<br />
- S'han produït els següents canvis de lèxic (sempre mantenint la rima i el recompte sil·làbic original, i intentant semblar-se el màxim possible al significat original): 1, gentil; 2, hermosa; 3, asoma; 4, ditja; 5, borraré; 6, melengies; 7, desgarren; 8, indomit; 9, pasmá; 10, s'ha esborrat la preposició <i>a</i> abans d'infinitiu/ton.</div>
<div>
<br /></div>
<b>BIBLIOGRAFIA:</b></div>
<div>
<br />
- Antologia Poètica (pàgs. 142-145), Francesc Badenes i Dalmau, València, Edicions Marí Montañana, 1980.</div>
<div>
- verbs.cat, "Conjugació del verb català ser", [en línia], 2013. Disponible a la xarxa: <span style="color: #0000ee;"><u><a href="http://www.verbs.cat/ca/conjugacio/37-ser.html">http://www.verbs.cat/ca/conjugacio/37-ser.html</a></u></span></div>
</div>
McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-42240090337552794552013-02-23T12:34:00.003+01:002013-02-23T21:37:52.279+01:00Cants de la Ribera: PròlegSeguim hui el recull de poesies del valencià Francesc Badenes i Dalmau, i ho fem encetant el seu més famós poemari: <i>Cants de la Ribera</i>. Aquest llibre és una arreplega de 46 poesies, publicades l'any 1911, entre les quals s'inclou la ja reproduïda <i>l'Albada</i>, el poema més llorejat de l'autor alberiqueny.<br />
<br />
El primer "cant de la Ribera", que hui reproduïm, no té títol, i serveix d'introducció a la resta del llibre. Podeu trobar-lo en versió original a la pàgina 141 del llibre <i>Antologia Poètica </i>del propi Badenes. Bona lectura!<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>Estos, mos versos, pregonera Fama,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>fills enyorívols de mon feble numen,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>no, tu, amb la trompa, que al Parnàs eleva,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>noble els aclames.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>No busque glòria que a l'engany es forge,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>ni els llorers busque que mon seny no abaste </i>(1)<i>;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>visquen els altres d'il·lusions mentides,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>míseres pompes.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Canten els rústics mes humils estrofes,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>sonen ses notes a la bella </i>(2) <i>plana,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>no les celebren a mansions daurades</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>nobles princeses.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Més les corones a mon cor li plauen,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>d'herba </i>(3) <i>galana i perfumada rosa,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que les que mostren en sos fronts altívols</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>reis superbiosos.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Jo sols anhele l'amorosa brega,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>llums de les ciències, amistats honroses;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>siguen dels hòmens, que del frau s'emparen,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>totes les glòries.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>I quan les muses, de mon cant, sentides,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>trenquen el plectre de ma ruda lira,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>mans afectuoses </i>(4)<i> a mon cos </i>(5) <i>donen</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>fossa ignorada.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<b>NOTES:</b><br />
<br />
En la corresponent adaptació a la normativa actual, s'han produït certs canvis respecte la versió original del poema, que a continuació detallem:<br />
<br />
- S'han substituït tots els locatius amb la preposició "en" per la variant normativa actual "a".<br />
- S'ha substituït la preposició "ab" arcaica per l'actual "amb".<br />
- S'ha substituït la grafia "y" de la conjunció copulativa per l'actual "i".<br />
- S'han fet les pronominalitzacions correctes als verbs que ho demanaven.<br />
- S'han produït els següents canvis de lèxic (sempre mantenint la rima i el recompte sil·làbic original, i intentant semblar-se el màxim possible al significat original): 1, abaste; 2, hermosa; 3, herba; 4, carinyoses; 5, desaparició del pronom <i>li</i>.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<b>BIBLIOGRAFIA:</b></div>
<br />
- Antologia Poètica (pàg. 141), Francesc Badenes i Dalmau, València, Edicions Marí Montañana, 1980.<br />
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-33301868436089674412013-02-12T19:54:00.003+01:002013-02-13T09:39:36.325+01:00#elcamídelescocés, un any desprésHui fa un any que aquesta aventura a la xarxa va començar a funcionar. Fa un any que vaig decidir llançar aquest bloc, amb la finalitat principal de difondre les meus creacions literàries, més bé narratives, doncs potser literàries és un adjectiu massa elevat per a la qualitat del que es difon ací.<br />
<br />
Però prompte el bloc va esdevenir un mitjà més d'actualitat, un vehicle per expressar a la xarxa de manera extensa la meua opinió sobre allò que passava al món. I la causa va ser el moviment que, d'ací a tres dies, complirà també un any, la Primavera Valenciana.<br />
<br />
<div style="text-align: left;">
La Primavera Valenciana ha esdevingut el motor principal de totes les protestes que a nivell estat espanyol han hagut en contra del govern central i, sobretot, del seu Ministre d'Educació, Wert. En el seu moment, #elcamídelescocés va reflexar l'actualitat de la protesta en un bloc de quatre articles, tots amb gran acollida.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/02/vergonya-cavallers-vergonya.html">http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/02/vergonya-cavallers-vergonya.html</a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/02/daixo-es-del-que-sen-diu.html">http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/02/daixo-es-del-que-sen-diu.html</a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/02/per-falta-de-temps-encara-no-he-pogut.html">http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/02/per-falta-de-temps-encara-no-he-pogut.html</a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/02/lestaca.html">http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/02/lestaca.html</a></div>
<br />
<br />
A aquesta "irrupció" en l'actualitat, van seguir altres articles de temàtica similar, però també van començar a aparéixer els primers fruits que reflectien l'intenció original del bloc: la literatura. Així, es va publicar el microrrelat <i>Somni, </i>es va fer el seguiment del I Congrés Interliterari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, i més endavant es va obrir la porta a un relat de fantasia heroica que encara hui segueix, i seguirà per molt de temps, gestant-se: <i>Jordi d'Alterràs, la Història de la Bèstia.</i><br />
<i><br /></i>
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/03/somni.html">http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/03/somni.html</a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/06/jordi-dalterras-la-historia-de-la.html">http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/06/jordi-dalterras-la-historia-de-la.html</a></div>
<i><br /></i>
I per suposat, entre tot açò no em podia deixar la meua principal afició, la música. I a ella van dedicades també un grapadet d'entrades d'aquest bloc.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/05/obertura-simfonica.html">http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/05/obertura-simfonica.html</a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/03/el-plaer-descoltar-bona-musica.html">http://www.elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/03/el-plaer-descoltar-bona-musica.html</a></div>
<br />
En conclusió, un any, 30 entrades i 3000 visites després, aquesta experiència ha resultat, i resulta, gratificant i enriquidora. A partir d'ara, a twitter, aniré anunciant el dia que es publicaren les entrades de l'any passat. I enguany hi ha molta feina per fer. L'antologia poètica de Badenes és un exemple.<br />
<br />
Així doncs, moltes gràcies a tots per haver caminat, per caminar, pel Camí de l'Escocés. Espere que hageu gaudit amb la lectura, i que segui fent-ho. Bona lectura!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhntr101TfsjJPDAA3Ccu9vjBTRlEEi7zeKgDxul6gW6OD6qaI9byZHQ05LEFGlhxPTa6pjzQwez-r08IptexCQdabEVJ29RRz8nT2au-l2KneJv0JSgyB0LxYfy5tNE9xl191ca19X1xE/s1600/SNP-Scottish-independence-referendum-debate_0+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhntr101TfsjJPDAA3Ccu9vjBTRlEEi7zeKgDxul6gW6OD6qaI9byZHQ05LEFGlhxPTa6pjzQwez-r08IptexCQdabEVJ29RRz8nT2au-l2KneJv0JSgyB0LxYfy5tNE9xl191ca19X1xE/s320/SNP-Scottish-independence-referendum-debate_0+(1).jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><br /></i>McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-29337681408429319652013-02-08T17:00:00.004+01:002013-02-09T11:18:16.752+01:00Poeta BadenesAra per ara, l'ensenyament de la literatura valenciana de la Renaixença als instituts és precari, feble, i sense cap dubte àmpliament superat pel corresponent a la literatura castellana. Així, mentre a classe de castellà, els alumnes són bombardejats per una considerable quantitat d'informació sobre l'anomenada "Edat de Plata" de la literatura castellana (generacions del 98, el 27 i el 36), la nostra "Edat de Plata", la Renaixença, passa desapercebuda. Apenes dos o quatre pàgines durant els quatre anys que dura l'ESO, nomenant a Teodor Llorente i Constantí Llombart i, com a molt, mencionant de passada a autors tan importants com són Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.<br />
<br />
Així, l'estudiant mig valencià, acabada la seua formació obligatòria, haurà assolit certes nocions bàsiques de literatura castellana. Coneixerà, encara que només siguen els noms, autors com Bécquer, Machado, Miguel Hernández, Azorín, Valle-Inclán, García Lorca... En canvi, recordarà vagament Teodor Llorente i Constantí Llombart, creurà que Àngel Guimerà és una estació de MetroValència, haurà oblidat Jacint Verdaguer, i il·lustres figures com Benat i Baldoví, Vicent Wenceslau Querol, Bonaventura Carles Aribau, Faustí Barberà o Víctor Balaguer li seran completament desconegudes.<br />
<br />
I per tant, molt menys encara, coneixerà a Francesc Badenes i Dalmau. De fet, tan sols aquells que han fet estudis superiors dedicats a la nostra llengua (filologia catalana), certes persones amb inquietuds literàries més properes al valencià, i alguns dels veïns del seu pobla natal, saben qui és.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWmuYvLJdzgivB4CvKeNzDyql2L302JY3Oi06d5Evt3w-asvkw5OOhZdbP83RbPp7LFT7rjrTj8kH5QWw5j6O1rhlV9l5CSezQUY9P4Xaysu012UPP5NmKn7YwH57NLbmrDom1nxs9aPs/s1600/B105157.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWmuYvLJdzgivB4CvKeNzDyql2L302JY3Oi06d5Evt3w-asvkw5OOhZdbP83RbPp7LFT7rjrTj8kH5QWw5j6O1rhlV9l5CSezQUY9P4Xaysu012UPP5NmKn7YwH57NLbmrDom1nxs9aPs/s320/B105157.jpg" width="245" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">FRANCESC BADENES I DALMAU, 1859-1917</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Francesc Badenes i Dalmau va nàixer a Alberic, a la comarca valenciana de la Ribera Alta, l'any 1859, i prompte es va començar a interessar per la seua llengua vernacla. Va ser un dels membres fundadors del motor de la Renaixença valenciana "Lo Rat Penat", juntament amb Teodor Llorente, la qual cosa dóna idea de la seua voluntat valencianista. De fet, i vers el gir conservador que va experimentar aquesta agrupació, l'any 1888 la va abandonar i va ingressar a la progressista "l'Oronella", compartint així espai amb Constantí Llombart o Blasco Ibáñez. Deu anys després, la seua gran llavor literària era reconeguda, sent coronat "Mestre en Gai Saber" als Jocs Florals de València de l'any 1898, amb la poesia <i>l'Albada</i>.<br />
<br />
La seua extensa obra està coronada per un poema extens, <i>Mariola, </i>diversos reculls de poesies, que són <i>Flors de Xúquer, Cants de la Ribera</i> i <i>Veus de Natura</i>, així com dos obres, a cavall entre l'assaig i la narrativa, que descriuen part del llegendari valencià: <i>Rondalles de poble</i> i <i>Llegendes i tradicions valencianes</i>. A més, a partir de 1908, va destacar com a traductor de Jacint Verdaguer.<br />
<br />
L'obra de Badenes i Dalmau és un monument al País Valencià, una sèrie lírica on l'autor expressa el seu amor per la seua terra, el seu país, les seues tradicions, les seues costums, la seua cultura i, sobretot, la seua llengua. Badenes i Dalmau fou un valencianista convençut, un home que sentia les seues arrels, que només coneixia una terra com a seua, a la qual lloava com la més bella del món.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikxy35tP16AWgciYFfeFDKMP9A_OIh73FMaf2eA9EibzkNyOIcyjPQmF-ih7C9rp1LJoJO_4zQv-p6ioke5dUnmSICTzTv1SS6OjBmQCUswRm5lKg76QjeLW3E_zh3DNdJbncrBMzc_sA/s1600/843939_4353086067690_1396965405_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikxy35tP16AWgciYFfeFDKMP9A_OIh73FMaf2eA9EibzkNyOIcyjPQmF-ih7C9rp1LJoJO_4zQv-p6ioke5dUnmSICTzTv1SS6OjBmQCUswRm5lKg76QjeLW3E_zh3DNdJbncrBMzc_sA/s320/843939_4353086067690_1396965405_o.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">MONUMENT AL POETA SITUAT A L'AVINGUDA DE LA</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">GLORIETA D'ALBERIC, COMMEMORANT EL SEU CENTENARI</span></div>
<br />
Des de #elcamídelescocés volem fer un sentit homenatge a aquest gran autor alberiqueny, que durant massa temps ha passat massa desapercebut al públic general. Així, periòdicament, anirem publicant tota la seua obra lírica en valencià, adaptant-la a la normativa actual, perquè l'únic recull de poesies que actualment podem trobar del poeta alberiqueny, està escrit amb la seua gramàtica renaixentista original. Podeu trobar aquest llibre, <i>Antologia Poètica, reproducció de les obres del Poeta Francesc Badenes i Dalmau</i>, a la biblioteca de la Universitat de València.<br />
<br />
Comencem amb el seu poema més emblemàtic, aquell que li va fer guanyar els Jocs Florals de l'any 1898, aquell en què està basada una de les obres més conegudes i interpretades del repertori bandístic valencià, <i>Lo Cant del Valencià</i>, de Pedro Sosa. Parlem de <i>l'Albada</i>.<br />
<br />
Gaudiu d'aquesta meravella de la lírica valenciana. Bona lectura!<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>Quan lluny de ma terra, que el sol de migdia</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>acarona</i> (1)<i> amb sos besos de llum i color,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>escolte la grata melosa harmonia</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>de l'au que refila per dins de l'ombria</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>tonades d'amor,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>en mi es desperta l'afecte puríssim</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que sent per mon poble, l'amor a ma llar,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i al punt em remembre del càntic tendríssim,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>la màgica albada de to amorosíssim, </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que oia cantar.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Rondalla graciosa que el pit enamora;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>suau cançoneta </i>(2)<i> de tendra dolçor;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>bellíssima nota de l'arpa sonora,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que un poble punteja quan besa l'aurora,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>quan ve la tardor:</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Tu em sembles la gota de fresca rosada</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que al caure revives el feble esperit;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>tu em dus amb les aures que t'han transportada,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>el bàlsam puríssim d'essència preuada,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que alleuja </i>(3)<i> a mon pit.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>I sent al oir-la, vibrant i encesa,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>eixir de mos llavis aqueix cantar,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que em porta els preciosos </i>(4)<i> records d'infantesa,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>la joia febrosa d'ardent jovenesa,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>l'amor de ma llar.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Llavors, quan l'entone, recorde a la nina</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que al trenc de les albes gracioses d'abril,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>a omplir va el cànter a font cristal·lina,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>cantant a les hortes amb veu argentina</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>l'albada gentil.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Recorde les festes, joioses </i>(5)<i> i precioses </i>(4)<i>,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que es fan al poble quan ve la forta calor </i>(6)<i>,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i on lluen les xiques ses gales joioses,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i al so de guitarres aixequen gracioses</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>albades d'amor.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Recorde l'alegre brillant primavera</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que a amar ens convida sa joia i encant,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i pobla de fulla la vella </i>(7)<i> morera</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que jóvens desbroten en l'hora primera</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>albades cantant.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Recorde la sembra que espiga daurada</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>darà quan l'abruse l'ardent calor;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>la sega feixuga, que amb fals esmolada,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>farà, mentre cante dolcíssima albada,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>l'actiu segador.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Recorde la verema que jóvens rumbosos</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>amb belles fadrines fan plens de rebull,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>els fronts coronant-se de pàmpols verdosos,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i els fondos cabassos reblint molt veloços </i>(8)</div>
<div style="text-align: center;">
<i>per dur-los al trull.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Jo veig, al sentir-te, a mon pare a les eres</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>seguint la quadrilla que el blat va enventant;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>jo veig a ma mare, que amb mans faeneres,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>ordena </i>(9)<i> els canyissos en amples rengleres</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>l'anyada cuidant.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Jo veig de ma terra la plana sembrada,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>les fonts, les muntanyes i l'arbre florit;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>jo veig a mon poble, de gent tota honrada,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>cantant en ses feines la típica albada</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que alegra a mon pit.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>És la cançoneta </i>(2)<i> preciosa </i>(4)</div>
<div style="text-align: center;">
<i>que naix gentil i graciosa</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>en el llavi valencià,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>com la nadala flairosa</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>en el marge en què esclatà.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>La canta, quan trenca el dia,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>per les hortes el fadrí,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>corejant la simfonia </i>(10)</div>
<div style="text-align: center;">
<i>que des de l'albereda </i>(11)<i> envia</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>l'ocellada </i>(12) <i>al dematí.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>La canta el pastor colrat,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>en son gaiato recolzat </i>(13)</div>
<div style="text-align: center;">
<i>a l'ombratge de l'alzina,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>conduint bonic </i>(14)<i> ramat</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>per la muntanya veïna.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>La canta quan fa enramada</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>a sa nuvieta estimada,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>el fadrí, d'amor encés;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>la canta la enamorada</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>quan recorda a son promés.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Amb ella canta les glòries</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>de ses passades històries</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>l'actiu llaurador honrat;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>canta amb ella ses victòries</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>nostre fill que anà a soldat.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>És la cançó encisadora</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>amb què el poble riu o plora</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>vessant en ella son cor,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>quan trista angúnia el devora</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>o l'abrusa tendre amor.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>La que ma mare em cantava</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>mentre dolça em besava</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>en son regàs amorós;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>la que el pare em mostrava</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>tenint-me al braç afectuós.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>A les hortes, a les eres,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>a les festes cridaneres </i>(15)<i>,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>a la muntanya i al pla,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>les albades harmonioses </i>(16)</div>
<div style="text-align: center;">
<i>són el cant del valencià.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Canteu-la a tot hora donzelles precioses (</i>4)<i>;</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>alça-la en tes feines gentil llaurador:</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>puix, ai! mentre sonen ses notes gracioses,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>viurà nostra història de gestes glorioses,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>viurà nostra mare, la mare del cor.</i><br />
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<object classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" height="40" id="gsSong3758905570" name="gsSong3758905570" width="250"><param name="movie" value="http://grooveshark.com/songWidget.swf" /><param name="wmode" value="window" /><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="flashvars" value="hostname=grooveshark.com&songID=37589055&style=metal&p=0" /><object type="application/x-shockwave-flash" data="http://grooveshark.com/songWidget.swf" width="250" height="40"><param name="wmode" value="window" /><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="flashvars" value="hostname=grooveshark.com&songID=37589055&style=metal&p=0" /><span><a href="http://grooveshark.com/search/song?q=Societat%20Uni%C3%B3%20Musical%20d'Alberic%20Lo%20Cant%20del%20Valenci%C3%A0" title="Lo Cant del Valencià by Societat Unió Musical d'Alberic on Grooveshark">Lo Cant del Valencià by Societat Unió Musical d'Alberic on Grooveshark</a></span></object></object>
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<b>NOTES:</b></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
En la corresponent adaptació a la normativa actual, s'han produït certs canvis respecte la versió original del poema, que a continuació detallem:</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
- S'han substituït tots els locatius amb la preposició "en" per la variant normativa actual "a".</div>
<div style="text-align: left;">
- S'ha substituït la preposició "ab" arcaica per l'actual "amb".</div>
<div style="text-align: left;">
- S'ha substituït la grafia "y" de la conjunció copulativa per l'actual "i".</div>
<div style="text-align: left;">
- S'han fet les pronominalitzacions correctes als verbs que ho demanaven.</div>
<div style="text-align: left;">
- S'han produït els següents canvis de lèxic (sempre mantenint la rima i el recompte sil·làbic original, i intentant semblar-se el màxim possible al significat original): 1, caresa; 2, cantigela; 3, alivia; 4, hermosa; 5, jolives; 6, calor; 7, anyosa; 8, presurosos; 9, emboja; 10, algarabia; 11, arbrera; 12, aucellada; 13, apoyat; 14, hermós; 15, bullangueres; 16, plahenteres.<br />
<br />
<b>BIBLIOGRAFIA:</b><br />
<b><br /></b>
<b>- </b>Antologia Poètica (pàgs. 201-204), Francesc Badenes i Dalmau, València, Edicions Marí Montañana, 1980.<br />
- Lo Rat Penat, "Concert de la Pàtria", [en línia], 2012. Disponible a la xarxa: <a href="http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=view&id=414&Itemid=52">http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=view&id=414&Itemid=52</a><br />
- Generalitat Valenciana, "Francesc Badenes i Dalmau", [en línia], any desconegut. Disponible a la xarxa: <a href="http://bv.gva.es/documentos/badenesv.pdf">http://bv.gva.es/documentos/badenesv.pdf</a><br />
- Grup Enciclopèdia Catalana, "Francesc Badenes i Dalmau", [en línia], 2010. Disponible a la xarxa: <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0006604">http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0006604</a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-44039449328709398142012-12-18T12:57:00.000+01:002012-12-18T12:57:04.909+01:00Mare, conta'm un conteAquest article va ser redactat per a presentar-lo a la I Edició del Premi "Llegir" convocat per la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. La temàtica del guardó consistia en redactar un article sobre precisament això, com fomentar la lectura, en totes les edats. A partir d'això, el contingut era lliure... espere que vos agrade, i vos faja reflexionar. Bona lectura!<br />
<br />
<i>La mare mirava, amb un gran somriure a la boca, com el seu xicotet fill jugava amb les peces de fusta que els seus iaios li acabaven de regalar. Era el Dia de Reis, i el menut de la casa es divertia construint castells i dibuixant cavallers de paper, amb els folis que li havia agafat a son pare de l’escriptori, i els colorets que feia servir a l’escola, que havia començat amb il·lusió no aplegava a tres mesos abans. <br /><br /> “Mama, mama!”, deia insistentment el fill, mentre els grans feien la clàssica sobretaula del també clàssic dinar familiar de Reis. I la mare es girava cara a ell, i el xiquet, molt content, amb el seu somriure de felicitat i els seus ulls innocents, li ensenyava el que acabava de construir. “Mira mama, mira! El castell del Rei Barbut!”, deia, a la vegada que, assenyalant amb insistència el que havia dibuixat al paper, feia notar als seus iaios com de bé havia retratat Tombatossals, el protagonista del conte que li havia contat la seua iaia l’Any Nou. <br /><br /> La mare recordava, amb llàgrimes als ulls, aquells dies llunyans, mentre veia per la porta entreoberta de l’habitació del seu fill, com mirava la tele gitat al llit, mentre menjava un paquetet, i tenia sobre l’escriptori el llibre de valencià obert amb els deures a mig fer, enfront de l’ordinador connectat a una xarxa social. <br /><br /> Els llibres que des de ben menut havia anat col·leccionant a l’habitació havien estat substituïts per jocs de consola i diversos cd’s de música. Els pocs que quedaven, criaven pols a l’estant més alt de les prestatgeries, a sobre de roba i més roba infrautilitzada. Lluny quedaven els dies en què Joan Petit ballava al seu cap, Tirant navegava per la seua imaginació, o el Rei en Jaume començava a ser-li conegut. <br /><br /> La mare plorava, mentre el seu fill cantava una cançó arítmica i sense melodia, en un idioma desconegut, mentre el llibre de valencià restava oblidat a l’escriptori, obert per una pàgina en la qual posava “Unitat 4: Literatura”</i>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
Sé que és possible que la història sone molt trista, però és la realitat que, cada dia més, viuen per desgràcia milers de joves al nostre país. Abandonen l’exercici de la lectura, a la que acaben veient com una activitat avorrida, tediosa i inútil, per dedicar-se a jugar a futbol, en el millor dels casos, o bé veure la tele o jugar a la consola. <br /><br /> Aquest “desencant” respecte a la lectura es produeix en el punt crític que és el pas de l’educació primària ,a l’escola, a la secundària, als instituts. Així doncs, també és necessari fer un poc d’autocrítica, i pensar com es presenta la lectura als alumnes. Potser, presentar-la com una obligació més, no és l’estratègia més adequada per fer que aquests joves s’enganxen als llibres... <br /><br /> Llegir és apassionant, addictiu i, sobretot, útil. Llegir ens fa adquirir cultura, ens obri mons nous, o bé llunyans, que de no ser per la lectura mai coneixeríem. Ens permet obtenir una visió humanista de la societat què, ara per ara, fa molta falta. En definitiva, llegir és necessari. Ni més ni menys. <br /><br /> Amb un nou plantejament, una nova manera de presentar als joves la lectura, estic convençut que, de bon grat, molts deixarien la “tele” per un bon llibre. Per tant...</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="line-height: 200%;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"> </span></span></span></i></div>
<i>...anys després, la mare somreia, mentre mirava, per la porta entreoberta de l’habitació del seu fill, com, amb la llum de taula encesa i la mirada fixa sobre l’escriptori, llegia apassionadament una novel·la d’Enric Valor, envoltat per prestatgeries plenes de llibres. El seu fill s’havia fet gran. I de quina manera.</i>McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-62548160462799649502012-11-18T21:12:00.002+01:002012-11-18T21:14:37.189+01:00El Messies...?El vint-i-cinc de novembre, el 25-N, s'acosta, i amb ell, la que sembla serà decisiva data d'eleccions a la nostra nació germana del nord, Catalunya. Com ja tot el món s'ha cansat de repetir, aquestes eleccions seran uns comicis amb una càrrega molt més forta que els anteriors. Seran unes eleccions amb caràcter plebiscitari, és a dir, un "pre-referèndum" en el què el poble català escollirà entre la independència d'Espanya o bé la permanència.<br />
<br />
Els partits que es presenten a les eleccions i que sembla, més o menys, que obtindran representació, són la federació dretana Convergència i Unió (CiU), la històrica Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), l'espanyolista Partit Popular (PP), l'inclassificable Partit dels Socialistes Catalans (PSC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Ciutadans (C's), la coalició Solidaritat per la Independència (SI) i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).<br />
<br />
La formació política que, ara per ara, encapçala tots els sondejos, i que sembla guanyarà per àmplia majoria, encara que no absoluta, és CiU, l'hereu de l'històrica Lliga Regionalista de Prat de la Riba, d'allà finals del s. XIX principis del XX. L'històric partit de la burgesia catalana és ara el pal·ladí de la voluntat nacional del poble català, o almenys ells s'han penjat eixa medalla, encara que es ben cert que són molts els catalans que votaran ara CiU, votant independència.<br />
<br />
I per sobre de tots destaca el líder de Convergència, Artur Mas i Gavarró. El President, en majúscula, actual de la Generalitat ha esdevingut, des de l'onze de setembre, una mena de guia espiritual per a tots els seus fidels, que cada vegada en són més. La sobtada voluntat nacionalista del "premier" català, i de tot el seu partit, que encara que catalanista mai havia estat tan a prop de demanar clarament la independència, ha sorprès i il·lusionat al poble català, que no ha dubtat un instant a elevar a Mas a l'escaló que ocupen històrics polítics catalans com Cambó, Macià o Companys.<br />
<br />
Però açò esta derivant en un culte a la personalitat que pot resultar, si és que ja no ho ha fet, en un perill per a Catalunya, per a la imatge del procés secessionista a l'exterior, i per al propi president. Mai és bo centrar tot un moviment, una ideologia, en una persona. I encara que de vegades sí és necessari un líder en certs moments puntuals per aconseguir una fita (per exemple, Gandhi o Lenin), el passar-se'n amb l'exaltació d'eixe líder no sol ser adequat. Cal anar, per tant, amb molta cura amb la propaganda que es fa, si no, alguns elements poden resultar... impactants, per no dir, prepotents.<br />
<br />
I és que ja sé que s'ha dit molt a la web, però... algú ha dit Jesucrist?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8p7E5ExRdIZ2SEoC3BGKgPcq-mvXt31NxqzYwqus-GOvBakbkrJTUZjPtAIm-o_wo5dPwZUV9-Stcqxba_VVLGgSDcRCfwEKg5UnznbYFFpCc4J3RKxgSQQVT2OzLIsFBGcWN_doPuxg/s1600/voluntat-poble-lema-campanya-CiU_EDIIMA20121109_0142_5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8p7E5ExRdIZ2SEoC3BGKgPcq-mvXt31NxqzYwqus-GOvBakbkrJTUZjPtAIm-o_wo5dPwZUV9-Stcqxba_VVLGgSDcRCfwEKg5UnznbYFFpCc4J3RKxgSQQVT2OzLIsFBGcWN_doPuxg/s400/voluntat-poble-lema-campanya-CiU_EDIIMA20121109_0142_5.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Bona lectura!McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-35068995277047919512012-11-05T21:49:00.000+01:002012-11-05T21:49:29.188+01:00Remember, remember...<div style="text-align: left;">
<i>...the fifth of November. Gunpowder, treason and plot. I see no reason why gunpowder, treason, should ever be forgot.</i></div>
<div style="text-align: left;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: left;">
Potser tot el món occidental coneix aquesta frase. I si no així, sí la seua traducció a les diferents llengües originals. El còmic primer, a menys gent, i després la pel·lícula a nivell mundial, es van encarregar de difondre aquest proverbi anglès per les llibreries, els cines, i, en última instància, de tot el món. Sí, parle, com haureu endevinat, de <i>V for Vendetta</i>, d'Alan Moore.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
"Recorden, recorden, el cinc de novembre. Pólvora, traïció i complot. No veig la raó per què la traïció, el complot, han de ser mai oblidats"</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAaZwwQaSc_LY8G7Zf8ZzhXYnoQJ6r7lAeij9NSaA0OAeUaTcxjoLW0O9LdaDYvEE4ZbNUPtH0V2INmk0pUIuOSKLc25Z6vW7uJzkifuq43pIzxzpB3cSnQint1ZeGKqw_FZqzxqigyqA/s1600/121001_Guy_Fawkes_night.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAaZwwQaSc_LY8G7Zf8ZzhXYnoQJ6r7lAeij9NSaA0OAeUaTcxjoLW0O9LdaDYvEE4ZbNUPtH0V2INmk0pUIuOSKLc25Z6vW7uJzkifuq43pIzxzpB3cSnQint1ZeGKqw_FZqzxqigyqA/s320/121001_Guy_Fawkes_night.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">GUY FAWKES</span></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Segons la tradició anglesa, aquestes paraules van eixir de la boca de Guy Fawkes, el terrorista catòlic anglès en el qual està inspirat el personatge d'V. Fawkes va esdevenir prompte símbol de la lluita revolucionària, i va botar a la fama mundial al segle XX-XXI de la mà d'Alan Moore. I això què, en un principi, el que pretenia Fawkes era derrocar a un rei anglicà per col·locar al tro a un de catòlic.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Aquest fet, conegut com la "Conspiració de la Pòlvora", és en el que es basa l'escena final d'V de Vendetta: La destrucció del parlament britànic. En efecte, els pro-catòlics pretenien derruir l'edifici del parlament anglès des de la base quan estigueren a dins tota la cort reial, i els membres de les dos càmeres del parlament. La data per a tan assenyalat fet anava a ser el cinc de novembre, dia de l'obertura del parlament.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Els conspiracionistes alquilaren una de les bodegues del Palau, i des de dies abans començaren a emplenar-lo de pólvora. Degut a la traïció d'un d'e<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 19px;">lls, les autoritats britàniques enxamparen a Fawkes, l'encarregat de vigilar la pólvora, la nit del quatre de novembre, amb tots els útils per prendre l'explosiu.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 19px;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqhN9TJlj3unt6XtzeC3JB8iPuxYs6Pulvn90hPWy48uF_ZiIqPT0Y223hsep4b8DvodhKgn5ubIezddaaVbXhje0zo35Ir2x4S4x5s35FQJFj1zknQ3ds-64SC1hY8ltXE_KcjM3xfAc/s1600/300px-Gunpowder_Plot_conspirators.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqhN9TJlj3unt6XtzeC3JB8iPuxYs6Pulvn90hPWy48uF_ZiIqPT0Y223hsep4b8DvodhKgn5ubIezddaaVbXhje0zo35Ir2x4S4x5s35FQJFj1zknQ3ds-64SC1hY8ltXE_KcjM3xfAc/s1600/300px-Gunpowder_Plot_conspirators.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; font-size: xx-small;"><span style="line-height: 19px;">ELS ARTÍFEXS DE LA CONSPIRACIÓ DE LA PÓLVORA</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 19px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 19px;">Fawkes es va suïcidar per evitar ser penjat, i des d'aleshores va anar creixent la llegenda. A hores d'ara, el personatge del terrorista anglès ha pres un nou caràcter, revifat per V, i s'ha convertit en el símbol contemporani de la lluita contra el poder establert. Contra un poder censurador, opressiu, totalitari... Cada vegada, el món que vivim es sembla més, per desgràcia, al que Moore primer, i després els germans Wachowsky, van representar en les seues obres. Recordem així el famós discurs que V pronuncia a la BBC:</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 19px;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/hSyYdr6KeQo?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 19px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;">V s'ha convertit en tot un símbol. Ha esdevingut l'encarnació de l'home que lluita pel poble alienat. Per la llibertat d'eixe poble. L'home que aconsegueix, des del seu treball ocult, fer veure a tota una nació la situació en la qual es troba. L'home que fa obrir els ulls a les seues persones.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;">És, en definitiva, un símbol de lluita, de resistència, i en última instància, de llibertat. I cal utilitzar-lo com a tal. Que Guy Fawkes, el modern V, esdevinga per fi un símbol de la resistència real.</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;">Recorde, recorden, el cinc de novembre...</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;">Bona lectura!</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 19px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 19px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-58283617008181460662012-10-09T14:56:00.000+02:002012-10-09T14:56:16.383+02:00Som Una NacióHui és 9 d'Octubre. Seria un dia qualsevol, i Octubre hauria d'anar en minúscula com un mes qualsevol, de no ser per què un dia com hui de fa 774 anys, i segons la tradició, el nostre gran rei Jaume I va entrar a la Ciutat de València, començant a forjar, des d'eixe mateix dia, la identitat de tot un poble, el valencià.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKX4sPb_q7xVKZtJT3Qixz62QgTtzrmLq20i-5S64zb9NK20yScI-DTvqwNs7sl1OcA2Mz6Jb1nmbjWKKtJT3WZddc1D9_UhIgLBqyu87_2UyJOHLt8jU3c_d5OwGexNICVmr2s2dysNg/s1600/Entrada_de_Jaume_I_a_Val%C3%A8ncia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKX4sPb_q7xVKZtJT3Qixz62QgTtzrmLq20i-5S64zb9NK20yScI-DTvqwNs7sl1OcA2Mz6Jb1nmbjWKKtJT3WZddc1D9_UhIgLBqyu87_2UyJOHLt8jU3c_d5OwGexNICVmr2s2dysNg/s320/Entrada_de_Jaume_I_a_Val%C3%A8ncia.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Amb les quatre barres, comunes a tots els territoris de l'antiga Corona d'Aragó, i símbol dels monarques del Casal de Barcelona, el rei montpellerí va prendre com a catalanoaragonesa València, l'àrab Balansiya, però no només es va quedar en eixe punt, sinó que la va convertir immediatament en domini de la corona (és a dir, no era un feu) i, a més, la va dotar d'estructures d'autogovern pròpies, que després els seus descendents van estendre a tot el nou Regne de València, més o menys l'actual País Valencià, contribuint així de manera decisiva a la formació de la identitat pròpia dels valencians, manifestada de manera clara i gloriosa al segle XV, el nostre Segle d'Or, quan la majoria dels grans escriptors de la literatura catalana que hui coneguem eren valencians, i quan el Regne de València era el sostén econòmic de tota la Corona.<br />
<br />
Cert és que tot això es va anar perdent, poc a poc, però no envers estats com Catalunya o ses Illes, sinó envers Madrid. Madrid, Castella, una cosa que els valencians, com els catalans i els illencs, i si m'apures els aragonesos aleshores, teniem molt lluny, però que poc a poc, i resultat primer de la fatídica herència de la corona a la casa castellana dels Trastàmara, i després del matrimoni entre el rei Ferran d'Aragó i la reina Isabel de Castella, va anar apropant-se, no de manera amistosa i amb ganes de contribuir a la riquesa cultural dels nostres pobles, sinó conquerint, més per la força que per la paraula, les nostres terres, les nostres lletres, i la nostra cultura.<br />
<br />
El 1707 es va arribar al clímax d'aquesta defenestració que els valencians sofríem enfront una cultura estranya i invasora, la castellana. El rei francès (sí, damunt, no era ni castellà) Felip V cremava Xàtiva, acabant així amb l'últim reducte de la resistència valencianista, i derogava mitjançant els Decrets de Nova Planta les lleis que durant quasi cinc segles ens havien governat, els Furs que ens donaven autogovern, i va prohibir tota manifestació oficial del valencià, el nostre català, la nostra preciosa i meravellosa llengua.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYGIvSHqL-DVX80LFha0AoRpW_pV47ZEr067Qllr0EcRCwAEvRA-JJ3by4IVF-WApYkRyvDraMbfUJ-GKMnOkMBUzLaX-WtZmrxw2XdKrV6MoI-oCtek1Ug3rnIm1X8ndqycuY04_2dDM/s1600/felip-v.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYGIvSHqL-DVX80LFha0AoRpW_pV47ZEr067Qllr0EcRCwAEvRA-JJ3by4IVF-WApYkRyvDraMbfUJ-GKMnOkMBUzLaX-WtZmrxw2XdKrV6MoI-oCtek1Ug3rnIm1X8ndqycuY04_2dDM/s320/felip-v.jpg" width="287" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Encara així, ni el rei borbó ni els seus successors van aconseguir esborrar la nostra realitat, la nostra identitat, la valenciana. Així vam aplegar al segle XIX on, a imatge i semblança dels nostres germans els catalans, vam posar en marxa la nostra Renaixença, un moviment cultural destinat a traure la nostra llengua i la nostra cultura del caràcter merament folklòric, i tornar-la al lloc que li corresponia, al lloc que ocupava el segle XV.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Tot això es va traduir en un primer valencianisme polític modern, i a la II República, els valencians vam tenir l'oportunitat, fugaç, de vore com se'ns obria davant nosaltres un primer projecte d'estatut d'autonomia. Un projecte que, després de més de dos-cents anys, permetria als valencians recuperar la nostra identitat completa.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Però eixa il·lusió va caure amb la victòria feixista a la Guerra Civil Espanyola. Els 40 anys de brutal règim militar van fer més mal a l'identitat nacional que els 200 de dominació borbònica, com ara es demostra. I la batalla de València, a la transició, tan sols va empitjorar la situació. La dreta política i regionalista, hereva del franquisme, prompte es va apropiar dels símbols històrics valencians, relegant als nacionalistes a optar, o bé pel pancatalanisme, o bé pel silenci.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Però certament es nota que alguna cosa va canviant. El sentiment valencianista, llargament al·letargat per la castellanització, pitjor, l'espanyolització del nostre País, poc a poc torna a revifar. Hui és el dia per fer-ho patent, per recordar-ho, per fer notar al món que SOM VALENCIANS, que SOM UN POBLE ÚNIC, amb la mateixa semblança als castellans que als italiana, i que, per damunt de tot, SOM UNA NACIÓ. Adormida, quasi en estat comatós, però que ara comença a renàixer, i que esperem torne prompte a creuar el camí dels estats amb tota la força que abans tenia. Així que, des del Camí de l'Escocés, volem cridar ben fort, VISCA EL PAÍS VALENCIÀ, LLIURE I SOBIRÀ!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Bona lectura!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxVWVuad2JLO6FUzThuUxbXC02uLl-Dl8pR3iQ_RDzy-cN2n5n-_ni3PwR0oYlr5n4lTxs71JxGqM5dtblL_JYlDPEsmznZw65CapWIvrrs3TBSgmOVCfMftJIw5KzSVs0gth3obTCTDM/s1600/onejant_senyeravalenciana-14-300x300.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxVWVuad2JLO6FUzThuUxbXC02uLl-Dl8pR3iQ_RDzy-cN2n5n-_ni3PwR0oYlr5n4lTxs71JxGqM5dtblL_JYlDPEsmznZw65CapWIvrrs3TBSgmOVCfMftJIw5KzSVs0gth3obTCTDM/s1600/onejant_senyeravalenciana-14-300x300.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<br />McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-87192217008763762872012-09-12T14:15:00.003+02:002012-09-12T14:15:35.440+02:00El Dia-IAhir, Catalunya va viure la Diada amb més presència popular de la seua història. Quasi milió i mig de manifestants van recórrer els carrers de Barcelona sota una premissa comuna: "Catalunya, proper estat d'Europa", amb l'estelada per bandera, i clamant tots junts per la independència.<br />
<br />
Un dels punts d'inflexió de la Segona Guerra Mundial, si no EL punt d'inflexió, fou el desembarcament de Normandia. El 6 de juny de 1944, 130000 soldats del Regne Unit, Estats Units, el Canadà i la França Lliure posaven els seus peus en les platges d'esta regió francesa per alliberar a tota Europa del feix nazi. El dia fou anomenat, primer tàcticament, i després popularment, el Dia-D.<br />
<br />
Doncs bé, el viscut ahir a Catalunya ha sigut una mena de Dia-D. El poble català ha dit "prou" a una sola veu. La consigna "adéu, Espanya", que des de fa temps circulava per la web, es va fer ahir patent. Catalunya està ara acomiadant-se d'Espanya. Només cal que els seus líders siguen ara prou valents per fer valer la voluntat del poble català.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrXYwdOoi1nirWKtABR5996PzZf505RpHJyYdd3mFhZ3IRJQc8Je0xs_tTAKXuAoQhF_jj-LlZKx9rrFpYeIaZ74H721dbSGHlxxnh8Nn3Z8hEjU2bLF43_qcLeXXj0UNfR-W3LtrnxJU/s1600/1347383203466.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrXYwdOoi1nirWKtABR5996PzZf505RpHJyYdd3mFhZ3IRJQc8Je0xs_tTAKXuAoQhF_jj-LlZKx9rrFpYeIaZ74H721dbSGHlxxnh8Nn3Z8hEjU2bLF43_qcLeXXj0UNfR-W3LtrnxJU/s400/1347383203466.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Artur Mas ha dit que la "transició nacional" comença, i que serà un camí sens dubte dificultós, doncs Espanya farà tot el possible per evitar la definitiva separació de Catalunya de l'actual estat. Açò és ben cert, però, fins a quin punt un estat té poder per decidir sobre la voluntat d'un altre? Fins a quin punt Espanya pot negar l'existència de Catalunya com una nació pròpia, tant diferent de la resta de l'estat, com aquesta resta de l'estat pot ser-ho de, per exemple, França? Fins a quin punt, i aquest és el més important, Madrid pot negar el clamor únic de tot un poble?</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Dins dels Drets Humans, hi ha un, de fonamental, sense el qual potser no s'entendria la història moderna. Es tracta de l'anomenat Dret d'Autodeterminació dels Pobles. En essència, vol dir que qualsevol poble, entès com un conjunt de gent amb la mateixa llengua, els mateixos costums, la mateixa història, que habita a un mateix territori, té dret a decidir sobre la seua condició política, és a dir, decidir sobre la seua independència o no respecte a un altre estat.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Si Espanya nega a Catalunya aquest dret, estarà atemptant contra els Drets Humans. Fa ben poc, dos o tres dies, VilaWeb es feia ressò d'un fet ocorregut al parlament britànic. Allí, un diputat va presentar una moció per a que el parlament d'aquesta nació fera costat a la independència de Catalunya, argumentant la falta de democràcia de l'estat espanyol al no permetre a, com he dit, el propi poble català decidir sobre el seu futur per què, algú té més dret que el poble català a decidir sobre el seu futur?</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Açò és només un exemple, potser el més assenyat, de la preocupació que desperta l'actual situació de Catalunya al món. La Diada d'ahir és una afirmació, una asseveració, del sentiment nacional català, del diferencial respecte a Espanya, de la voluntat de construir una nova nació catalana, una República Catalana, des de la Independència. I val a dir, que tenen el reconeixement de els mitjans de comunicació internacionals (<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4039664/20120911/premsa-internacional-resso-multitudinaria-manifestacio-independentista.html">http://www.vilaweb.cat/noticia/4039664/20120911/premsa-internacional-resso-multitudinaria-manifestacio-independentista.html</a>), nacionals (<a href="http://elpais.com/elpais/2012/09/11/opinion/1347394021_891867.html">http://elpais.com/elpais/2012/09/11/opinion/1347394021_891867.html</a>), així com el reconeixement de la pròpia Unió Europea (<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4039815/20120912/comissio-europea-desmenteix-declaracions-dahir-consequencies-independencia.html">http://www.vilaweb.cat/noticia/4039815/20120912/comissio-europea-desmenteix-declaracions-dahir-consequencies-independencia.html</a>). I també, com no podria ser d'altra manera, tot el meu suport. Endavant, catalans! Independència i llibertat! Bona lectura!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWSnTknuNtwlC3xN782WEQaE5_QR7l9NjN7MbPUFrW8iGpprsEDW2aHq5wcVq4JStqybAk-AUwFljUI75D4nxeVNAp7L73Elq7rgI1MVOSjvJPE4c6S0V4EXOohSs3K64469l1VuhN144/s1600/090919estelada.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="303" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWSnTknuNtwlC3xN782WEQaE5_QR7l9NjN7MbPUFrW8iGpprsEDW2aHq5wcVq4JStqybAk-AUwFljUI75D4nxeVNAp7L73Elq7rgI1MVOSjvJPE4c6S0V4EXOohSs3K64469l1VuhN144/s400/090919estelada.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<br />McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-65755604609048724382012-08-31T15:24:00.002+02:002012-09-04T18:29:06.794+02:00Jordi d'Alterràs, la Història de la Bèstia (II)Ja feia temps que no publicava res, almenys tal com s'entén la paraula publicar. No fa massa vaig penjar un enllaç a la biblioteca virtual TINET on estava allotjat un relat meu. No era una veritable publicació, ja feia temps que estava allí.<br />
<br />
Hui, per fi, he acabat la segona part de la història de Jordi d'Alterràs (ací podeu trobar la primera <a href="http://elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/06/jordi-dalterras-la-historia-de-la.html">http://elcamidelescoces.blogspot.com.es/2012/06/jordi-dalterras-la-historia-de-la.html</a>), i les que ens queden. Si seguiu llegint, coneixereu els nous personatges i les noves situacions que es creen al nou poble que visita el nostre heroi, Castell de Ponent. Espere que vos seguisca agradant. Bona lectura!<br />
<br />
<i>Tota l'alqueria va eixir aquell dia de les seues cases per acomiadar Jordi. Feia una setmana que estava allotjat a la Casa de la Vila, una setmana des de que havia tingut aquella violenta conversació amb el governador, que finalment, i després de l'oferiment de Jordi a caçar el drac, va acceptar de donar-li tot el que necessitava.</i><br />
<i><br /></i>
<i>I allà estava ell, a llom del millor cavall que hi havia al terme del poblet, un preciós exemplar marró, que havia sigut donat per un dels terratinents més adinerats de la comarca, un tipus al què el drac també se li havia emportat la seua filla, potser la única raó per la qual col·laborava amb la expedició de Jordi.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Rodejat per un centenar de persones, Jordi veia en els seus ulls com havien posat en ell totes les seues esperances de tornar a vore les seues filles, germanes o amigues. Jordi va sentir aleshores el fortíssim pes de la responsabilitat de salvar a les joves en els seus muscles. Un home major, de pell bruna, amb una expressió que transmetia <span style="background-color: white;">melancolia per tots els costats, es va apropar a ell i li va parlar.</span></i><br />
<i><span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;">- Jordi, ni jo, ni tots els meus amics i germans, podem expressar en paraules el que sentim per què vostè s'haja oferit a tornar les nostres filles a casa, o almenys, evitar que altres famílies passen per el què nosaltres estem passant. De veritat, moltíssimes gràcies. Mai podrem pagar-li-ho.</span></i><br />
<i><span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;">- No busque recompensa - va dir Jordi. - Tan sols faig el que crec que he de fer. Si algú de vosaltres vol vindre en mi, encara està a temps, ho sabeu.</span></i><br />
<i><span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;">El governador es va apropar, amb la seua empalagosa cara de poma esclafada, i va contestar les últimes paraules de Jordi.</span></i><br />
<i><span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;">- Jordi, nosaltres som homes de camp, de pau. Ens conformem en treballar la nostra terra i vendre el poc que tenim als mercats de la ciutat. No podem anar amb vostè, seriem més un destorb que una ajuda.</span></i><br />
<i><span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;">Jordi el va mirar amb un gens reprimit fàstic, i va fer mitja volta per dirigir-se a la porta de l'alqueria, mentre pensava si eixa llonganissa humana alguna vegada havia agafat una aixà o una llegona. Ho dubtava.</span></i><br />
<i><span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;">Va creuar les portes, obertes de par en par, baix l'atenta i devota mirada dels guàrdies, que ja el miraven com a un heroi, i després de creuar el pont de pedra, va començar la cavalcada cara a l'oest. A les seues esquenes encara podia escoltar els "endavant!", "ànims, valent", "no oblidarem mai el que fas per nosaltres". Jordi va tornar a sentir carregar les esperances de tot el poble en ell, i una llàgrima va recórrer la seua cara des de l'ull fins la barbeta, per caure i perdre's en el vent que trencava la velocitat del seu cavall.</span></i><br />
<i><span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;">Cavalcava a ponent, i deixava el sol darrere. Recurtant-se entre les ombres de la contrallum, semblava un fantasma, un esperit, un enviat dels déus a la recerca de la última missió. La seua pesada capa verda d'explorador li recurtava la silueta remarcada per l'espasa que li penjava del cinturó, com una extensió més del seu cos. Va travessar així tota la planura, va creuar sèquies, va volar pels caminals que articulaven els bancals de tarongers i llimeres, i finalment va aplegar al pas que tancava la vall, vora el riu, amb les muntanyes recurtades com una gran porta que el separava del desconegut. Un poc més enllà estaven les fronteres del País. Jordi, com a explorador, les havia patrullat moltes voltes, però molt poques les havia creuat, i sempre més al nord. No sabia que trobaria allí.</span></i><br />
<i><span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;">Va baixar el ritme que havia imposat a la seua muntura, massa alt, i, després de seguir un poc més per la mateixa vorera del riu, va arribar al Pont Vell, que creuava l'aigua de part a part. El va travessar i va arribar al Camí dels Exploradors, l'última via segura cap a l'últim poble del País, del qual Jordi podia vore el castell recurtant-se ja sobre el llac que formava el riu en una petita illa, unes poques milles més enllà d'on ell es trobava.</span></i><br />
<i><span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;">Va seguir el camí de terra, per la vorera del riu, fins que va aplegar a Castell de Ponent. No podia haver en el món dos viles més diferents que Castell de Ponent i Benifaraig. El primer era una veritable fortalesa. Unes poques cases de fusta i palla s'apretaven dins els murs de la formidable fortificació, mentre, fora dels murs, un menut conjunt de cases d'adob i canya conformaven una menuda aldea que s'acollia a la protecció natural entre els murs de la fortalesa i les parets de la muntanya.</span></i><br />
<i><span style="background-color: white;"><br /></span>
L'accés al castell era difícil per a un possible invasor. Un pont llevadís creuava el riu per dalt del barranc que formava aquest, i era la única manera d'entrar al poble. Jordi va creuar el pont poc a poc, mentre un carro replet de mercaderies eixia de la fortalesa. Esperant que el carro creuara, va girar la vista cap a la vall, d'on havia eixit de matí. Ara era ja migdia, i havia superat un considerable desnivell. Al fons a l'esquerra veia Benifaraig, i més lluny encara, a l'altra part del riu, unes quantes alqueries i poblets més li eixien a la vista, entre planures d'herba i bancals de tarongers.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Va creuar les primeres portes, dos torres sòlides de roca grisa, i a l'esquerra s'obria un caminet que portava a l'aldea. A la dreta, un esvoranc cap al riu i el que semblava un abocador, el lloc on totes les merdes que cagaven les latrines del castell anaven a parar. Enfront, les segones portes, majestuoses, que donaven a la plaça d'armes del castell. Va travessar les fortes portes de Castell de Ponent i va entrar a la plaça. A l'esquerra, les cases dels que podien pagar-se una llar dins del castell. A la dreta, les cavalleries, la ferreria, els tallers... I encara més endavant, l'accés a la torre de l'homenatge, l'edificació que servia de quarter als guàrdies del castell i de casa a Mateu de Roís, el capità de la fortificació. Castell de Ponent no tenia Casa de la Vila, doncs la seua condició de fortalesa feia que, administrativament, estiguera adscrita a l'autoritat del governador de Benifaraig però, de facto, el capità feia i desfeia com volia, i era el senyor absolut del castell i de tots els seus voltants.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Mateu de Roís era un bon amic de Jordi, i el coneixia de ben menut. Fou el seu instructor d'esgrima a l'acadèmia reial, i un dels seus principals valedors davant el procurador militar a l'hora de la seua promoció a explorador. Amb els anys, i encara que a distància, havien aconseguit enfortir la seua amistat. No es veien des que Jordi va obtenir el rang de capità d'exploradors, però no creia que havera canviat massa.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Un majordom no va tardar en venir a per ell. Va seguir la casaca amb els colors del País per la torre del homenatge, fins que el majordom el feu entrar a una sala menuda, amb una xemeneia al fons, i al mig una gran taula de roure vell, amb poques cadires. Sobre la taula, un gran mapa del Regne i els voltants, així com mapes més menuts de la comarca, tots punxats i assenyalats amb punyals i fitxes. Era una sala sòbria, austera, sense cap decoració més que les arquivoltes gòtiques de la pròpia arquitectura del castell. I allí, al fons de la sala, plantat com una estàtua front al foc, amb la gran capa negra, estava Mateu de Roís.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Mateu... - va saludar Jordi primer.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Mateu es va girar poc a poc, i la seua cara es va il·luminar al vore a Jordi, va esbossar un gran somriure d'alegria, i va dir:</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Jordi! - Rigué - Quina alegria tornar a vore't!</i><br />
<i><br /></i>
<i>Es van fondre en una abraçada de bons amics, somrient, fins que es separaren i Jordi parlà.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Mira't! Si estàs igual, vell ós!</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Ja saps, la muntanya, que enforteix a la gent. Tu si que has canviat un poc més, eh, valent?</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Jo tinc vint anys menys que tu, mestre. Tant s'hi val que se'm note o no - va riure.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Redéu Jordi... què et porta per aquest lloc tan allunyat de la mà dels déus?</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Jo t'explicaré, Mateu. Un drac.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Jordi i Mateu es van asseure a la vora del foc, i Jordi va anar relatant-li la història. Mateu, que passava dels cinquanta ja, encara es mantenia ben fort. Era un home alt, corpulent, calb, amb una barba perfectament retallada que enduria la seua ja de per si severa cara. Escoltava atentament Jordi, encara que no massa sorprès, la qual cosa va fer que Jordi es quedara un poc estranyat. Finalment va acabar el relat.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- El drac... - va sospirar Mateu.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Sí, un drac. - reafirmà Jordi.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Voràs Jordi - va dir Mateu amb preocupació - Nosaltres ja sabíem això del drac. L'hem vist sobre el castell, totes les vegades que anava a Benifaraig...</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Què?! - va dir irat Jordi. - Ho sabíeu i no heu fet res en tot aquest temps?! No m'ho puc creure Mateu, de tu, no...</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Jordi, no podíem fer res. Havera arrasat el castell en un tres-i-no-res.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Mateu, si no li feu cara, sí que et cremarà el castell. Més tard o més prompte. Creus que tardarà en cansar-se de les xiques del poble? No amic, no. Vindrà. Ací, a Benifaraig, a Alàsquer i a tots els pobles de la nostra regió. I acabarà estenent-se per tot el País. Si no li fem cara, Mateu, ens matarà. A tots.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Jordi, ho senc, no puc fer res. No puc demanar als meus homes que lluiten contra la bèstia més poderosa del món. Em sap mal per les joves, però... no puc fer res. Per favor, necessitaria tot l'exèrcit reial!</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Trellats, Mateu. Em pensava que tindries més coratge. Jo mateix mataré el drac, si no ho fa ningú més. Dormiré ací aquesta nit. Espere que almenys això ho pugues fer, per mi...</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Clar Jordi, pots dormir en l'habitació de dalt, mateix.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Gràcies Mateu. Parlarem demà.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Jordi va eixir de la sala, entre trist i cabrejat. Li sorprenia aquell Mateu. El veterà guerrer havia sigut sempre un home coratjós, valent i just. Estava fent-se vell, no cabia altra explicació. Va pujar les escales de la torre i va entrar a l'habitació que li havien designat. Pujava la escalfor de la xemeneia inferior, així que no va encendre foc. Es va despullar i es va clavar dins el suau llit de mantes de cotó, mentre observava el tapis roig que representava un cavaller lluitant contra un drac, al costat de la finestra. "Quines coses...", va pensar Jordi. Es va girar, va tancar els ulls i es va adormir. Aquella nit va somiar amb gent estranya, serps de foc i una jove.</i><br />
<i><br /></i>
<i>El va despertar el so d'una banya. Era la senyal de partida dels exploradors. Jordi es va alçar sobresaltat, es va vestir de pressa i corrents i va baixar com un llamp les escales fins la sala on Mateu l'havia rebut el dia d'abans. El vell soldat no estava allí, així que va baixar fins el pati d'armes, on el va trobar donant les últimes instruccions al cap de la partida d'exploradors que eixia en aquell moment.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Jordi va vore com el cap dels exploradors li dirigia una mirada ràpida abans de partir. Immediatament després, Mateu es va girar i va anar cara a ell.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Jordi, precisament anava a cridar-te. Hem de parlar seriosament. Pugem dalt.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Jordi va seguir sense dir res el capità a la sala de la xemeneia i el mapa. Quan van entrar, un jove els estava esperant recolzat en la paret al costat de la xemeneia. Portava unes botes de cuir dures, i uns cobre cuixes de ferro. Cobria el seu tronc amb una peça de tela color cel amb el blasó d'alguna casa. A Jordi li resultava familiar. Baix el teixit s'endevinava la cota de malla que li protegia el tronc, i que s'ajustava a les monyiques amb braçals de cuir endurit. Era un noi jove, més baixet que Jordi, però ben paregut, amb un notablement llarg pèl ros i uns ulls blaus com el cel. Més d'una xica s'hauria fos als seus peus, pensava Jordi.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Jordi - va cridar la seua atenció el vell capità - Saps per què he enviat fora els exploradors?</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Voldria creure que és pel drac, però ja sé que no - va dir Jordi.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- No, no és pel drac. Alguns companys teus, dos dels que han eixit en el grup d'ara, van vore l'altre dia el que pareixia moviment de tropes més enllà de la Serralada de Ponent.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Com? No sabia que eixes terres estigueren habitades. A sovint he recorregut eixa mateixa serralada i mai havia vist res.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Fins ara. Les fitxes al mapa mostren on han sigut vistes tropes. Potser es prepare un atac a gran escala contra el País. Hem d'estar preparats.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Jordi va mirar el mapa. Hi havien quatre fitxes. Dos quasi juntes, més enllà de Castell de Ponent i el port del mateix nom, seguint el curs del riu, i dos més al sud. Una quasi dins el País, al pas del gegant, i una més allunyada. Cada fitxa portava apuntat un nombre, que indicava la quantitat aproximada de homes a cada lloc. Entre tots sumaven uns dos milers.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- No semblen massa homes... No crec que tinguen ninguna mala intenció respecte a nosaltres - va dir Jordi després de revisar el mapa.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- No, però en sobren per fer incursions, i van armats. Jordi, si segueixes en la teua boja idea d'anar a caçar el drac, ves amb compte. I, ja que vas, mira si pots assabentar-te d'alguna cosa, de la gent aquesta.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Bé Mateu, ho faré, no et preocupes. Si no vols res més, eixiré ja.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Mateu va fer un gest seriós, i va fer unes passes cara a Jordi. Va alçar el cap i va tornar a parlar.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Jordi, no, més bé... si et pareix bé, hi ha una... cosa que voldria encomanar-te. Et faria un escuder?</i><br />
<i><br /></i>
<i>Aleshores Jordi va comprendre el paper del jove dels cabells rossos a l'habitació. Era allí per ser el seu escuder. Jordi el va mirar, observant-lo, amb certa desconfiança. El jove li va tornar la mirada. Una mirada altiva, jovial. Als seus ulls bullia la confiança en ell mateix. I la imprudència. Jordi va saber que era un jove que es sentia capaç de tot. No dubtava que era un guerrer genial, però no el volia.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Mateu, no sóc cavaller... - va dir Jordi seriosament.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- No et demane que l'adoptes com escuder, diga'm oficialment, Jordi. Tan sols vull que l'ensenyes. A combatre, a moure's... a menejar-se ja no en la batalla, sinó en la vida. Ací, a Castell de Ponent, no podem ensenyar-li res més.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Mateu, on jo vaig, ell no pot vindre. Massa jove. Massa poca experiència. I massa... bataller. Necessite algú que sàpiga moure's en sigil·li i sense cridar l'atenció, per boscos, plans i muntanyes, no un noble que traga l'espasa i comence a repartir candela a la mínima que escolte una branca trencar-se.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Aleshores el jove ros, quasi literalment, se li va tirar als peus.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Per favor, senyor, deixe'm que l'acompanye! Vull vore món, ho necessite! Les parets d'aquest Castell i els tarongers i arrossars d'allà baix ja no em fan res. Vull anar lluny, vull ser com vostè!</i><br />
<i><br /></i>
<i>Jordi el va mirar amb gest greu, pensarós, disposat a negar-li la seua petició, però Mateu va mirar a Jordi, en cara de vells records, i va dir la frase màgica: "Recordes com vas començar tu, i com n'eres, de jove?"</i><br />
<i><br /></i>
<i>Jordi va escoltar allò, va abaixar el cap i, sospirant, va fer un gest cap al jove ros. "Au, vinga, anem-nos-en".</i><br />
<i><br /></i>
<i>Jordi va alçar una ma per acomiadar-se de Mateu, i el jove va eixir content darrere d'ell. Mateu els va acomiadar als dos amb un somriure.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Al arribar al pati, Jordi es va girar cap al jove, i va iniciar les presentacions que corresponien.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Bé, xic, sóc Jordi d'Alterràs, supose que ja em coneixeràs. Sóc un explorador, de fer, sóc capità d'exploradors, i estic bastant acostumat a passejar-me per les muntanyes i els boscos als límits del nostre món bastant sol durant molt de temps, així que intenta no molestar massa, i fer sense renegar tot allò que et diga, correcte? Si ho fas, anirà tot bé. Anirem on puga'm, matarem el drac i podràs tornar a caseta a dormir entre els llençols que cosiren les donzelles de ta mare i a intentar follar-te donzelles ensenyant-los l'espasa... bé, les dos espases. Així doncs, com et diuen?</i><br />
<i><br /></i>
<i>Al jove, a mesura que Jordi anava parlant, se li havia anat esborrant el somriure del rostre. Ara mirava el capità d'exploradors bocabadat i titubejant.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Sóc.. Andreu... Andreu de Comtandreu, senyor. Sóc fill del comte Andreu XII de Castàlia.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Jordi va arrufar el nas. Mala cosa. Ara reconeixia el blasó de la camisa del jove. Havia menyspreat al fill primogènit del Comte de Castàlia, un dels més poderosos senyors del País. El Comtat de Castàlia era una enorme extensió de terres de cultiu i pastereig, al nord de la capital, del qual la ciutat més important era Castàlia, un menut port amb una llotja agrícola bastant important. Els territoris del pare d'Andreu eren gairebé un terç de la totalitat del País. Si son pare s'enterava del que havia dit al fill, potser tindria problemes.</i><br />
<i><br /></i>
<i>- Molt bé, Andreu. Des d'ara et presentaràs, senzillament, com Andreu de Castàlia. Quan corres món, per passar inadvertit millor no ser un fill de noble, entens? Au, corre a posar a punt dos cavalls i carregar-los de provisions. Jo et diré que has de posar. Vinga, anem.</i><br />
<i><br /></i>
<i>El jove escuder va assentir i va córrer a les cavallerisses. Potser no era tan idiota com Jordi havia cregut, a primera vista.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Entre els dos trigaren menys de mitja hora en recollir totes les provisions i preparar-se per al viatge. Jordi va haver de explicar-li a Andreu alguns conceptes bàsics sobre la supervivència i la discreció. Entre d'altres, Andreu volia elegir un cavall alt, un semental marró amb una planta espectacular per a la batalla. Quan Jordi es va aproximar amb dos rossins guaixats i baixets, Andreu va fer cara de pomes agres. Jordi li va explicar que per anar per la muntanya, sense camins, cap al desconegut, era millor una bèstia forta i resistent com aquells rossins que no pas un cavall d'exhibició i velocitat. Andreu no volia entrar en raó i Jordi, en represàlia, el va fer muntar en un burro.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Després, Jordi va ordenar a Andreu canviar-se de roba. El jove es va negar en redó. Ningun cavaller es desfeia dels seus blasons i de les seues armes. Al cap i a la fi, eren les seues senyes d'identitat. Jordi li va dir que a partir d'ara, ell era Andreu de Castàlia, un guerrer del muntó, no el fill del comte. Després de molt discutir, Andreu va accedir. Va anar a l'armeria i quan va tornar, ja no portava ni la túnica ni la cota de malla. Els havia canviat per una samarreta encoixinada i un peto d'acer sense blasonar. Del cint li penjava l'espasa llarga i, a l'esquena, un escut curt en forma de cometa, sense lacar, i una ballesta.</i><br />
<i><br /></i>
<i>Jordi el va mirar i va somriure. "Així millor", va dir mentre Andreu feia mala cara. I van partir abans de que el sol estiguera al mig del cel.</i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqBiCnlks4UpByEXMn0MJ-IE3pWO_cKwRtR0FBuFhUB5skkdPaMaADzk2mN4i8LOFNCqPwnBNqjxTuW2jG0keZ8wgEhN4qg-hFdXA3kqAL8BPHVE_Z1d8Jn4bw2GlLjE4zksqgwuH2P_s/s1600/5144916-lg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqBiCnlks4UpByEXMn0MJ-IE3pWO_cKwRtR0FBuFhUB5skkdPaMaADzk2mN4i8LOFNCqPwnBNqjxTuW2jG0keZ8wgEhN4qg-hFdXA3kqAL8BPHVE_Z1d8Jn4bw2GlLjE4zksqgwuH2P_s/s320/5144916-lg.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="background-color: white;"><br /></span>McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-49841387975609759702012-08-15T14:02:00.003+02:002012-08-15T14:02:51.472+02:00La foscor del desenllaçPassen els mesos, i un bon exercici és recordar els pocs èxits que la labor d'escriure ens ha deixat, o m'ha deixat a mi. No parle de la història de Jordi d'Alterràs, ni de molts altres contes amagats dins un calaix. Parle d'aquell relat breu que vaig presentar fa temps al concurs de relats breus TINET de la Ciutat de Tarragona. No vaig eixir guardonat, però almenys l'obra es va publicar a la biblioteca virtual de l'agrupació cultural. Ací us la deixe, per què crec que és del millor que la meua ment, els meus dits i el meu ordinador han pogut parir. Gaudiu, i bona lectura!<br />
<br />
<a href="http://www.tinet.cat/portal/uploads/la_foscor_del_desenllac_20120705093627.pdf">http://www.tinet.cat/portal/uploads/la_foscor_del_desenllac_20120705093627.pdf</a>
<br />
<br />
També està disponible en format ePUB per als vostres llibres electrònics.<br />
<br />
<a href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=70809&ch=9">http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=70809&ch=9</a>
<br />
<br />
<br />McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-87106076541790262952012-06-22T17:41:00.004+02:002012-06-22T17:41:41.940+02:00Jordi d'Alterràs, la Història de la Bèstia (I)Des de fa temps que intente escriure alguna novel·la de fantasia èpica. No puc negar que és un gènere que m'encanta, des de que vaig vore, de ben menut, la més innocent pel·lícula "Merlí", de Disney, fins que fa poc devorava els llibre de la "Cançó de Glaç i Foc" de George R.R. Martin, passant per suposat per l'obligadíssim "Senyor dels Anells" i el llegendari de Tolkien.<br />
<br />
Bé, el cas és que, ja que mai aconseguia portar a bon termini les meues històries, vaig pensar que el format bloc era una bona opció per publicar una història breu, a mode de les antigues novel·les de fullet, que apareixien capítol a capítol als periòdics, i vaig decidir inventar una història basada amb la típica i molt estesa llegenda de Sant Jordi i el Drac. Una trama senzilla, un espai no massa gran i un temps concret, que em permet treballar amb desimboltura sense preocupar-me per grans regions inexplorades o mítiques ciutats de fantasia.<br />
<br />
Així, en aquest primer capítol, i els que seguiran, intentaré donar una visió novedosa, desmitificada i ampliada de la clàssica història. Espere que us agrade. Bona lectura!<br />
<i><br /></i><br />
<i>Jordi d'Alterràs aclucava els ulls mentre, poc a poc, anava traient la sageta del buirac que li penjava del cinturó, i la col·locava amb cura a l'arc. Tenia fixada la pressa. Un cérvol enorme, preciós, del qual, i passat per assecat, obtindria carn per a més d'un més.</i><br />
<i><br /></i><br />
<i>I així, quan ja tenia l'ull tancat, la fletxa col·locada i l'arc tensat, el cérvol va girar el cap i, en una mil·lèsima de segon, va escapar, mentre que Jordi, maleint a tots els déus, tornava a guardar la sageta al buirac, i començava a córrer darrere del cérvol. Era estrany, però. Jordi estava convençut que no l'havia vist. Alguna cosa havia d'haver espantat l'animal, i ell no era...</i><br />
<i><br /></i><br />
<i>Mentre la seua capa verda tallava l'aire rere ell, amb una velocitat sorprenent per a un home qualsevol, Jordi es va adonar del què havia passat. Mentre corria rere el cérvol, l'aire havia començat a enterbolir-se. El vent havia començat a bufar fort, però a intervals, i una ferum a sofre ho impregnava tot. I va ser aleshores quan es va adonar, i ho va vore. T<span style="background-color: white;">ot el bosc havia quedat a l'ombra, i quan Jordi va alçar el cap, va divisar clarament el ventre d'un gran drac que volava molt baix, respirant agitadament, cobrint tota l'atmosfera de fum i sofre. </span></i><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>Jordi, entre astorat i curiós, va decidir vèncer la por inicial al drac, i va començar a córrer rere ell, per veure on el portava. I no va haver de córrer molt: el bosc es va acabar ben prompte i, després de travessar uns menuts turons, va divisar l'alqueria de Benifaraig, amb el drac agitant les ales sobre ella, exhalant foc a l'aire, irat.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>Des del turó més allunyat del poble, Jordi podia escoltar els arrabassadors crits de la gent del llogaret. Va descansar un moment, i va reprendre la carrera al poble però, quan ja estava al mig de la plana, a punt de creuar el riu que el separava de l'alqueria, el drac es va llençar en picat sobre el poble. Jordi va contenir la respiració, esperant que d'un moment a un altre, tot el poble esclatara en flames, com una gran i macabra falla. Probablement els segons més llargs de la vida del jove.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>Però no. El poble no es va convertir en falla, i els crits esgarrifadors s'aturaren. La ferum de l'aire va anar desapareixent poc a poc, i al minut el drac es va tornar a enlairar, ja en silenci i lentament, sobre el poble, i va tornar a emprendre el rumb cap a les muntanyes de l'oest. Jordi va tornar a veure com la gegantesca bèstia volava per dalt d'ell però, aquesta vegada, i baix del ventre, no portava només les potes. Sinó unes potes, que pareixien subjectar a una jove.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>Jordi es va adonar de sobte del cansament provocat per la persecució del drac i, enfadat per què el poble donara, així com així, una jove al drac, va reprendre el camí al poble, caminant. Va creuar el riu pel majestuós pont de pedra, i va arribar enfront les portes tancades de l'alqueria.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>"Obriu!" va cridar. "Qui ho diu?", li contestaren des de dalt del mur. "Sóc Jordi d'Alterràs, el guardaboscs i explorador. Obriu-me, doncs vinc cansat de passar tants dies a la muntanya!".</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>Va passar un curt moment, i les portes es començaren a obrir. Jordi les va traspassar i va abandonar la planura conreada per entrar als carrers plens de cases emblanquinades, tendes menudes, fonts d'aigua i pols apegalosa. Encara que era ja el ple de migdia, pareixia com si el poble despertara, doncs l'atac del drac havia fet que tots anaren a amagar-se a casa, i ara tornaven a eixir poc a poc.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>La poca gent que hi havia al carrer mirava a Jordi amb curiositat. Les túniques de lli, els pantalons de cotó i les curtes jaquetes de pell sense tractar que portaven els autòctons contrastaven fortament amb la pesada capa de llana verda, els pantalons negres també de llana i les botes i la jaqueta de cuir que Jordi portava. I a sobretot destacava l'espasa que li penjava del cinturó. L'arc i el buirac amb fletxes era una cosa més comuna, però les espases de batalla no eren ferramentes que la gent traguera a passejar normalment...</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>Jordi va esperar a que baixara un guàrdia del mur per a portar-lo a la Casa de la Vila, i el va saludar quan aplegà. Encara que era hivern, Jordi estava segur que els guàrdies passarien calor. El agradable clima de la regió durant tot l'any, i les pesades cotes de malla que portaven els soldats, eren una combinació terrible per al benestar dels propis guàrdies, que patien en silenci baix els seus cascs de ferro i les seues túniques amb els colors del regne.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>El guàrdia el va saludar amb un moviment de cap, i els dos junts s'encaminaren cap al centre del poblet. No trigaren molt en arribar. La plaça de la vila era un espai quadrat, sense empedrar, amb una font bastant gran enmig, i amb la majestuosa torre de la Casa de la Vila enfront. A la Casa de la Vila vivia el governador del poble, i era també posta i posada per a tots els viatgers que passaren per Benifaraig, així com llotja local i quarter de la guàrdia de la ciutat.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>Jordi va donar gràcies al guàrdia i va entrar a la Casa de la Vila. Al gran rebedor, un pòrtic comunicava amb el pati interior de l'edifici, i a l'esquerra s'obria una porta a la posada. Jordi va entrar i va demanar una habitació per passar la nit, i un bon plat de conill per a dinar.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>Tant prompte com es va llavar, dinar i canviar, es va dirigir cap a la sala de visites de la Casa de la Vila, per parlar amb el governador sobre l'assumpte del drac. Jordi estava indignat. Com podien permetre que una bèstia com aquella s'enduguera a les joves del poble? I estava segur que no era la primera vegada. Havien de trobar alguna altra manera d'aplacar la ferocitat del drac, o bé acabar amb el problema per sempre. No tenien valor.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>Jordi es va presentar davant el governador amb un jupetí de cuir nou, amb l'ensenya del regne en platejat al mig, i amb l'espasa creuada a la part esquerra del cos, ben enganxada al cinturó, com manava el protocol. Va esperar uns minuts, i el personatge més poderós de l'alqueria va emergir d'una porta que hi havia darrere la paret de l'escriptori, just enfront de Jordi.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>El governador era un tipus gras. Molt gras. Tindria vora cinquanta anys, potser menys, i donava la imatge de ser un home desagradable en el tracte, gelatinós, espès... No li agradava. Embotit en una casaca de cotó, probablement per semblar més important davant un explorador de renom com era Jordi, semblava una mena de llonganissa mig desfeta amb suc inclòs. Realment fastigós.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>- Bon dia Jordi, és un plaer tenir-lo per ací, com a qualsevol home dels exploradors. Que li du, a la nostra alqueria? - Va començar el governador, visiblement nerviós. Ja començava a suar.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>- La fatalitat, senyor governador. Però no tinc el gust de conéixer-lo. Com li diuen, si no és molèstia?</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>- Sóc Bernat de Benifaraig, per als estrangers, però si no ixc de la comarca em solen dir Bernat de Bernat. Ja sap, a mon pare també li deien Bernat...</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>- Entenc. Molt de gust, senyor governador Bernat de Bernat. Doncs veurà, em dirigia cap a l'oest, per les muntanyes, quan de cop i volta vaig vore un drac que venia cap ací...</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>El governador el va tallar. "Ah, el drac...", va dir, entre nerviós i trist. Jordi va prosseguir narrant la persecució del drac i el segrest de la jove, moment en el qual va deixar parlar a Bernat.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>- Jordi... Ja fa temps que ens passa. Saps que els dracs no son bèsties molt comunes precisament i bé, un dia, fa prou de temps, aquest va vindre volant des de l'oest, com ha passat hui. Immediatament tancarem les portes, i apostarem arquers, però les fletxes no li feien ni pessigolles... I el drac, cada vegada més enfadat, va començar a socarrar tot el poble... fins que va vore una jove aterrida que corria cap a casa. I així, el drac la va enxampar i se la va endur, deixant tranquil el poble. Quan va tornar, per sorteig, decidirem que agafara un altra jove. I així el drac ha tornat a deixar en pau al poble...</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>- Però això no ho pot fer! I les xiques, què? No tenien res a dir? I les seus famílies? Van a deixar que un animal els deixe sense la meitat dels joves del poble????</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>- Jordi, quan la bèstia parla, aconsegueix el què vol - seguia el governador amb parsimònia i tristor, encara amb un punt de nerviosisme - No podem fer res, Jordi. Les fletxes no li feien mal, i les xiques és l'únic que l'aplaca. No sé que farà amb elles allà on ell visca, però... no tenim altra.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>- I mai heu provat de fer res més? Enviar algun caçador, o alguna cosa semblant? - Va contestar Jordi, amb irada sorpresa.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>- Jordi, és impossible...</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i>I fou aleshores quan Jordi va prendre la que seria la decisió més important de sa vida. Es va alçar de la cadira i, mentre mirava severament al governador, i després de dir-li el nom del porc per la seua covardia, va dir, èpic, "Jo ho faré". Es va subjectar l'espasa, va donar mitja volta i va eixir d'aquella sala, que ja feia ferum a suor.</i></span><br />
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfV-VQtFupdAJiyXn2LkJpXAmzjwxZdWZJ69EqflIDxXA7r62YoySwjNDLHRZ3qKA3tdHFJrs3j0S9pkrknsmfFK1nOYn7xu6kTZYZw0LCgy70FZpp6egTlkux3QUwTDQGzIXBc3zpu5g/s1600/imatgepromoci%C3%B3.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfV-VQtFupdAJiyXn2LkJpXAmzjwxZdWZJ69EqflIDxXA7r62YoySwjNDLHRZ3qKA3tdHFJrs3j0S9pkrknsmfFK1nOYn7xu6kTZYZw0LCgy70FZpp6egTlkux3QUwTDQGzIXBc3zpu5g/s400/imatgepromoci%C3%B3.png" width="232" /></a></div>
<span style="background-color: white;"><i><br /></i></span><br />
<span style="background-color: white;"><br /></span><br />
<span style="background-color: white;"><br /></span>McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-55110019850757679842012-06-17T17:48:00.000+02:002012-06-17T17:48:32.414+02:00Bandera rojaEm trobe de nou davant la pantalla blanca de l'ordinador, escrivint aquestes línies, i el primer que em ve al cap és un "quant de temps...". Sí, els exàmens i demés coses relacionades, com la festa de després, m'havien tingut apartat de la meua tasca redactora, però ja he tornat, i la veritat és que ja tenia ganes. Massa coses han passat des de que vaig deixar d'escriure, fa un mes. Massa coses a dir, de la societat, del País, de la gent, de la història, de mi... Així que, com hui són eleccions a Grècia, i fa poc ens han fotut un bon grapadet d'euros, parlaré de la crisi... o no.<br />
<br />
La veritat és que el panorama és desesperançador. El barbut que tenim de cap de govern es penja medalles de salvador després d'haver obtingut un préstec d'Alemanya (per què no ens enganyem, el préstec, encara que tota l'Eurozona el pague, és alemany) per valor de cent milions d'euros, sense adonar-se'n que cada vegada estem més a prop de l'Eire, cada vegada estem més a prop de Portugal i, per tant, cada vegada estem més a prop de Grècia.<br />
<br />
Seguim la trajectòria del país hel·lè. Primer, creixement desmesurat gràcies al turisme i la construcció, després, endeutament generalitzat per la voluntat de lucre de bancs i particulars, després, ens esclata tot en la cara, i el sistema pervers que tenim com a financer, deixa d'admetre més pisos, deixa d'admetre més crèdits i, en resum, deixa d'admetre més merda, per què de merda, estem fins dalt.<br />
<br />
I després ve el realment bo. Alemanya i els seus socis financers (Moody's, Standard & Poor's...) decideixen que Grècia ja no és capaç de mantenir una economia competent (com realment passa, al sistema que tenim), i l'amenaça en què, o canvia, o perd la seua sobirania econòmica. El govern grec intenta reaccionar, i trau la tisora. I, de colp, el poble grec es troba amb el seu sou rebaixat dràsticament, una taxa d'atur que para el mos, la meitat dels seus funcionaris en el carrer, un augment alarmant de les càrregues fiscals i una titella d'Alemanya dirigint el parlament.<br />
<br />
Però què passa? Grècia no reacciona, com evidentment era impossible amb les mesures aplicades. I aleshores, Merkel i els seus socis executen l'amenaça, arrabassant-li a Grècia la seua sobirania econòmica, i lligant-la als designis d'una Europa cada vegada més centralitzada en Berlín. I així, ara, Grècia es troba ja no a la vorera de l'abisme, sinó en l'abisme. I així successivament va passar, o està passant, amb Irlanda, Portugal, i ara, Espanya, o com li agrada dir als senyors del PP, "Reino de España", com si el poder reial ens anara a salvar del que se'ns ve al damunt.<br />
<br />
I ací, al "Reino de España", les reaccions de la gent a les mesures ja s'han fet de notar. El govern amaga les dades més alarmants, però altres no poden evitar que ixquen a la llum, a judici de l'opinió pública. Pot amagar que la xifra de suïcidis s'ha disparat, que al País Valencià ocupem un terç del total de suïcidis de l'estat espanyol, que de cada deu metges jubilats reposaran un... Però com férem saber els estudiants fa ara mig any, més o menys, la gent no calla, la gent descobreix, la gent sap, i la gent reacciona. I eixirem al carrer per donar a conéixer a la gent fins on arribarien les retallades en educació, fins on aplegaria la impunitat policial si no els paràvem els peus al Lluís Vives, i, en general, intentarem menejar la consciència social. I fins hui no hem parat.<br />
<br />
Al barbut les coses se li n'han anat de les mans, Merkel ja ens mana en matèria econòmica (si abans no ho feia), i la gent desperta. A Astúries, els miners, valga la redundància, se li han pujat a les barbes a l'anomenat barbut, i la Policia renega que a ells no els poden pegar com als estudiants, que un braç d'un miner són tres d'un estudiant. La lluita obrera desperta, com ha passat sempre, al nord, i si allí no arreglen les coses, el fet pot anar fent-se molt gran, fins acabar en una autèntica revolució.<br />
<br />
El sistema ja no aguanta més, i si ací segueixen apretant, ho tirarem tot avall. El poble, per molt poca consciència social que tinga, com és l'espanyol, i més concretament el valencià, acabarà esclatant, i acabarà amb la ferum que ix dels corredors i sales de les Corts i dels Palau, per substituir-lo per l'olor a roses de la Primavera del Poble. Potser és aventurar molt, però estudiants i miners ja han donat una mostra de que el poble ja no dorm. Bona lectura!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ-i3l-YcjFRTYbc5G4hO_H7UNMU34IZttkUYRSqK5USO8I5zeO5U-l4N4rCPz6tGyVANcMYcyi3dxNZ2zMrJ7fJbY7KH9Jzc6pdZFVOfKWrCaDBpnaSeF528VLW5M1FVWaqtU7VG8ox0/s1600/bandera+roja.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ-i3l-YcjFRTYbc5G4hO_H7UNMU34IZttkUYRSqK5USO8I5zeO5U-l4N4rCPz6tGyVANcMYcyi3dxNZ2zMrJ7fJbY7KH9Jzc6pdZFVOfKWrCaDBpnaSeF528VLW5M1FVWaqtU7VG8ox0/s1600/bandera+roja.png" /></a></div>
<br />
<br />
<br />McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-2403540815027753162012-05-15T22:07:00.001+02:002013-02-09T20:42:13.701+01:00Obertura SimfònicaDins el món, relativament nou, que és el de les grans obres simfòniques creades expressament per a banda de música, no sent transcripcions orquestrals, destaquen poderosament els compositors del s.XX nascuts tant a Nord-Amèrica com a Holanda. La gran majoria nasqueren a la primera meitat del segle, i tots ells comparteixen molts trets comuns, influenciant-se mútuament i sobretot adaptant a la banda les tècniques dels grans romàntics alemanys.<br /><br />Un dels més reeixits compositors d’aquest món és el nord-americà James Barnes. Barnes forma, junt amb altres compositors com Bert Appermont, Philip Sparke i Stephen Melillo, el quartet de compositors estatunidencs més grans des d’Alfred Reed, com demostren totes les composicions d’aquestes persones. I sobretot, és de destacar una obra en particular, per la capacitat que té de recollir, en tan sols quinze minuts, tota la força del romanticisme bandístic: L’Obertura Simfònica, de l’any 2003.<br /><br />L’obra de Barnes és un concentrat del millor que s’havia donat a la música de banda fins al 2003, afegint-hi nombrosíssimes pinzellades romàntiques de genis com Wagner o Dvórak. Específicament, entre les influencies que rep Barnes al composar aquesta obra podem destacar les aportacions de John Williams, com a neoromàntic, el ja mencionat Wagner, com a romàntic, i el també nomenat Alfred Reed, com “mestre” de James Barnes i iniciador de la composició simfònica per a banda als Estats Units.<br /><br />Ja des que comencen a sonar les primeres notes, ens podem fer una idea del que anem a escoltar. Una fanfàrria de trompetes obri l’obra, un estil marcadament americà, que dóna pas a una suau melodia d’oboè, que ens farà evocar els passatges més suaus de les primeres obres de Mahler.<br /><br />La mateixa melodia la repetirà un tutti de vents, emplenant l’auditori amb un poderós passatge que aquesta volta ens transportarà als èpics tuttis orquestrals dels que feien ús sobretot un ja vell Beethoven i el gran Wagner. Finalment, una gran crida de trompes, copiada de les òperes wagnerianes com ara Tannhauser o l’Anell dels Nibelungs, copiarà la fanfàrria de trompetes inicial amb un estil més grandiós i clàssic, que ens farà dubtar si estem davant un compositor nord-americà, o un europeu.<br /><br />Després d’aquest viatge sonor a l’Europa decimonònica, ja podem comprovar com, en tan sols cinc minuts d’obra, Barnes és ja capaç d’indicar-nos l’estructura que segueix l’Obertura, una forma sonata molt influïda per les composicions de Dvórak. Formalment sensacional, aquests primers minuts són exemple d’una introducció composada a la perfecció que, al fer-se sonar, ens donarà una idea molt encertada de la qualitat de la formació que execute l’obra, servint per tant també com a calibrador del nivell de les bandes.<br /><br />Començarà aleshores un bellíssim duo entre saxo i oboè, harmònicament perfecte, en el qual ambdós instruments van intercanviant-se els papers de cant i contracant, que, al acabar, donarà pas a un altre duo, aquesta volta de trompeta i trompa, i a nivell de corda, que culminarà amb un sobrecollidor tutti, que tancarà aquesta segona part.<br /><br />La tercera, i última part de l’obra, no és més que la reexposició de la primera, afegint en els compassos inicials uns fragments de virtuosisme en els quals el saxo solista deurà demostrar la seva habilitat. El posterior desenvolupament, calcat com hem dit al principi de l’obra, conclourà amb un sobrecollidor final, on tota la banda farà sonar poderosament la fanfàrria inicial per concloure de manera èpica una interpretació que a poc que es treballe resultarà extraordinària. Bona lectura!<br /><span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="100%" height="166" scrolling="no" frameborder="no" src="https://w.soundcloud.com/player/?url=http%3A%2F%2Fapi.soundcloud.com%2Ftracks%2F69738856"></iframe>
<br /></div>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;"><i>Extret íntegrament d'un dels treballs realitzats per a l'assignatura "Orientació, Recursos i Tècniques per a la Filologia Catalana" de 1er de Grau de Filologia Catalana.</i></span><br />
<div>
<br /></div>McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-51062380778792195352012-05-05T20:30:00.001+02:002012-05-05T20:30:17.600+02:00I Congrés Interliterari @beauniversitat (IV)<br />
L'última jornada del congrés, dijous, va estar dedicada a la literatura catalana, i fou una de les més esperades i amb major afluència de públic. Carme Gregori i Pepa Gallofré ens informaren sobre diversos fets de la guerra civil i la immediata posguerra a la Catalunya del moment, i la situació que van viure els escriptors en català aquells anys.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAgn9FgmSB7_4NLrF9Q3YqT-3b2K646OoKhHSZS4u76mU1bhmES4LSzyOQGGwg-p06btMjbc7oXvnKd8kQVkcPyJE8GOjjrmtZ_njObqgr5iusaKOSR_5ooTtFi1GUaD6GeWGmmZvNW-8/s1600/cartellicongresinterliterari.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAgn9FgmSB7_4NLrF9Q3YqT-3b2K646OoKhHSZS4u76mU1bhmES4LSzyOQGGwg-p06btMjbc7oXvnKd8kQVkcPyJE8GOjjrmtZ_njObqgr5iusaKOSR_5ooTtFi1GUaD6GeWGmmZvNW-8/s320/cartellicongresinterliterari.png" width="227" /></a></div>
<br />
<h2>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-family: inherit;">9. Literatura catalana i guerra civil, entre el compromís de l’escriptor i la literatura de testimoni.</span></h2>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<h3>
<span style="font-family: inherit;">Carme Gregori, professora titular de Literatura Contemporània en català a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, i directora del màster en assessorament lingüístic i cultura literària.</span></h3>
<div>
<br /></div>
<span style="font-family: inherit;">A l’arribada de la Guerra Civil, la immensa majoria dels escriptors catalans i en català es van adherir a la causa republicana, ja no per comunió amb les idees polítiques republicanes, o per defensar el règim constitucional vigent, sinó, fonamentalment, per què sabien que la cultura catalana com a tal no podia existir sota un estat repressiu centralitzat a Madrid.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihC6r8qt6SHhUaHCDLUWU7bwhH2isssKk8Hkzbz9z-RHLoMZjEnNucjXW3Ar4Ov-eGiwUWCWxApkTGt-wzMCEdsYapWAjO1RWOioV0Y6Hc0opNFhms0Zk0S_r0HIMjJnfoK075hIbbYcs/s1600/Cartell_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihC6r8qt6SHhUaHCDLUWU7bwhH2isssKk8Hkzbz9z-RHLoMZjEnNucjXW3Ar4Ov-eGiwUWCWxApkTGt-wzMCEdsYapWAjO1RWOioV0Y6Hc0opNFhms0Zk0S_r0HIMjJnfoK075hIbbYcs/s1600/Cartell_1.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<span style="font-family: inherit;">No estava en joc només la existència de Catalunya com estat més o menys independent dins l’estat espanyol. Estava en joc la supervivència de tota la cultura catalana, per la qual cosa inclús els grups catalans de l’alta burgesia o del catolicisme més integral defensaren la integritat de la República, encara que quadraren ideològicament millor amb les idees feixistes.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<span style="font-family: inherit;">En el marc literari, és especialment important l’estudi de l’autor català Cèsar August Jordana L’escriptor davant el feixisme. El principal precepte pel que es guiarà la intel•lectualitat catalana en lluita serà el poder escriure, és a dir, no es tractava d’expressar-se lliurement, sinó directament, de poder expressar-se. Carles Riba dirà que el més important tenia que ser salvar l’ànima de Catalunya, és a dir, la seua cultura i la seua llengua, inclús en cas de derrota.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<span style="font-family: inherit;">Tindrà especial ressò al món cultural català el discurs de la diada de Sant Jordi de 1938: un vertader manifest d’intencions sobre el que havia de fer la intel•lectualitat catalana en el marc bèl•lic existent, donada la “casualitat” de que tots els enemics de la llengua catalana estaven al bàndol franquista.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<span style="font-family: inherit;">Els escriptors catalans, aleshores, es dividiran en dos grans grups, segons el grau de compromís assolit a la guerra. Hi haurà d’escriptors que únicament faran campanya des del món intel•lectual, però també hi hauran de lluitadors, com Pere Calders i Tisner. Tots aquests escriptors s’agruparan baix la bandera de l’Associació d’Escriptors Catalans, de la Unió General de Treballadors, i es convertiran en plataformes de difusió de la llegítima causa republicana, sobretot a partir de 1937, amb la creació de la Institució de les Lletres Catalanes de la que formaran part autors tan importants com Pous i Pagès, Carles Riba o Mercè Rodoreda.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<span style="font-family: inherit;">Per a no perdre importància cultural durant la guerra, el Servei de Cultura al Front organitzarà el Servei de Biblioteques al Front, que a través del seu vehicle insígnia, el Bibliobús, distribuirà llibres al front, així com crearà una sèrie de revistes, com Amic, que serviran d’entreteniment als soldats, a l’hora que permetran la seua col•laboració.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZJ7mfTQUYrIW32-yumOcHUWuH0HQKgmNLCFy9-F89-Ah-asivM8yBU1KvJPtfWXObpXAAmbjU9RzNpKkCQY2fS7IBMrSBuFuk2geO4y3oLCUptiEmuO5brI-MM_h6_Rfn40Ukt7ZSz0s/s1600/Bibliobus-generalitat-republicana-1938.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZJ7mfTQUYrIW32-yumOcHUWuH0HQKgmNLCFy9-F89-Ah-asivM8yBU1KvJPtfWXObpXAAmbjU9RzNpKkCQY2fS7IBMrSBuFuk2geO4y3oLCUptiEmuO5brI-MM_h6_Rfn40Ukt7ZSz0s/s320/Bibliobus-generalitat-republicana-1938.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<span style="font-family: inherit;">La tasca d’escriure en català serà necessària per la permanència de l’ànima de la nació. Defendre la cultura pròpia serà la manera dels escriptors catalans de defensar la República. A més, per als més compromesos la literatura serà l’arma política de la Revolució interna que s’havia de donar a la República. </span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<span style="font-family: inherit;">Així, revistes com la mencionada Amic, o Miracle, organitzaran concursos literaris sobre les experiències en la guerra, dedicats especialment als soldats. El gènere més conreat serà la poesia èpica, amb autors com Pere Quart o Miquel Duran de València. En canvi, hi haurà una significativa carència tant de novel•les com d’obres de teatre.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<span style="font-family: inherit;">El propi Miquel Duran crearà un poemari de guerra, genial, anomenat Guerra, Victòria i Demà, en el que presentarà com tòpics decisius els conceptes de la mare pàtria, la llengua nacional i la identitat pròpia.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">També, a tota la literatura bèl•lica, es notarà la influència de les vanguàrdies, com el maquinisme i el futurisme, sobretot molt clares a obres com Homenatge als aviadors de la República, o Unitat de Joc, aquesta última del genial Pere Calders.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<h2>
<span style="font-family: inherit;">10. Franquisme i censura literària.</span></h2>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<h3>
<span style="font-family: inherit;">Maria Josefa “Pepa” Gallofré, doctora i professora titular a la Universitat Autònoma de Barcelona.</span></h3>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<span style="font-family: inherit;">El brutal règim feixista que governà Espanya des de 1939 fins fa trenta set anys es recolzà, entre moltes coses, en una molt efectiva censura de material escrit, fonamentada en dos lleis: la Llei de Censura Prèvia de 1938, que sobre ser una llei de guerra es mantení vigent fins 1966, i la Llei de Premsa d’aquest mateix any.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM0dnALLX5RfEjgE_w5u2_zYJA0DEdIvciYa_ox0jvxP_T1LoE2lknqui-XlkLHPzScRirMth2qO9b5BboZR1g5Z0W5haK5z4SZtLhRN_uDkLvKIf8OoOSBj1j9Wofw2gOYs5Y18NSE6U/s1600/franco_en_el_primer_desfile_de_la_victoria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM0dnALLX5RfEjgE_w5u2_zYJA0DEdIvciYa_ox0jvxP_T1LoE2lknqui-XlkLHPzScRirMth2qO9b5BboZR1g5Z0W5haK5z4SZtLhRN_uDkLvKIf8OoOSBj1j9Wofw2gOYs5Y18NSE6U/s320/franco_en_el_primer_desfile_de_la_victoria.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<span style="font-family: inherit;">A la catalanofònia, la censura adoptà més bé un caire lingüístic, més que ideològic o social. Aquest últim tipus de censura arribà bastant més tard que a la resta de l’estat espanyol. Trobem antecedents de la censura a la premsa dels anys 20, a la dictadura de Primo de Rivera, de la qual inclús un escriptor afí al règim com Josep Carné es mofava per la seua brutícia, Aquest és un concepte molt important: La censura bruta de la dictadura de Primo, que es notava moltíssim, doncs directament molts articles de diari venien taxats d’impremta, es veu molt millorada per la censura franquista, molt més neta. Als ulls del lector no es notava que darrere del que llegia, a més d’un autor, hi havia un censor que deia el que es podia publicar i el que no.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<span style="font-family: inherit;">El règim franquista portà doncs a terme una depuració literària important. En llengua catalana, prohibí totes les obres dels autors vençuts en el conflicte bèl•lic antecedent, prohibí qualsevol tipus de literatura que fera apologia de Catalunya, o de la seua identitat pròpia, però si que va permetre la circulació de clàssics en llengua catalana, tant catalans com greco-llatins.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
L'ens encarregada de dirimir el que es podia publicar i el que no era la Casa Reial del Llibre. Més bé, era una organització que deia el que es podia exhibir-se, i el que no, a les llibreries. Per organitzar aquest "servei", la Casa Reial creà una sèrie de llistes de censura, que marcaven els títols censurats i els paràmetres seguits. Així, es van prohibir tots aquells llibres compromesos amb quelcom no adés al règim. Es van prohibir inclús llibres de clàssics il·lustrats com Rousseau, Voltaire o Zóla. Tot això va comportar un fort desmantellament de la xarxa cultural. El discurs franquista va resultar així doncs venjatiu, exterminador i anti-catalanista.<br />
<br />
L'òrgan més important que controlava la censura era el Ministeri de Governació. El 1939, les distintes censures regionals es centralitzaren a Madrid, per a fer més efectiva la tasca. Fins 1946, la majoria de les obres escrites foren censurades, excepte algunes obres de poesia. Els franquistes no feren ninguna concessió de cap tipus a la llengua, arrabassant així la normalitat literària del català, reduint-la a una llengua marginal, folklòrica, sense cap valor literari.<br />
<br />
Aleshores, a l'escriptor català, o en català, se li plantejava un dilema: Acceptar la censura, retraure's de la seua llengua almenys en quan a grans obres literàries, i esperar a que passara la tempesta, o bé lluitar contra ella. Les armes eren poques, i les eines per ensenyar als joves la llengua i el seu ús, menys encara, sobretot a partir de la prohibició de la gramàtica de Pompeu Fabra. El català restà com una llengua morta, amb un retrocés molt important de la seua literatura.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCK48NZxcV7jB4Lh-8idQMHD3JauuEo8_FJTqA4B3UDXWGXXVGayRe-CWS-iTNWonezOs_ONx7SkIh8U_lhIvALisrkVfKfrxMbINYz_qbxO8VNA8mwlEGaEOmi28_bUiR_4KyzIF3FbE/s1600/gram%25C3%25A0tica+catalana.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCK48NZxcV7jB4Lh-8idQMHD3JauuEo8_FJTqA4B3UDXWGXXVGayRe-CWS-iTNWonezOs_ONx7SkIh8U_lhIvALisrkVfKfrxMbINYz_qbxO8VNA8mwlEGaEOmi28_bUiR_4KyzIF3FbE/s320/gram%25C3%25A0tica+catalana.jpeg" width="231" /></a></div>
<br />
Després de la derrota dels totalitarismes de dretes a la 2ª Guerra Mundial, l'any 1945, el règim va coregir la seua política, i va deslligar un poc la corda. Però, encara així, continuaren estan prohibits els assaigs, els estudis o les traduccions en català, així com molt dificultosa la publicació de novel·les, prohibint-ne inclús a Josep Pla.<br />
<br />
<br />McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-33025873555241828872012-04-30T04:12:00.008+02:002012-04-30T04:13:59.311+02:00I Congrés Interliterari @beauniversitat (III)Seguim amb el seguiment de les conferències del I Congrés Interliterari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Hui, els professors de la Universitat de València Ignacio Ramos, Inés Rodríguez i Natalia Ilina ens han parlat de les seues especialitats, les literatures francesa, italiana i russa respectivament. Endavant doncs.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAgn9FgmSB7_4NLrF9Q3YqT-3b2K646OoKhHSZS4u76mU1bhmES4LSzyOQGGwg-p06btMjbc7oXvnKd8kQVkcPyJE8GOjjrmtZ_njObqgr5iusaKOSR_5ooTtFi1GUaD6GeWGmmZvNW-8/s1600/cartellicongresinterliterari.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAgn9FgmSB7_4NLrF9Q3YqT-3b2K646OoKhHSZS4u76mU1bhmES4LSzyOQGGwg-p06btMjbc7oXvnKd8kQVkcPyJE8GOjjrmtZ_njObqgr5iusaKOSR_5ooTtFi1GUaD6GeWGmmZvNW-8/s320/cartellicongresinterliterari.png" width="227" /></a></div>
<br />
<h2>
6. El teatre d'entreguerres a França: el <i>Grang Guignol</i>.</h2>
<h3>
Ignacio Ramos, professos titular de Filologia Francesa a la Universitat de València.</h3>
<div>
<br />
El professor Ramos, especialista en novel·la negra i de misteri, ens ha oferit hui una interessant visió sobre una importantíssima part del teatre francés normalment oblidat per crítics, professors i estudiants, probablement pel seu component sàdic i immoral.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM2af8vp1tKI_eLHQsj8vstU2z8ewLn4Gf-psnl3eJlRc4oVLgJj-00EEXDh51ECDGbZljwt5tIgiFca5wYYJRNbDgy2vh9Kqd5Ida0KR791cKmJZk9c9VpSeK6sc6m39LMZfdu6R3dkA/s1600/malleus-grandguignol-poster.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM2af8vp1tKI_eLHQsj8vstU2z8ewLn4Gf-psnl3eJlRc4oVLgJj-00EEXDh51ECDGbZljwt5tIgiFca5wYYJRNbDgy2vh9Kqd5Ida0KR791cKmJZk9c9VpSeK6sc6m39LMZfdu6R3dkA/s320/malleus-grandguignol-poster.jpg" width="247" /></a></div>
<br /></div>
<div>
Efectivament, i de manera general, a l'hora de fixar-se en el teatre francés d'entreguerres tan sols s'estudien els clàssics, o bé les adaptacions i, diguem-ne, modernitzacions d'obres de l'antiguitat, com <i>Antígona </i>o bé <i>La Guerra de Troia.</i> Aquest teatre més formal es tracta d'un gènere ben escrit, més dirigit a la lectura que a la representació. A la vorera contraria observem el molt menys estudiat vodevil, gènere còmic per definició. Al no formar part de la tradició literària, queda condemnat a l'oblit intel·lectual.</div>
<div>
<br />
La raó principal de l'oblit fou la comercialització d'aquest tipus de teatre. El vodevil, destinat al gran públic, i concebit amb obres fàcils d'entendre, resultà en efecte un gènere "al·lèrgic" als intel·lectuals i per tant oblidat pels estudiants.</div>
<div>
<br />
La raó de la existència del<i> Grans Guignol </i>fou la creació a finals del s. XIX la creació dels "boulevards" a París. Els boulevards parisins són les grans avingudes que es crearan arran del terreny que va deixar l'enderrocament de les antigues muralles i el replenament dels fossats. Prompte, es convertiren en espais de passeig de la ciutadania parisina, i es plenaren de teatres i espais comercials per a l'oci de la gent. Els teatres edificats als boulevards s'encarregaven d'escenificar l'anomenat "teatre popular", de masses, no reservat a elits socials. El exemple més proper que ens queda d'aquest tipus de teatre és <i>La Dona de Negre</i>, originalment una novel·la de Susan Hill, que més tard fou dramatitzada i actualment es projecta als cines de tot el mon tenint com a protagonista al jove actor Daniel Radcliffe.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikdUV_zhNgcL9sDzMzi7FEMROS2Zi50phpkMCc9JXg2yxIKbLUS1hHQSU54DWNbAE62Lb7O50jzyGmAolIJx8SFW34d_lpQ_Zksl8FTrt0FalphtONNGWAkfAJZd4lgpZh9DUllyayD94/s1600/boulevard_lef21813.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikdUV_zhNgcL9sDzMzi7FEMROS2Zi50phpkMCc9JXg2yxIKbLUS1hHQSU54DWNbAE62Lb7O50jzyGmAolIJx8SFW34d_lpQ_Zksl8FTrt0FalphtONNGWAkfAJZd4lgpZh9DUllyayD94/s320/boulevard_lef21813.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
El teatre del <i>Grand Guignol</i> s'inaugurà l'any 1895, i va permanéixer obert fins 1960. Hui en dia, al mateix edifici, existeix el Teatre 347. El Guignol, des de la seua inauguració, es va convertir en el teatre del terror, de la por. Va triomfar sobretot a partir de la 1ª Guerra Mundial, doncs retratava crueltats i tabús que havien ocorregut, entre altres llocs, a la guerra. Al Guignol predominaven les escenes sagnants, emocionalment fortes, que hui en dia anomenaríem <i>gore</i>. En contra del que estava previst, el Guignol triomfà en les elits socials dels moment.<br />
<br />
Una de les claus de l'èxit del Guignol fou l'efectiva creació d'un efecte traumàtic molt fort, gràcies a la proximitat del públic amb els actors. Això creava en l'auditori una certa sensació de <i>voyeurisme</i>, que augmentava la implicació dels espectadors amb l'espectacle. Els actors, a més, eren molt físics, i interactuaven sovint amb el públic. S'escenifiquen situacions extremes, supeditant sempre l'acció a la paraula. Al voltant del Guignol nasqueren algunes de les llegendes urbanes més conegudes, a la volta que el propi teatre adaptà altres creades pels grans escriptors del terror, com Edgar Allan Poe.<br />
<br />
Efectivament, un dels més clars antecedents del <i>Grand Guignol, </i>i la seua més gran inspiració, fou l'abundant mitologia criminal creada a l'Anglaterra del s. XIX, que combinava el crim despietat amb l'erotisme, amb llegendes com la del barber sagnant o la de Jack l'esbudellador.<br />
<br />
Un tema recurrent al guignol serà la bogeria, que a aquella època es considerava contagiosa, i que permetia crear els personatges més rars i extravagants imaginats. A més, sorgí el tòpic desmitificat de l'assassí en sèrie, la reinvenció d'un clàssic ja sense ningun element fantàstic.<br />
<br />
A partir de la 2ª Guerra Mundial, el <i>Grand Guignol</i> anirà desapareixent, fragmentant-se en nombrosos sub-gèneres fills, tals com el <i>pulp</i> o el <i>gore</i>. Probablement, les principals causes de la desaparició del guignol foren el nazisme, que confirmà que la crueltat fictícia dels escenaris del teatre podia fer-se real, l'elevat cost econòmic de cada interpretació, i el cansament d'un gènere que, encara que interessant, peca de repetitiu en excés.<br />
<br />
<h2>
7. La "Ronda" i la "Solaria"</h2>
<h3>
Inés Rodríguez, directora del Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València.</h3>
<div>
<br />
Inés Rodríguez ens va portar al congrés una de les parts més oblidades de la premsa italiana durant el feixisme: les revistes <i>Ronda </i>i <i>Solaria, </i>conservadora i progressista consecutivament, de curta tirada però de gran influència en la societat de l'època.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4GSKxlsdgImWW5UPPiDpkFXBFRYT-4PSTmb2oreAsBjLFjbXFigp7e7YHfAtH-M4vOlgjqxagoJyBEz6I_Wu7NRao4FRYsHtm2FiQgBJWO8RBPvS3gqEyRNTKbhVP2xvx2SEb3lYznHw/s1600/mussolini-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4GSKxlsdgImWW5UPPiDpkFXBFRYT-4PSTmb2oreAsBjLFjbXFigp7e7YHfAtH-M4vOlgjqxagoJyBEz6I_Wu7NRao4FRYsHtm2FiQgBJWO8RBPvS3gqEyRNTKbhVP2xvx2SEb3lYznHw/s320/mussolini-2.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Després de la 1ª Guerra Mundial, els feixismes començaren a sorgir a tota Europa com una manera de restaurar la solidesa d'una nació, que permetera una posterior recuperació democràtica, però, en canvi, es va revelar com una cruel dictadura sense ningun tipus d'inquietuds socials o culturals. El feixisme, en lloc de ser la recuperació, serà per tant la culminació de la gran crisi europea d'entreguerres.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El feixisme trobà el seu gran recolzament en les classes mitjanes italianes. Així, d'aquesta classe mitjana eixiren una sèrie d'intel·lectuals que recolzaren públicament la dictadura. A l'any 1925, trobem dos postures intel·lectuals enfrontades, la representada pel Moviment Intel·lectual Feixista, i la del Moviment Intel·lectual Croce, aquesta última fundada per Benedetto Croce, intel·lectual antifeixista declarat. Aquest últim moviment, gràcies a l'edició del seu diari, <i>Il Mondo</i>, difondra la desmitificació del feixisme italià.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
En aquest context es va crear la <i>Ronda</i>, una revista fundada per set escriptors molt heterogènia, plena de contradiccions, doncs els fundadors eren, entre ells, ideològicament molt diferents, a més que no gaudien del que es diu precisament una bona amistat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Encara així, la revista creà els bases d'un moviment efímer que va se conegut com "rondisme", encara que l'enfrontament entre els creadors feu que no avançara el suficient com per a establir-se. Un dels fundadors, Lorenzo Montara, contava el 1854 que, encara que des de fora els editors semblaren un bloc, hi havien certes divergències internes. La <i>Ronda</i> es va desvetllar com una revista conservadora, contrària a totes les vanguardies, especialment al futurisme.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Al mateix temps que la <i>Ronda, </i>es publicava a Florència la <i>Solaria</i>. Fou una revista crítica enfront l'academicisme, d'esquerres, tot el contrari per tant a la <i>Ronda</i>, més relacionada amb <i>Il Mondo</i>. La <i>Solaria</i> va acabar esdevenint un grup cultural orgànic que, amb l'excusa de la revista, lluitava d'amagat contra el feixisme, a l'hora que defenia l'europeisme enfront el feixisme italianitzant. Com a curiositat, cal dir que un dels membre més representatius d'aquesta revista fou Gramsci, posterior dirigent del PCI.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNqJ1famdAY-ILuKy80CIFty8hBRws_3LyfKSsDu_hPdKz9qV23VJlfebVxSSDXd1LYUL6HUHcSPpco53UCNm0dxwRfCwaa0K5GtWOj3EfsAcMvVRkiBXA6WUNwN8Wu-BULmSBvI6NHsU/s1600/225px-Gramsci.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNqJ1famdAY-ILuKy80CIFty8hBRws_3LyfKSsDu_hPdKz9qV23VJlfebVxSSDXd1LYUL6HUHcSPpco53UCNm0dxwRfCwaa0K5GtWOj3EfsAcMvVRkiBXA6WUNwN8Wu-BULmSBvI6NHsU/s1600/225px-Gramsci.png" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<h2>
8. La literatura Russa en la Revolució.</h2>
<h3>
Natalia Ilina, doctora en filologies eslaves i professora titular de la Universitat de València.</h3>
<div>
<br />
Natalia Ilina, especialista en filologia russa de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, ens va oferir un recorregut per la més important literatura russa durant la revolució comunista a aquest país. Una història plena de constants tombs, sobresalts i dificultats per als seus protagonistes.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8kwRipxX2AW1Bv4DjJYm3brq4lNrw4ZEnreH3MMHuZPnOmF13im5hM7mJWtNItzfVU2OrAn_kj68uPSOdkRbnnV28w4rV9mQPHt_urGzmFs7SjlqaifTAal5_j4fDHIwTasGbMifhyphenhyphenp8/s1600/lenin-october-revolution.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8kwRipxX2AW1Bv4DjJYm3brq4lNrw4ZEnreH3MMHuZPnOmF13im5hM7mJWtNItzfVU2OrAn_kj68uPSOdkRbnnV28w4rV9mQPHt_urGzmFs7SjlqaifTAal5_j4fDHIwTasGbMifhyphenhyphenp8/s320/lenin-october-revolution.jpg" width="243" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
L'octubre de 1917 va ocórrer un fet a Rússia que canviaria per sempre el món contemporani. Esclatà la primera revolució comunista exitosa de la història. <span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;">La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica. La revolució es dividí en dues fases. La primera, «la revolució de Febrer», en la qual es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'estableix una república de caire liberal. En la segona, «Revolució d'Octubre», fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets (controlats principalment pel partit bolxevic) prengueren el poder. Si bé els principals focus de la revolució foren Petrograd i Moscou, aviat s'estengué a les àrees rurals on els pagesos col·lectivitzaren i redistribuiren la terra.</span></span></div>
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span><br />
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;">Des de 1917, l'esclat de la revolució, fins 1928, és a dir, l'època de la consolidació del règim estalinista, a Rússia va predominar el vanguardisme, en la seua versió eslava. El vanguardisme fou un producte de la revolució, doncs tant intel·lectuals com obres desitjaven un canvi en les seues condicions, i així com el socialisme fou el mitjà polític, el vanguardisme fou el cultural. Els escriptors més importants d'aquesta etapa seran Konstantin Gueorgievich i Valin Shershenevich, tots dos de la corrent vanguardista de l'imaginisme.</span></span><br />
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span><br />
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;">Encara així, molts intel·lectuals no estaven d'acord amb els comunistes, i alguns es comprometeren en la lluita contra els bolxevics, mentre que altres esperaren pacientment el fi de la revolució. Molts d'aquests escriptors acabaren exiliats a altres països europeus o als EUA, com poden ser Iran Bunin o Dimitri Merezhkovski.</span></span><br />
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span><br />
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;">Dintre de les vanguardies russes, va sorgir amb força també la corrent del simbolisme, que fou un moviment falsejat, il·lusori, doncs es va crear artificialment per donar-li a l'ideal soviètic una poesia pròpia. L'imaginisme s'oposarà radicalment al realisme que, paradòjicament, anys després acabarà triomfant com el gran corrent literari soviètic.</span></span><br />
<span style="line-height: 19px;"><br /></span><br />
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;">La poeta més important durant la revolució fou Anna Akhmatova, intel·lectual que va rebutjar tot compromís amb la revolució, però que, realment, fou una de les autores principals. Va pertànyer a un altre corrent vanguardista rus, l'acmeísme, poètic i no massa difós a qualsevol part del món que no fos Rússia i la seua ària d'influència. </span></span><br />
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXXeRJieuaamc7NLTSU0Cx4lOwkzP67DuU5xTmqvc0bgADcDPQJKADT6c_EcEazpMjfLwy3yNpTISOxpt8QbrtTrN_Gz_2V7NnSqEEYI9wGyBclVGloCgPDEPAvrrqBsCrA84qgYLfITk/s1600/Anna+Akhmatova.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXXeRJieuaamc7NLTSU0Cx4lOwkzP67DuU5xTmqvc0bgADcDPQJKADT6c_EcEazpMjfLwy3yNpTISOxpt8QbrtTrN_Gz_2V7NnSqEEYI9wGyBclVGloCgPDEPAvrrqBsCrA84qgYLfITk/s320/Anna+Akhmatova.jpg" width="223" /></a></div>
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span><br />
<span style="font-family: inherit; line-height: 19px;">Durant la Guerra Civil, a pesar de la gran efervescència literària que hi havia, intel·lectuals d'un i altre bàndol foren perseguits i caçats sense pietat. A la fi de la guerra s'alçà triomfant una nova vanguàrdia: el futurisme, que defenia la virtut de la màquina com la clau del progrés sobre totes les coses. Victor Jliébnikov serà el més gran futurista rus.</span><br />
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span><br />
<span style="line-height: 19px;">D'altra banda, la poètica russa es dividí en dos grans corrents, els "ferrers de versos" i el grup Peréval. Els "ferrers de versos" foren els intel·lectuals mediocres sorgits del bàndol guanyador de la guerra, fermament compromesos amb el comunisme, i autors de poesia proletària, encara que d'una qualitat molt baixa. Els escriptors dels grup Peréval, per contra, van defendre la qualitat de la poesia per damunt de la seua intencionalitat o de la seua autoria, cosa que els va condemnar finalment al rebuig per part de les autoritats comunistes.</span><br />
<br />
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="line-height: 20px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 20px;"></span></span></div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-39273343142084889702012-04-25T02:29:00.001+02:002012-04-25T02:30:23.077+02:00I Congrés Interliterari @beauniversitat (II)Us oferim ja la segona entrega d'aquesta sèrie d'articles que pretenen sintetitzar el congrés que durant aquesta setmana s'està portant a terme a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Les ponències de hui, dimarts 24 d'abril de 2012, han tractat les literatures anglesa i alemanya, i han corregut a càrrec dels professors Ana Rosa Calero i Miguel Teruel. Bona lectura!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAgn9FgmSB7_4NLrF9Q3YqT-3b2K646OoKhHSZS4u76mU1bhmES4LSzyOQGGwg-p06btMjbc7oXvnKd8kQVkcPyJE8GOjjrmtZ_njObqgr5iusaKOSR_5ooTtFi1GUaD6GeWGmmZvNW-8/s1600/cartellicongresinterliterari.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAgn9FgmSB7_4NLrF9Q3YqT-3b2K646OoKhHSZS4u76mU1bhmES4LSzyOQGGwg-p06btMjbc7oXvnKd8kQVkcPyJE8GOjjrmtZ_njObqgr5iusaKOSR_5ooTtFi1GUaD6GeWGmmZvNW-8/s320/cartellicongresinterliterari.png" width="227" /></a></div>
<br />
<h2>
4. Literatura de dones a la República de Weimar.</h2>
<h3>
Ana Rosa Calero, professora titular de literatura alemanya a la Universitat de València i especialista en literatura feminista.</h3>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfB2XuaUWd0b7cFSYhaPbHWT_7Ab0yE75oNAueUa69fe3GAuQD3y5IMbeXB-6rRWnW9aYlPIbDLdEj6AuxmzdiJ4kZVvxa1ucUBRG8-V1Ix8D3ERwI-TKzayocuMmrM9ggHeo19tncVJo/s1600/96007046.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfB2XuaUWd0b7cFSYhaPbHWT_7Ab0yE75oNAueUa69fe3GAuQD3y5IMbeXB-6rRWnW9aYlPIbDLdEj6AuxmzdiJ4kZVvxa1ucUBRG8-V1Ix8D3ERwI-TKzayocuMmrM9ggHeo19tncVJo/s320/96007046.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
La República de Weimar (Weimarer Republik) fou l'estat que ocupà el territori del que hui és Alemanya, més el nord de l'actual Polònia, entre el 1918 i el 1933. Fou la primera Alemanya democràtica de la història, encara que les circumstàncies en les que fou creada (armistici de 1918) i els convulsos anys en que existí, provocaren que fora una nació plena de contradiccions, com la modernitat enfront la tradició, i una aparença d'orde que ocultava un caos social.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
En l'aspecte sociopolític de l'Alemanya de Weimar destaca l'assaig d'Eric Weitz, de títol homònim, que conta perfectament la degeneració republicana fins aplegar a l'arribada al poder d'Adolf Hitler, l'any 1933, que acabà amb l'experiència democràtica. Certament, la democràcia de Weimar estava condemnada al fracàs des de l'inici. Careixia d'una base social sòlida, sense ningun tipus de recolzament.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Encara així, culturalment fou un moment àlgid, de prestigi per Alemanya. En els anys de Weimar, els germans guanyaren 17 premis Nobel, acolliren en el si de la República diverses tendències literàries, convertiren Berlín en una de les capitals europees de la cultura, paradigma de la modernitat i el capitalisme.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Aquest ambient modern afavorí, per tant, els moviments feministes, i l'explosió de les dones en el panorama cultural alemany. L'any 1865 es formà l'Associació de Dones Alemanes, i uns anys després el Moviment de Dones Proletàries, agrupat al Moviment Socialista de Treballadors. Aquest últim moviment comptà amb líders i intel·lectuals tan importants com Clara Zetkia o Rosa Luxemburg.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Anys després es fundà la Federació d'Associacions de Dones Alemanes, a la qual prohibiren entrar a les proletàries per les seues idees polítiques. Encara així, entre totes aconseguiren fites importants. Entre 1900 i 1909, les dones alemanyes començaren a entrar a la Universitat. Als anys vint, les dones alemanyes ja havien aconseguit el dret a vot actiu i passiu, la inclusió en el sistema judicial i la progressiva millora de les seues condicions laborals.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El periodisme polític cobra especial importància a la Alemanya d'aquest anys. Els reporters usaran el sarcasme i la ironia enfront l'avanç de la dreta radical, i des de ben prompte advertiran del constant perill que assetjava a la República en forma de nacional-socialistes i comunistes radicals.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Kurt Tucholsky i Carl Von Ossietzky foren dos dels periodistes més importants en el camp esmentat. Perseguits pels nazis, tots dos crearen "Die Weltbühre", una revista literària, però també sobretot de protesta, amb la finalitat d'advertit als ciutadans de Weimar el mal que els venia damunt.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El cine serà una de les formes d'art més importants a Weimar. Les dos pel·lícules que més marcaran el poble de l'època seran <i>Berlín, Simfonia de la Gran Ciutat </i>i <i>El Cuirassat Potemkim</i>. El cinema, envers la literatura i el teatre, era l'entreteniment per al poble.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
D'altra banda, i seguint amb les dones, els anys vint, hi havien a Alemanya 1,2 milions de dones assalariades, una classe mitjana emergent, que aspirava a la burgesia mentre que la seua realitat era la del proletari. Açò creava un malestar social. Els assalariats permeteren l'encumbrament de la dreta, mentre els proletaris recolzaren l'esquerra. Siegfried Kracouer publicarà un interessant estudi sociològic, que encara es llegeix, <i>Els assalariats, estudi sociològic</i>.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
La pròpia creació d'aquesta classe social afavorirà el sorgiment del nou estereotip de dona: "Die Neue Frau", o la nova dona, personificada per la nord-americana Louise Brooks, que representava a la jove sotmesa als designis de la moda. La mateixa dona, assalariada de dia es convertia, per la nit, en "girl", la reina de la festa. Serà aleshores quan sorgirà un nou moviment cultural que estudiarà el fenomen comentat: La Nova Objectivitat, un moviment que durarà entre 1924 i 1930, i de la qual les més grans obres seran els assajos i les novel·les de guerra.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe-dE-qfKI9EhmkkIY1jvZ6AJ5CboYdbEcFtL8EZaBB97fdS9KmPw9_ejnaDzMgVtc_cMGHqDRk2aDRzDlApSdpNnZGboS2Yk7kPNHewruu0zvEMVcY9cXqqcXhaDjXNfPGS24vglTkrA/s1600/page1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe-dE-qfKI9EhmkkIY1jvZ6AJ5CboYdbEcFtL8EZaBB97fdS9KmPw9_ejnaDzMgVtc_cMGHqDRk2aDRzDlApSdpNnZGboS2Yk7kPNHewruu0zvEMVcY9cXqqcXhaDjXNfPGS24vglTkrA/s320/page1.jpg" width="206" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Les dones seran per tant importantíssimes a la literatura de Weimar. Destacaran les següents:</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- Mila Hartwig, que entre l'expressionisme i la nova objectivitat crearà a les seues novel·les uns mons femenins neuròtics, obscurs i excèntrics, un compilat de característiques que no seran més que sarcasme per denunciar la situació de les dones, esclaves de la moda.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- Mascha Kaléko, que serà la gran poeta de la seua generació, marcant la seua lírica amb el seu origen jueu a la Galítzia austríaca.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- Gabrielle Tergit, autora sorprenentment prolífica, de gran difusió. La seua novel·la més important, <i>Käsebier conquereix Berlín, </i>tindrà com a fil argumental l'alçada i la fi del cantant popular Kasëbier. L'obra obre al lector el més fosc del món del periodisme i la premsa. És a més una crítica al concepte de la nova dona, a la que taxa d'ingènua.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- Irmgard Keun, de la qual els nazis censuraran tota la seua obra, que és la creadora de la popular Gilgi, a la seua obra <i>Gilgi, una de nosaltres</i>. Es desmarca dels estereotips tradicionals de dona, i mols estudiosos creuen que podria ser una mena d'autobiografia de l'autora.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2B5Tzg6QgY2-h44uhY9hWgU4yALLCwXT-5X8oxaXTmm8p4xZbKNWY-rJ8WGFCoNMSyxc75lUrwrzC1yL7n7TbdueiIro5kmtEDqSUXdg2HEyU9dkgUD62D16kouz8lp70W_waZvRGRK0/s1600/greta-garbo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2B5Tzg6QgY2-h44uhY9hWgU4yALLCwXT-5X8oxaXTmm8p4xZbKNWY-rJ8WGFCoNMSyxc75lUrwrzC1yL7n7TbdueiIro5kmtEDqSUXdg2HEyU9dkgUD62D16kouz8lp70W_waZvRGRK0/s320/greta-garbo.jpg" width="256" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
- Marieluise FleiBer serà la gran dramaturga de la generació, oferint obres repletes de temes d'actualitat, que s'acabaran amb l'auge del nazisme.</div>
<div>
<br /></div>
<h2>
5. Poesia en la Primera Guerra Mundial.</h2>
<h3>
Miguel Teruel, professor titular de Filologia Anglesa a la Universitat de València.</h3>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6J5bMI_PQmRNrdekLjMflW_zBXznavwf91vQmddbYN_t16g_nC6kGAVw8SM5EnvCiyfnIvtVx2Oxp9QUwpWvh5o4zB6WU_ZfHFvN1Hm5HxYuwQSmJaU2QWyl7rLnLVFVk2UTs3nVWve8/s1600/picasso.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="139" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6J5bMI_PQmRNrdekLjMflW_zBXznavwf91vQmddbYN_t16g_nC6kGAVw8SM5EnvCiyfnIvtVx2Oxp9QUwpWvh5o4zB6WU_ZfHFvN1Hm5HxYuwQSmJaU2QWyl7rLnLVFVk2UTs3nVWve8/s320/picasso.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Miguel Teruel ha dividit la seua conferència en dues parts, dedicant la primera als soldats poetes, un concepte anglès de la I Guerra Mundial, difícil d'imaginar hui en dia, i la segona, al poema <i>Spain 1937</i>, de Wystan Auden, sobre la Guerra Civil Espanyola.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Centrant-nos ja en la primera part, els soldats de la Gran Guerra quedaren tots marcats, sense excepció, per la cruel Guerra de Trinxeres. La guerra de trinxeres o guerra de posicions és un tipus de guerra en la qual els exèrcits combatents mantenen línies estàtiques de fortificacions excavades al terra i enfrontades a una distància relativament propera, anomenades trinxeres. La guerra de trinxeres va sorgir a partir d'una revolució a les armes de foc i a un increment en el seu poder, sense que hi hagués alhora un increment en la mobilitat i en les comunicacions. Hi va haver períodes de guerra de trinxeres durant la Guerra de Crimea (1853-1856), durant la Guerra Civil Americana (1861-1865) i durant la Guerra Russojaponesa de 1904-1905, però va arribar al seu màxim exponent al front occidental durant la Primera Guerra Mundial.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Rupert Brooke serà un dels primers a publicar un poema dins del marc de la Gran Guerra. Brooke, un jove oficial que morí inclús abans d'entrar en combat, va crear un poema que es podria inclús taxar d'immoral, doncs ensalzava una guerra que després es recordaria com l'exponent màxim de la barbàrie humana, encara que disculpable per la falta d'experiència del jove.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Però sens dubte els dos autors més grans d'esta literatura són Siegfried Sasson i Wilfried Owen. Sasson creà un emotiu poema (<i>They, </i>1916), en el que parla sobre el sermó d'un bisbe patriòtic, hipòcrita, que parla sobre els virtuts de la guerra sense conèixer-la realment, i la contestació d'un jove, que li parla de l'horror bèl·lic i com ha anat perdent els seus amics per culpa del conflicte.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
D'altra banda, Owen, autor més brillant que Sasson, crearà diversos poemes, entre ells un anomenat <i>Strange Meeting</i>, de 1918, que parla sobre un malson, en el que el jo poètic, soldat, es troba a l'infern amb una de les seues víctimes, i conversen, i, sobretot, <i>Dulce et decorum est</i>, un gran poema de 1917-18 que desmunta el tòpic d'Horaci "dulce et decorum est pro patria mori", o el que és el mateix, "dolç i decorós és morir per la pàtria". Conta la història d'un grup de soldats que, després de retirar-se de la batalla, veuen com un d'ells cau degut a unes bombes de gas. La conclusió és clara. Si Horaci hagués viscut la guerra, no havera dit el mateix.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnlpcMoO7AE77BbPeLdhug1lGKkRespI152WVTKscYz2f4tZxvHNH7Gd7yex7iqeKUZSQWxNoNqEYitspgJC1RpY7E6HfFEfT0IcgJBjYpKzWHaQtmbMQ3x9fVe589DTBMILgxtLsJ5Po/s1600/Wilfred-Owen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnlpcMoO7AE77BbPeLdhug1lGKkRespI152WVTKscYz2f4tZxvHNH7Gd7yex7iqeKUZSQWxNoNqEYitspgJC1RpY7E6HfFEfT0IcgJBjYpKzWHaQtmbMQ3x9fVe589DTBMILgxtLsJ5Po/s320/Wilfred-Owen.jpg" width="229" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Els dos autors es conegueren i feren amistat durant els seus permisos, forçats per altra part, a un hospital d'Edimburg. Allí crearen la revista Hidra, de caire literari, però també de denúncia, crítica amb totes aquelles institucions que permetien la guerra i les seues conseqüències. Owen morí abans d'acabat la guerra, mentre que Sasson visqué fins el 67.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
La segona part de la conferència tracta sobre els autors britànics a la guerra civil, més concretament Wystan Auden i George Orwell. Auden exemplificarà el tòpic anglés del jove que davant el colp d'estat feixista a Espanya ve a donar ajuda a la República. El poema <i>Spain 1937</i> d'Auden exemplifica, per altra part, el progressiu desencant dels brigadistes internacionals amb la guerra d'Espanya, a mesura que veien més difícil la victòria.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfqRDDNUqw3mgOTa8tH7peSZwtA38Gzr7D_jQbJCh57vIs4TyPNUbjUsnHDZH1IwuUDywJTCTfZ-CtLKpOR3Owa_E9v_R4eHLlwoJHcyi9uPJaN-DWDT-st_SvCU1II-brjH4bJOgXEF4/s1600/brigadistas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfqRDDNUqw3mgOTa8tH7peSZwtA38Gzr7D_jQbJCh57vIs4TyPNUbjUsnHDZH1IwuUDywJTCTfZ-CtLKpOR3Owa_E9v_R4eHLlwoJHcyi9uPJaN-DWDT-st_SvCU1II-brjH4bJOgXEF4/s320/brigadistas.jpg" width="230" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Orwell, per la seua part, va escriure <i>Homenatge a Catalunya</i>, un obra genial i no sempre ben ponderada, on explica la seua experiència al front d'Osca, i com li va sorprendre la germanor entre els integrants de dos bàndols que encara que ideològicament diferents al cap i a la fi estaven integrats per germans.</div>
<div>
<br /></div>McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-71209574703177475032012-04-24T02:49:00.001+02:002012-04-24T02:50:01.095+02:00I Congrés Interliterari @beauniversitat (I)<div style="text-align: justify;">
Durant aquesta setmana, el BEA organitza a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València el I Congrés Interliterari, amb el propòsit de donar a conèixer als estudiants nous punts de vista de diverses filologies i literatures, tant properes com llunyanes, com poden ser xinesa, catalana o francesa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El Congrés, del que tots esperem siga el primer de molts, te una durada de quatre dies, des de hui fins el proper dijous, i comptarà amb ponències sobre les literatures espanyola, xinesa, alemanya, anglesa, francesa, italiana, russa i catalana, amb el denominador comú del període d'entreguerres (1918-36).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des del Camí de l'Escocés, i amb l'objectiu d'oferir al Bloc d'Estudiants Agermanats, i a tot el públic en general una síntesi de l'exposat al congrés, volem fer un seguiment intensiu de les xerrades de l'esdeveniment. Encetem hui per tant aquesta sèrie d'articles amb els resums de les ponències de hui, 23 d'abril de 2012. Bona lectura!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAgn9FgmSB7_4NLrF9Q3YqT-3b2K646OoKhHSZS4u76mU1bhmES4LSzyOQGGwg-p06btMjbc7oXvnKd8kQVkcPyJE8GOjjrmtZ_njObqgr5iusaKOSR_5ooTtFi1GUaD6GeWGmmZvNW-8/s1600/cartellicongresinterliterari.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAgn9FgmSB7_4NLrF9Q3YqT-3b2K646OoKhHSZS4u76mU1bhmES4LSzyOQGGwg-p06btMjbc7oXvnKd8kQVkcPyJE8GOjjrmtZ_njObqgr5iusaKOSR_5ooTtFi1GUaD6GeWGmmZvNW-8/s320/cartellicongresinterliterari.png" width="227" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<h2>
1. Lletres en concentració: desterrament, exili i literatura als camps (I)</h2>
<h3>
Xelo Candel, doctora en filologia hispànica a la Universitat de València.</h3>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-Oa3JrA9c6aGpw2fS8npf4SOEq8EKhHX2pL2fwqDd8PrncxrXtvkuz2o0e-42cIKjBoOcCRJrcWcPZdPehd9ptvVcLdK-pBvufrd5jBO34O9gdmL6VJj3dqDjmvkNs_B1Y4eJumKw9kE/s1600/xelo-candel-poeta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-Oa3JrA9c6aGpw2fS8npf4SOEq8EKhHX2pL2fwqDd8PrncxrXtvkuz2o0e-42cIKjBoOcCRJrcWcPZdPehd9ptvVcLdK-pBvufrd5jBO34O9gdmL6VJj3dqDjmvkNs_B1Y4eJumKw9kE/s1600/xelo-candel-poeta.jpg" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La primera de les ponències del congrés, presentada per Xelo Candel, tracta sobre l'escriptor germano-valencià Max Aub. <span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;">Max Aub Mohrenwitz (París, 2 de juny de 1903 - Ciutat de Mèxic, 22 de juliol de 1972) fou un escriptor valencià en llengua castellana d'origen francoalemany. Conreà sobretot la novel·la i el teatre. A causa del seu compromís amb la defensa de la Segona República Espanyola va haver de marxar a l'exili el 1939. És considerat un dels més importants autors de la literatura de l'exili republicà espanyol, gràcies, sobretot, a la seua sèrie de novel·les El laberinto mágico que recreen els antecedents i el desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;">Max Aub presenta una literatura amb un fort caràcter propi, forjat pels seus consecutius exilis, a saber, primer d'Alemanya a València, pel nazisme. Després de València a França, pel franquisme. Encara fou deportat a Algèria (on escriví el genial "diari de Yelfa" juntament a altres refugiats de guerra i, finalment, a Mèxic, on s'establí ja definitivament, com molts altres intel·lectuals després de la guerra.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-V8F6yjDsygFGGg3azHVcJ_KKe1N1gwYkhX2QM-QsR8Hyo9lQheqQL86pqkKlyOLRzUeCvKvvLs3mlxUhCWPwIrkxRQZfif3Hf0pr-QZU7csIfJLB89z6r1p7Un405cQ0cZOY-Jr0Xe4/s1600/MaxAub.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-V8F6yjDsygFGGg3azHVcJ_KKe1N1gwYkhX2QM-QsR8Hyo9lQheqQL86pqkKlyOLRzUeCvKvvLs3mlxUhCWPwIrkxRQZfif3Hf0pr-QZU7csIfJLB89z6r1p7Un405cQ0cZOY-Jr0Xe4/s320/MaxAub.jpg" width="248" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;">Una de les llavors més desconegudes, i en la que ha incidit especialment la doctora Candel, fou la revista "Los 60", un projecte iniciat ja en Mèxic, que pretenia agrupar els genials poetes de la Generació del 27 espanyola, per demostrar al món que ells, innovadors en la seua època, seguien vius, en actiu i en permanent contacte entre ells, i tot això a pesar de l'exili forçat de la majoria. Com a curiositat, requisit indispensable per editar en la revista fou ser major de seixanta anys.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;">"Los 60" fou la culminació final d'una sèrie d'idees i projectes anteriors. Ja en els cinquanta, creà les bases de la que anava a ser la revista "In Memoriam", amb la col·laboració de Vicent Aleixandre i Jorge Guillén. Fruit d'aquesta idea començaren a sorgir les cartes més importants de la relació epistolar entre el propi Aub, els nomenats Aleixandre i Guillén, i també Dámaso Alonso, Rafael Alberti, i en general quasi tots els poetes de la generació del 27.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;">Per problemes de distància i diferències entre els integrants, la revista no es va poder publicar, però el germen estava ja sembrat. I això encara que, el 1958, quan la revista va prendre forma definitiva, Max estava ja més prop del realisme que de les antigues vanguardies, però la seua admiració pels vells poetes era tal, que seguí avant amb la revista. Enriquiren també les publicacions de "Los 60" les noves experiències que tingueren els poetes de la Generació del 27 publicant a la revista de la Generació dels 50. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;">En conclusió, "Los 60" sorgí com una revista literària de creació, plena de texts inèdits, i sense ningun tipus de crítiques, deixant lliure la imaginació de cada autor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<h2>
<span style="line-height: 19px;">2. Lletres en concentració: desterrament, exili i literatura als camps (II)</span></h2>
<h3>
<span style="line-height: 19px;">Maria Rosell, professora de literatura hispànica a la CEU Cardenal Herrera de Castelló.</span></h3>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2nGryDU-U6ZEfAF66OcenC4xYZgqWbs0US3zBly6YxjWUN0rjwhD_B7yGwN8kHzgm5AH98Hd28jWe9dzNtEm7CpzMpkmqF5RJ6dIEHY-AHzAKTvzZ5kcokj3by6v38YskcqsJBWaVgz0/s1600/FOTOMARIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2nGryDU-U6ZEfAF66OcenC4xYZgqWbs0US3zBly6YxjWUN0rjwhD_B7yGwN8kHzgm5AH98Hd28jWe9dzNtEm7CpzMpkmqF5RJ6dIEHY-AHzAKTvzZ5kcokj3by6v38YskcqsJBWaVgz0/s320/FOTOMARIA.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;">Maria Rosell ens ha obsequiat amb una xerrada dividida en dues parts. Primer ens ha parlat de Maruja Mallo, una de les artistes espanyoles més genials, però també més oblidades, de la Generació del 27, i després, enllaçant amb la primera part, sobre els camps de concentració.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;">Maruja Mallo és la gran oblidada de la Generació del 27. Discriminada enfront la resta d'escriptors i artistes (Lorca, Dalí, Buñuel...) a Espanya mai se l'ha dotat de l'estudi i l'atenció que realment es mereixia, tot el contrari que a països com Xile, França o Argentina, on des de sempre ha estat reconeguda com una de les grans artistes vanguardistes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;">Exiliada a Argentina per la seua condició d'agitadora social, feminista convençuda i alternativa, fou una de les pioneres en el gènere de la "performance" artística, portant així l'art, del qual era enamorada, al seu últim extrem.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;">En la vida de Maruja Mallo hi distingim tres grans etapes: els feliços anys vint, on era la reina de la nit, la musa dels artistes, una dona carregada de vitalisme i energia. En canvi, a partir dels anys 28/29, sofreix una fonda transformació, exemplificada a la seua sèrie d'il·lustracions "Cloacas y campanarios", anticlerical i ombrívola, fent per al moment una poesia per explicar les noves natures mortes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;">Finalment, a l'exili, quedarà embeguda al transculturalisme. Als anys seixanta tornarà a Espanya, ja oblidada i defenestrada per la fèrria moral franquista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;">La sèrie "Cloacas y campanarios" retratarà Mallo com una visionaria dels problemes del futur proper, entre ells, els brutals camps de concentració, ja foren amb la més terrible versió nazi, o la menys coneguda versió "de refugiats" francesa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG4NOBlQU944FMkyrxit4NE5L5Krq66PDBMi5V2g0zueAgOWRXl6rRoe1tmRrRkDz-1uEnOKpobjMLfzxGCYo7ok3Y9DKy8H0CCz0z__6cmWndmaHogXWOCtchy9pjML8JCYo6Um87ZfA/s1600/maruja_mallo%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG4NOBlQU944FMkyrxit4NE5L5Krq66PDBMi5V2g0zueAgOWRXl6rRoe1tmRrRkDz-1uEnOKpobjMLfzxGCYo7ok3Y9DKy8H0CCz0z__6cmWndmaHogXWOCtchy9pjML8JCYo6Um87ZfA/s1600/maruja_mallo%5B1%5D.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 19px;">Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ. Sol ser habitual en règims totalitaris, i s'han utilitzat per tancar-hi intel·lectuals i polítics dissidents, presoners de guerra, minories ètniques, grups religiosos, homosexuals, i altres grups de persones.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 19px;">Els primers casos on es va utilitzar aquest terme fou a Cuba, el 1896, on s'hi confinaren els guerrillers anti-espanyols, i a Sudàfrica, on foren utilitzats pels britànics, durant la Segona Guerra dels Boers. El cas més conegut, per la seva extensió i crueltat, és el dels camps de concentració nazis, on milions de persones, la majoria jueus, foren exterminats. També fou significatiu el gulag, el sistema de camps de concentració de la Unió Soviètica.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 19px;">La 3a Convenció de Ginebra, de 1929, establia els camps de concentració com a sistema de confinament per presoners de guerra, i el tractament que havien de rebre. Després dels abusos comesos durant la Segona Guerra Mundial, la Quarta Convenció de Ginebra, de 1949, tracta de la protecció dels civils durant conflictes armats.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: inherit; line-height: 19px;"><br /></span></div>
<h2>
<span style="line-height: 19px;">3. Qian Zhongsu i la literatura assetjada.</span></h2>
<h3>
<span style="line-height: 19px;">Jesús Sayols, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en literatura xinesa.</span></h3>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtkOwHteCIjb6Hv2kWGeDWXA_vkHNSucow1dy58iM5sryi6NScYeuYpzZ8xES9KSSc2qZnl46r222tI1xDuRlOaVNhB9bBDDGo9FgVLnKPZi82F9UdfXXeOYuAoFJKrJfxOqx2hDdMATI/s1600/lara.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtkOwHteCIjb6Hv2kWGeDWXA_vkHNSucow1dy58iM5sryi6NScYeuYpzZ8xES9KSSc2qZnl46r222tI1xDuRlOaVNhB9bBDDGo9FgVLnKPZi82F9UdfXXeOYuAoFJKrJfxOqx2hDdMATI/s1600/lara.jpg" /></a></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;">Jesús Sayols, convidat expressament pel BEA i l'Institut Confuci de la Universitat de València, ha sigut l'encarregat de fer la interessantíssima xerrada sobre la Xina de la 1ª República, el modernisme xinés i, més concretament, l'escriptor Qian Zhongsu.</span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;">El context històric en els que ens introdueix Sayols és el següent: Al 1911, l'Imperi Xinés aplegà a la seua fi, substituït per la República de Xina. Amb eixe acte, s'inicià un fort acostament a Occident i la integració de la Xina en les corrents culturals globals, sobretot gràcies a la gran influència exercida pel Japó. El 1915 es fundà la revista de caire comunista <i>Nova Joventut</i>, aportant noves idees al nou còctel cultural xinés, alterat posteriorment en la seua base social amb el moviment del 4 de Maig, de 1919, i la fundació del Partit Comunista de 1921.</span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;">La fundació del Partit Comunista té un significat especial, no només per la seua transcendència posterior, sinó també per què demostra la forta influència que exercí a la Xina la 1ª Guerra Mundial i la Revolució Russa.</span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;">El 1937, i com a prèvia del front del Pacífic de la 2ª Guerra Mundial, esclatà la Guerra Sino-Japonesa, que culminà amb l'ocupació de Shangai per les forces nipones, i l'enllaç directe amb l'anomenada guerra mundial. A més, una volta acabada la guerra, el Partit Comunista aprofità el clima social existent per fer esclatar la Guerra Civil Xinesa, que culminà amb la creació, el 1949, de la República Popular de la Xina.</span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;">El mig segle entre 1911 i 1949, corresponent a la vida de la República Xinesa, fou el més prolífic en la vida de la literatura xinesa, ja que abans havia estat marcada pel fortíssim tradicionalisme i després, guiada pels interessos de la dictadura. Així, al s. XX s'han estudiat sempre els que s'han considerat els grans corrents de la literatura xinesa: el naturalisme (<i>Diari d'un boig, </i>1918) i el realisme (el 1921, la polarització política provocada pel Partit Comunista provocarà una ruptura intel·lectual que donarà origen al realisme xinés).</span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;">Però, des de fa relativament poc de temps, s'ha anat estudiant, descobrint més bé, un nou moviment cultural immers dins el context de la República Xinesa: el modernisme xinés. L'autora xinesa Shih publicava el 2001 la següent definició de modernisme, per defendre la realitat del modernisme xinés: "Qualsevol moviment intel·lectual i literari que comporta un trencament interessat amb la tradició d'un entorn cultural".</span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;">El modernisme provocà un trencament entre els escoles de Pequín i Shanghai. Pequín, nucli històric de la cultura xinesa més tradicional, defensà les arrels del tradicionalisme xinés, mentre que Shanghai, convertida en la capital cultural de la Xina contemporània, ciutat cosmopolita, moderna, occidental, oberta, mescla de diverses cultures i literatures, s'erigí com la capital del modernisme.</span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;">La influència cultural del Japó portà a la Xina un moviment cultural que tindria gran repercussió: el Nou Sensacionisme. Dos dels més importants autors dels Nou Sensacionisme xinés foren Liu Na'ou, que escriví <i>Trackless Train</i> i Mu Shiying, amb <i>Shanghai Foxtrot. </i>El Nou Sensacionisme, amb la febre occidentalista que sacsejava Xina, provocarà l'equiparació de Modernisme amb Urbanisme.</span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNgs-U5GgKW3BqOZXKAWN1UMzE9a-T0N6KzYWv4mnwz83iqlqY-w-NSskptXld8F340nlQxeIhO19tBEJbow5lyK0VokrRvskF_0AlcBpMxMQfBP_seLgXftCqqqVOZHFqIR_1IA5rgMc/s1600/220px-Qian_Zhongshu_1940s.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNgs-U5GgKW3BqOZXKAWN1UMzE9a-T0N6KzYWv4mnwz83iqlqY-w-NSskptXld8F340nlQxeIhO19tBEJbow5lyK0VokrRvskF_0AlcBpMxMQfBP_seLgXftCqqqVOZHFqIR_1IA5rgMc/s1600/220px-Qian_Zhongshu_1940s.jpg" /></a></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;">Aquest panorama fou el que es trobà Qian Zhongsu quan tornà a Xina l'any 1938, després d'estudiar a Oxford i París. Zhongsu, home de món, que abans havia estat format també a Pequín, dotà així a la literatura xinesa d'un nou punt de vista global, per la seua formació, a les seues obres, usant la crítica més àcida, carregada d'humor sarcàstic i irònic, per denunciar la societat en general, completament desvirtuada, tant en la vessant occidental com en la tradicional.</span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<i style="line-height: 19px;">La fortalesa assetjada</i><span style="line-height: 19px;"> (1947) serà l'obra magna de Zhongsu. Es tractarà de pràcticament una adaptació als temps moderns de la novel·la xinesa del s. XVIII </span><i style="line-height: 19px;">El bosc dels lletrats</i><span style="line-height: 19px;">, de la que Zhongsu dirà que és la primera gran novel·la de sàtira social a la Xina. A més, la novel·la guarda un gran paral·lelisme amb la vida de l'autor, doncs tractarà de les vivències del protagonista al seu retorn a la Xina el 1937. Zhongsu, amb aquesta novel·la, aplegarà inclús a l'existencialisme, demostrant així la universalitat i la atemporalitat de la literatura.</span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div>
<span style="line-height: 19px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 19px;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-13520989081520173252012-04-12T22:14:00.001+02:002012-04-12T22:14:36.553+02:00Carrasques i més carrasquesDurant aquestes primeres pasqües he tingut l'oportunitat d'anar-hi amb els meus amics a visitar la Castella fonda, aquella en la que el paratge continental es fon amb les últimes estribacions de l'andalusa serra de Cazorla. No hi ha dubte, que és una terra de gran bellesa. Travessada per multitud de menuts rius, sovint secs, amb nombroses vegues plenes de xops, la terra veu nàixer boscos i més boscos de carrasques, només interromputs per la mà de l'home, que aprofita la riquesa d'aquella terra per plantar-hi el blat que dóna de menjar a tota la regió.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7RW2Y3Fnokukct8xJ4I5_iWBvnD0cu1uSZUXPRFRn7J9rkq6v4clX87USf47AXX-3HQLMghKxhEQF7UcGrWZ-DvEdPvAymfE3gW9mb8_FvLGpYgEsL5SS0LlEp1dnM01EyLhU9io-d6c/s1600/P1090262.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7RW2Y3Fnokukct8xJ4I5_iWBvnD0cu1uSZUXPRFRn7J9rkq6v4clX87USf47AXX-3HQLMghKxhEQF7UcGrWZ-DvEdPvAymfE3gW9mb8_FvLGpYgEsL5SS0LlEp1dnM01EyLhU9io-d6c/s320/P1090262.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">EN PRIMER TERME EL BLAT JOVE, PER DAVANT DE LES CARRASQUES,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">ADORNADES PELS XOPS DE LA VEGA.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
I és que Castella, com a terra, com a paisatge, és molt bonica. Bonica, com totes les regions del món, que sempre tenen quelcom, de bo. Altra cosa són les coses que els seus poderosos poden haver fet envers altres nacions o no, però el que és indubtable, com ja he dit, és la bellesa de la seua terra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El caràcter del viatge, que planificarem com una acampada d'uns pocs dies enmig la natura, ens portà a viure el que podria ser la vida dels antics pastors, sempre acompanyant als seus ramats per les canyades, dormint al ras tant a l'hivern com a l'estiu, aguantant calor, fred, pluja, i neu. Així, els ramaders, en tant que podien, optaven per refugiar-se als anomenats <i>cortijos</i>, el que seria l'equivalent sureny de les nostres alqueries o els masos catalans.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPlyMdfqDKNe6mljqtish07GPVCC9c1SyZc9AkEcdKoW5l3nwJRbeJY780mxkJjptGY1DTbtNQKwoqc4v1YtOceaO0CvVnvdPL8SuR5ydyT_b9J4qpJoZYbp9KjnIjuUOJvmUAbagEqps/s1600/P1090314.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPlyMdfqDKNe6mljqtish07GPVCC9c1SyZc9AkEcdKoW5l3nwJRbeJY780mxkJjptGY1DTbtNQKwoqc4v1YtOceaO0CvVnvdPL8SuR5ydyT_b9J4qpJoZYbp9KjnIjuUOJvmUAbagEqps/s320/P1090314.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">EL "CORTIJO", A L'OMBRA DEL QUAL ACAMPAREM.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
Els <i>cortijos</i>, grans extensions de terres dominades per una vivenda, que sovint tenia també un corral o un refugi pels animals, acabaren sent, al segle XIX, uns vertaders focus de caciquisme, doncs aquell que dominava el <i>cortijo</i>, dominava l'aldea que depenia d'ell. L'extensió del <i>cortijo</i>, com en totes les finques, demostrava el més o menys poder que acumulava el seu propietari, així com la seva productivitat i ús. Un <i>cortijo de pastores</i>, com en el que nosaltres acamparem, valia molt menys que un de cultiu.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Si bé els <i>cortijos</i> eren la font de vida de la població, les aldees eren les ens que articulaven aquella vida. Menudes, disten només uns pocs quilòmetres, i depenen de pobles més grans, antigues viles. Sobreviuen ja ben poques, i actualment s'utilitzen més com a urbanitzacions per passar festes, que com a vertaders nuclis de població rural. Com a curiositat cal dir que l'aldea de la que més prop ens trobàvem, anomenada "Santa Maria", té una majoria de propietaris valencians, doncs s'ha fet prou comuna l'idea de comprar casetes a preu de saldo a menudes poblacions com aquesta, i utilitzar-les com a casa de vacances.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
El viatge a la Castella fonda no deixa de ser, doncs, una experiència que recomane a hom, doncs gaudireu d'uns paisatges diferents, d'unes terres infinites, i d'una cultura, i una llengua, diferent, que està allí per conèixer-la. Bona lectura, i bon viatge!</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-65756735962468362142012-04-02T19:36:00.001+02:002012-04-02T19:36:28.365+02:00Diumenge de Rams, festa gran d'AlbericTots els anys aplega, inevitablement, l'anomenada "Setmana Santa". Apenes uns dies després de Sant Josep, i encara de ressaca fallera, tot el món es prepara per gaudir o bé per avorrir una de les festes més emblemàtiques de la cristiandat, aquella que narra la passió i mort de Jesucrist.<br />
<br />
Ahir fou Diumenge de Rams i, dins del País Valencià, la localitat que més festa fa per celebrar aquesta mena d'inauguració de la Setmana Santa és Alberic, el meu poble. Independentment de si cadascú es considera creient, o no, el que és inefable és que la Setmana Santa a Alberic és la festa més popular i carregada de tradició i folklore valencià al poble.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq-kcfnwHdWF3-GxcQOTVAl3FKsIb6HMBlo41WgWMHFCEIYFfdJy_Yve43QrFF16rGdzg70O3BfHXpknr-z6azt-V5-s9HSGzr3OpUYzVJR1JAPLpthU3pwOcWr9hlj-2AIN6UQG-_IiQ/s1600/DSC00014.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq-kcfnwHdWF3-GxcQOTVAl3FKsIb6HMBlo41WgWMHFCEIYFfdJy_Yve43QrFF16rGdzg70O3BfHXpknr-z6azt-V5-s9HSGzr3OpUYzVJR1JAPLpthU3pwOcWr9hlj-2AIN6UQG-_IiQ/s320/DSC00014.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">A L'AVINGUDA DE LA GLORIETA, LA CONFRARIA DE L'HORT, EL DIA</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">DE LA "BAIXÀ" DELS SANTS.</span></div>
<br />
El Diumenge de Rams alberiqueny és únic a tot el País Valencià, i en la memòria comuna hi és el fet que probablement sigui l'acte que més importància li dona a Alberic, ja que és en aquesta data quan el poble es plena de visitants d'altres localitats, tant de la mateixa comarca com d'altres del País Valencià, inclús gent de fora de les nostres fronteres.<br />
<br />
El dia gran de la Setmana Santa alberiquenya s'inicia cap a les huit del matí, amb allò que fem els valencians per anunciar als nostres veïns que comença una festa, i que anomenem "despertà", ben carregada de masclets, per suposat. A continuació, i des de l'ermita de la Verge de Cullera, es celebra la tradicional "processó de les palmes" fins l'església de Sant Llorenç, mostra típica del barroc valencià.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMzlqlH9C28t3j8NC6JBQHA-PYg9ncFD5katH8io9TitYPTypvLfCANhOXbyKQD9Cgru8Ko2762ebSevojrszSW-00fh82yEIctZQF58ATWznX78th0meC_Sz-r3hIArtP_mYLf7vzfdg/s1600/campanario-de-alberic_24387.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMzlqlH9C28t3j8NC6JBQHA-PYg9ncFD5katH8io9TitYPTypvLfCANhOXbyKQD9Cgru8Ko2762ebSevojrszSW-00fh82yEIctZQF58ATWznX78th0meC_Sz-r3hIArtP_mYLf7vzfdg/s320/campanario-de-alberic_24387.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">BELLA PANORÀMICA AL CREPUSCLE DE L'ESGLÉSIA DE</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">SANT LLORENÇ.</span></div>
<br />
Després, i per finalitzar el matí, veïns i visitants es dirigeixen cap a la Muntanyeta, el turó que domina la Ribera Alta, per gaudir de l'ambient festiu de la xicoteta fira que s'instal·la i, per suposat, esmorzar un bon encisam.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrvK1Bw8g2f8k0nbl_oQOvEn6ox5AX5WUiYZj5P_DOs53-MGiE6KO8P4vr9yZvs6J_X8oeDaRI77TGKeupjeKGqX7AeOQ7DOCcdSliExrpqkzNYUCgkKCgZ1KR9sy_CJOGkg4wbVB5IVQ/s1600/Encisam.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrvK1Bw8g2f8k0nbl_oQOvEn6ox5AX5WUiYZj5P_DOs53-MGiE6KO8P4vr9yZvs6J_X8oeDaRI77TGKeupjeKGqX7AeOQ7DOCcdSliExrpqkzNYUCgkKCgZ1KR9sy_CJOGkg4wbVB5IVQ/s320/Encisam.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">TÍPICA PARADA D'ENCISAMS, UN DIUMENGE DE RAMS A</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">LA MUNTANYETA.</span></div>
<br />
Els encisams, que el Diumenge de Rams es compren a tones a la Muntanyeta, són part fonamental del tradicional "Concurs de l'Encisam", tradició centenària a Alberic, consistent en la competència de venda d'encisam eixe mateix dia. El guanyador rep un trofeu acreditatiu, així com els finalistes, i el jurat valora tant la qualitat de l'hortalissa, com la presentació, el tracte als clients, el preu i les "bonificacions" (com per exemple, un colpet de cassalla al comprador d'un encisam.)<br />
<br />
Així, i una volta guardonats els guanyadors, i després de dinar, s'obri l'anomenada "apuntà", acte tradicional, gairebé oficial, en el que cada ciutadà del poble s'adscriu a la seua confraria de tota la vida, tradició familiar anterior inclús a la guerra civil. Son set les confraries de Setmana Santa a Alberic, el Sant Calze, l'Hort, l'Ecce-Homo (pronunciat tradicionalment "Axiamo"), el "Nazareno", el Crist, el Sant Sepulcre i la Mare de Déu de la Soletat. Els seus confrares s'apunten mitjançant l'acte simbòlic de donar una xicoteta quantitat de diners a la confraria, el dia de l'apuntà.<br />
<br />
Paral·lelament a l'apuntà, es celebra la desfilada de bandes de la Plaça de la Constitució a la Muntanyeta, acte de presentació de les diferents bandes de música, o agrupacions de tambors i cornetes, que acompanyaran les confraries durant les processons. L'acte es tanca amb el multitudinari Concert del Diumenge de Rams, oferit per la Societat Unió Musical d'Alberic a l'esplanada de l'ermita de Santa Bàrbara, al cim de la Muntanyeta.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU9P8a-_aUj99FXdO9IUfyX36R4TIjfjBUB4gdrJRCR-KoEYly78jAiDLiziWBb4eB_WwMCEjoEwXKoApgsjaB0JKCYVGZ99P-nxFZnW9sUcm1CukNDP805rlHmj03MoPGBoRE_eH4wpIq/s1600/561987_380608091973394_100000726184920_1153238_1506599802_n.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU9P8a-_aUj99FXdO9IUfyX36R4TIjfjBUB4gdrJRCR-KoEYly78jAiDLiziWBb4eB_WwMCEjoEwXKoApgsjaB0JKCYVGZ99P-nxFZnW9sUcm1CukNDP805rlHmj03MoPGBoRE_eH4wpIq/s320/561987_380608091973394_100000726184920_1153238_1506599802_n.jpeg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">LA SOCIETAT UNIÓ MUSICAL D'ALBERIC, INICIANT EL SEU PASSA-CARRER,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">QUE TANCA LA DESFILADA DE BANDES.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Una volta acabat el concert, s'inicia l'acte culminant del Diumenge de Rams, la tradicional "baixà dels sants", acte exclusiu d'Alberic, en el que les diferents confraries, en processó, traslladen les seues imatges des de l'ermita de Santa Bàrbara fins la plaça. Els diferents passos resten així al poble, per a les diferents processons, fins el Divendres Sant, quan, al finalitzar la processó del Sant Soterrament, tornen a pujar cap a l'ermita, per dormir fins el Diumenge de Rams de l'any següent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihmZ12u5bK34eFwEYlm702WSPxcRRW2KteRcQzIffDzi_SCPmO112IkDs58E-pNDd5vy7kAslpi6sqaG_ZfnMfTOO-ETHluM1QTnEoy-dg-5E-MNHZIvrL7juxBOPUE9gQHJkjCP7RzDM/s1600/18170665.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihmZ12u5bK34eFwEYlm702WSPxcRRW2KteRcQzIffDzi_SCPmO112IkDs58E-pNDd5vy7kAslpi6sqaG_ZfnMfTOO-ETHluM1QTnEoy-dg-5E-MNHZIvrL7juxBOPUE9gQHJkjCP7RzDM/s320/18170665.jpg" width="213" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">LA IMATGE DE JESÚS AMB LA CREU IX</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">DE L'ERMITA, EL DIUMENGE DE RAMS.</span></div>
<br />
El Diumenge de Rams d'Alberic és, en resum, una de els grans festes de la Ribera valenciana, amb més tradició i folklore del País. Com a veí d'Alberic, em veig en l'obligació de recomanar a tots els meus lectors, que visiten un Diumenge de Rams el meu poble, doncs gaudiran d'un ambient i una companyia inigualables, en un marc incomparable com és la Muntanyeta, en el bell poble d'Alberic, mai suficientment apreciat. Bona lectura!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.vicentgimenez.net/alberic/images/ermita.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="http://www.vicentgimenez.net/alberic/images/ermita.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">ERMITA DE SANTA BÀRBARA D'ALBERIC, JOIA DEL NEO-CLASSICISME VALENCIÀ.</span></div>
<br />McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1126759517950212519.post-20258973082343793282012-03-26T21:14:00.002+02:002012-03-26T21:16:05.780+02:00El plaer d'escoltar bona músicaDesprés de l'escaldada de la dreta a Andalusia, i del PP en concret a Astúries, em sentia animat i vaig decidir tornar a escoltar música en anglès. Sí, encara que puga semblar un poc idiota, ja feia molt de temps que no escoltava res en la llengua de Shakespeare. I això que la majoria de la bona música contemporània està escrita en aquest idioma.<br />
<br />
I així, després d'escoltar una estona <i>The Baseballs</i>, i un altra <i>The Beach Boys</i>, he aconseguit redescobrir el "supergrup" que a finals dels huitanta formaren George Harrison, Jeff Lynne, Roy Orbison, Bob Dylan i Tom Petty. Cinc grans mites del rock&roll que feren llegenda.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsYlWNNH2ygayt91BJTPvx_g0jYCvBl5TNo8Yx41AvT7C689iVELPJE7pY-7MMUfsRDXrGW0GsAddNFAUvKE1KMpqj6U2O-TAMAg5mtxaM8xEh2dnbVAMfOc8VtDnVvsiUEpE02pHHQVs/s1600/wilburys-0i8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsYlWNNH2ygayt91BJTPvx_g0jYCvBl5TNo8Yx41AvT7C689iVELPJE7pY-7MMUfsRDXrGW0GsAddNFAUvKE1KMpqj6U2O-TAMAg5mtxaM8xEh2dnbVAMfOc8VtDnVvsiUEpE02pHHQVs/s320/wilburys-0i8.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">LA LLEGENDA FETA MÚSICA: D'ESQUERRA A DRETA I DE </span><span style="font-size: xx-small;">DALT A BAIX: </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">GEORGE HARRISON, BOB DYLAN, JEFF LYNNE, ROY ORBISON I TOM PETTY.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
Com podeu comprovar, ningun dels seus membres necessita presentació. George Harrison fou el guitarrista més virtuós dels llegendaris <i>The Beatles,</i> Bob Dylan hui encara ens continua bocabadant amb la seua música, mescla de blues, rock i folk. D'altra banda, Jeff Lynne fou el líder de l'exitós grup britànic <i>Electric Light Orchestra</i>, i encara hui actua com a productor de músics de gran talent. Roy Orbison, per la seua banda, té al seu currículum èxits tan sonats com <i>Pretty Woman, </i>i Tom Petty és reconegut com el líder de l'immortal grup <i>Heartbreakers.</i></div>
<div style="text-align: left;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: left;">
Els <i>Wilburys</i>, oficialment, tan sols duraren dos anys, publicant dos àlbums d'estudi i nombrosos singles, que al final de l'article adjunte en llista. Escoltar una única cançó dels <i>Wilburys </i>és escoltar la història del rock més clàssic, en estat pur, des dels seixanta fins hui, i qualsevol amant de la bona música, ho notarà, i ho agrairà. Bona lectura!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/cwqhdRs4jyA?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
<h2>
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><u>Discografia:</u></span></h2>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: none; background-origin: initial; border-bottom-color: initial; border-bottom-style: none; border-bottom-width: initial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.3em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden; padding-bottom: 0.17em; padding-top: 0.5em; text-align: -webkit-auto; width: auto;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;">Discs d'estudi</span></h3>
<ul style="background-color: white; line-height: 19px; list-style-image: url(data:image/png; list-style-type: square; margin-bottom: 0px; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px; margin-top: 0.3em; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: -webkit-auto;">
<li style="margin-bottom: 0.1em;"><span style="font-family: inherit;">[24/10/1988] <i>Traveling Wilburys Vol. 1</i> #3 USA, #16 UK</span></li>
<li style="margin-bottom: 0.1em;"><span style="font-family: inherit;">[29/10/1990] <i>Traveling Wilburys Vol. 3</i> #11 USA, #14 UK</span></li>
</ul>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: none; background-origin: initial; border-bottom-color: initial; border-bottom-style: none; border-bottom-width: initial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.3em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden; padding-bottom: 0.17em; padding-top: 0.5em; text-align: -webkit-auto; width: auto;">
<span class="mw-headline" id="Recopilacions"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Recopilacions</span></span></h3>
<ul style="background-color: white; line-height: 19px; list-style-image: url(data:image/png; list-style-type: square; margin-bottom: 0px; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px; margin-top: 0.3em; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: -webkit-auto;">
<li style="margin-bottom: 0.1em;"><span style="font-family: inherit;">[12/06/2007] <i>The Traveling Wilburys Collection</i> <b>#1 UK</b>, <b>#1 Australia</b>, #9 USA</span></li>
</ul>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: none; background-origin: initial; border-bottom-color: initial; border-bottom-style: none; border-bottom-width: initial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.3em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden; padding-bottom: 0.17em; padding-top: 0.5em; text-align: -webkit-auto; width: auto;">
<span class="mw-headline" id="Bootlegs"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Bootlegs</span></span></h3>
<ul style="background-color: white; line-height: 19px; list-style-image: url(data:image/png; list-style-type: square; margin-bottom: 0px; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px; margin-top: 0.3em; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: -webkit-auto;">
<li style="margin-bottom: 0.1em;"><span style="font-family: inherit;"><i>Traveling Wilburys Vol. 2</i> (demos i versions de <i>Vol. 1</i>)</span></li>
<li style="margin-bottom: 0.1em;"><span style="font-family: inherit;"><i>Traveling Wilburys Vol. 4</i> (Preses descartades de <i>Vol. 3</i>)</span></li>
</ul>
<h3 style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: none; background-origin: initial; border-bottom-color: initial; border-bottom-style: none; border-bottom-width: initial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.3em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden; padding-bottom: 0.17em; padding-top: 0.5em; text-align: -webkit-auto; width: auto;">
<span class="mw-headline" id="Singles"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Singles</span></span></h3>
<ul style="background-color: white; line-height: 19px; list-style-image: url(data:image/png; list-style-type: square; margin-bottom: 0px; margin-left: 1.6em; margin-right: 0px; margin-top: 0.3em; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: -webkit-auto;">
<li style="margin-bottom: 0.1em;"><span style="font-family: inherit;">"Handle with Care" (Octubre de 1988) - #21 UK, #45 U.S. (#2 Mainstream Rock), #3 Australia</span></li>
<li style="margin-bottom: 0.1em;"><span style="font-family: inherit;">"Last Night" (Desembre de 1988) - U.S. (#5 Mainstream Rock)</span></li>
<li style="margin-bottom: 0.1em;"><span style="font-family: inherit;">"End of the Line" (Febrer de 1989) - #12 Australia, #52 UK, #63 U.S. (#2 Mainstream Rock)</span></li>
<li style="margin-bottom: 0.1em;"><span style="font-family: inherit;">"Heading For The Light" (Abril de 1989) - U.S. (#7 Mainstream Rock)</span></li>
<li style="margin-bottom: 0.1em;"><span style="font-family: inherit;">"Nobody's Child" (Juny de 1990) - #44 UK</span></li>
<li style="margin-bottom: 0.1em;"><span style="font-family: inherit;">"She's My Baby" (Octubre de 1990) - U.S (#2 Mainstream Rock), #45 Australia, #79 UK</span></li>
<li style="margin-bottom: 0.1em;"><span style="font-family: inherit;">"Inside Out" (Gener de 1991) - U.S (#16 Mainstream Rock)</span></li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<br />
<br />McHrodikhttp://www.blogger.com/profile/03343448452574114834noreply@blogger.com1