Ahir fou Diumenge de Rams i, dins del País Valencià, la localitat que més festa fa per celebrar aquesta mena d'inauguració de la Setmana Santa és Alberic, el meu poble. Independentment de si cadascú es considera creient, o no, el que és inefable és que la Setmana Santa a Alberic és la festa més popular i carregada de tradició i folklore valencià al poble.
A L'AVINGUDA DE LA GLORIETA, LA CONFRARIA DE L'HORT, EL DIA
DE LA "BAIXÀ" DELS SANTS.
El Diumenge de Rams alberiqueny és únic a tot el País Valencià, i en la memòria comuna hi és el fet que probablement sigui l'acte que més importància li dona a Alberic, ja que és en aquesta data quan el poble es plena de visitants d'altres localitats, tant de la mateixa comarca com d'altres del País Valencià, inclús gent de fora de les nostres fronteres.
El dia gran de la Setmana Santa alberiquenya s'inicia cap a les huit del matí, amb allò que fem els valencians per anunciar als nostres veïns que comença una festa, i que anomenem "despertà", ben carregada de masclets, per suposat. A continuació, i des de l'ermita de la Verge de Cullera, es celebra la tradicional "processó de les palmes" fins l'església de Sant Llorenç, mostra típica del barroc valencià.
BELLA PANORÀMICA AL CREPUSCLE DE L'ESGLÉSIA DE
SANT LLORENÇ.
Després, i per finalitzar el matí, veïns i visitants es dirigeixen cap a la Muntanyeta, el turó que domina la Ribera Alta, per gaudir de l'ambient festiu de la xicoteta fira que s'instal·la i, per suposat, esmorzar un bon encisam.
TÍPICA PARADA D'ENCISAMS, UN DIUMENGE DE RAMS A
LA MUNTANYETA.
Els encisams, que el Diumenge de Rams es compren a tones a la Muntanyeta, són part fonamental del tradicional "Concurs de l'Encisam", tradició centenària a Alberic, consistent en la competència de venda d'encisam eixe mateix dia. El guanyador rep un trofeu acreditatiu, així com els finalistes, i el jurat valora tant la qualitat de l'hortalissa, com la presentació, el tracte als clients, el preu i les "bonificacions" (com per exemple, un colpet de cassalla al comprador d'un encisam.)
Així, i una volta guardonats els guanyadors, i després de dinar, s'obri l'anomenada "apuntà", acte tradicional, gairebé oficial, en el que cada ciutadà del poble s'adscriu a la seua confraria de tota la vida, tradició familiar anterior inclús a la guerra civil. Son set les confraries de Setmana Santa a Alberic, el Sant Calze, l'Hort, l'Ecce-Homo (pronunciat tradicionalment "Axiamo"), el "Nazareno", el Crist, el Sant Sepulcre i la Mare de Déu de la Soletat. Els seus confrares s'apunten mitjançant l'acte simbòlic de donar una xicoteta quantitat de diners a la confraria, el dia de l'apuntà.
Paral·lelament a l'apuntà, es celebra la desfilada de bandes de la Plaça de la Constitució a la Muntanyeta, acte de presentació de les diferents bandes de música, o agrupacions de tambors i cornetes, que acompanyaran les confraries durant les processons. L'acte es tanca amb el multitudinari Concert del Diumenge de Rams, oferit per la Societat Unió Musical d'Alberic a l'esplanada de l'ermita de Santa Bàrbara, al cim de la Muntanyeta.
LA SOCIETAT UNIÓ MUSICAL D'ALBERIC, INICIANT EL SEU PASSA-CARRER,
QUE TANCA LA DESFILADA DE BANDES.
Una volta acabat el concert, s'inicia l'acte culminant del Diumenge de Rams, la tradicional "baixà dels sants", acte exclusiu d'Alberic, en el que les diferents confraries, en processó, traslladen les seues imatges des de l'ermita de Santa Bàrbara fins la plaça. Els diferents passos resten així al poble, per a les diferents processons, fins el Divendres Sant, quan, al finalitzar la processó del Sant Soterrament, tornen a pujar cap a l'ermita, per dormir fins el Diumenge de Rams de l'any següent.
LA IMATGE DE JESÚS AMB LA CREU IX
DE L'ERMITA, EL DIUMENGE DE RAMS.
El Diumenge de Rams d'Alberic és, en resum, una de els grans festes de la Ribera valenciana, amb més tradició i folklore del País. Com a veí d'Alberic, em veig en l'obligació de recomanar a tots els meus lectors, que visiten un Diumenge de Rams el meu poble, doncs gaudiran d'un ambient i una companyia inigualables, en un marc incomparable com és la Muntanyeta, en el bell poble d'Alberic, mai suficientment apreciat. Bona lectura!
ERMITA DE SANTA BÀRBARA D'ALBERIC, JOIA DEL NEO-CLASSICISME VALENCIÀ.
Gran crònica. Repeteixes massa vegades Pais Valencia.
ResponEliminaEt fa por que cause massa controvèrsia? xd
EliminaSi si, jo també ho he pensat conforme llegia! xD
EliminaNo és que puga causar controvèrsia Quik, és que sembla que busques dir-ho.
ResponEliminaHome, jo que sé, el terme "País Valencià" tan sols apareix dos voltes en tot el text, i no buscava dir-ho, simplement, per contextualitzar, en lloc d'utilitzar Comunitat Valenciana doncs use País Valencià, que al meu paréixer és més coherent...
Elimina