El Trobador de Benifaraig

Per obrir el bloc com cal, i no amb una simple i descafeïnada entrada de benvinguda, he optat per començar a recollir a una nova pàgina les poesies d'aquell mític Trobador de Benifaraig, que ningú de vosaltres coneixerà, almenys encara.

No és que jo haja sigut mai un gran aficionat a la lírica, però s'ha de dir que les poesies d'aquest home són força sentides, per bé que no de gran qualitat, probablement per la seua formació pràcticament inexistent, que l'empentava a escriure gairebé només amb la força del sentiment.

La història del Trobador de Benifaraig és molt fosca, i molt poques dades es tenen sobre ell. A més, moltes de les poques dades que es tenen resulten incoherents, per la qual cosa reconstruir a la perfecció la seua història és impossible. No obstant, tractaré de recollir el millor que puga les poques dades que tenim sobre ell, per orientar-vos sobre aquest curiós personatge.

Diuen els més vells, i ja parlen de llegenda, que arribà un dia al País pel Camí de l'Escocés. El sender, molt poc conegut per la seua mala fama, havia sigut sempre font d'històries i contes per no dormir. El ben cert és que ningú dels que havien pres eixe camí havia tornat mai a casa, però també, de tant en tant, eixien d'ell personatges certament peculiars, extravagants, que semblaven d'un món de fantasia.

Doncs un d'ells fou el Trobador. Diuen que vingué, a peu, carregat tan sols amb una motxilla vella, una guitarra, una flauta, una ploma i un quadern. Diuen, però, que escrivia les poesies més commovedores escoltades mai per la nostra bona gent, i que, des dels temps d'Ausiàs March, no hi havia hagut mai poeta com ell.

El ben cert és que la seua lírica, com ja he dit, era més bé mala, però el sentiment amb què la recitava, acompanyat sempre pels acords de la seua vella guitarra, li conferien un poder que la simple lectura dels poemes no podia arribar a transmetre ni de lluny.

S'establí a les voreres del Xúquer, molt a prop de Benifaraig, i per eixe nom fou conegut pels habitants de la zona, els quals visitava a sovint, i cantava i recitava per a ells a canvi només d'un plat d'arròs, o dues bones taronges. La seua veu era el deliri del poble, al que tenia enamorat, i la seua humilitat, la raó del seu sentiment.

I així, durant gairebé una dècada, sacsejà els cors dels habitants de la Ribera, però, un bon dia, se n'anà tan discretament com havia vingut. Cantà per última volta a Benifaraig, en el que els vells diuen fou una actuació memorable, magnífica, la millor del Trobador de Benifaraig. Una Oda al País, als seus paisatges i la seua gent, que provocà que els seus fidels trencaren a plorar, de l'emoció. Quan aplegà a l'últim vers del poema, que encara no s'ha trobat, recollí la guitarra, i tornà al Camí de l'Escocés.

Diuen que anys després fou vist al Rosselló. També molt més al nord, a la Bretanya. Inclús, diuen que vents mariners portaren les seues balades des de l'Escòcia llunyana. El ben cert és que mai tornà. A la pàgina d'aquest mateix bloc El Trobador de Benifaraig trobareu algunes de les suves poesies. Espere anar ampliant el cançoner segons trobe més material sobre aquest curiós i benvolgut personatge.

Bona lectura!

Com haureu pogut endevinar, el Trobador de Benifaraig és un personatge completament de ficció, i les poesies que pose a la seua boca no són sinó experiments lírics propis, de baixa qualitat, però, això si, escrits amb el cor. Gaudiu i compartiu!