Hi ha que recordar que no hagueren hagut manifestacions multitudinàries, de centenars de milers de persones, sense el grapat d'adolescents que un bon dia decidiren tallar el carrer Xàtiva, aprofitant la situació del seu institut. el Lluís Vives, per cridar contra les males condicions en les que molts estudiants del País Valencià es veuen obligats a donar classe.
I estudiants d'altres llocs començaren a donar suport a aquests joves. I fou aleshores quan el poder, temerós de que aquell grup de joves podera fer que la gent prenguera consciència del desgovern que patia, decidí enviar als seus gossos de caça, la Policia Nacional, contra ells. Però el tir es va eixir per la culata, doncs en lloc de fer que les protestes es dispersaren, per terror a la repressió, el que aconseguiren va ser que cada cop eixira més gent al carrer, a recolzar als joves del Lluís Vives, a cridar contra tot el que estava passant.
I arribaren les assemblees d'estudiants, les vertaderes ens, totalment obertes i democràtiques, que realment intentaren i intenten coordinar la protesta, encara que alguns sectors de la dreta s'encaboten a dir que són alguns partits "ultraesquerra" i "antisistema" com, segons ells, Compromís.
Compromís, que sempre ha estat al costat dels estudiants en la protesta, però que mai ha intentat reconduir-la per on ells es podia interessar. Compromís, que, per tant, es mereix un aplaudiment de tots nosaltres, els estudiants, per haver portat la nostra veu i el vandalisme policial no només a les Corts Valencianes, sinó també al Congrés dels Diputats.
I gràcies al poder de convocatòria d'estes assemblees, les concentracions cresqueren, fins a tal punt que arribà el feliç dia en què el poder policial es veié desbordat, i va tenir que desistir del seu intent de repressió, per la massiva veu del poble que contra ells clamava. I arribaren les ja dites multitudinàries manifestacions, a tot el món, en recolzament i reconeixement de la #PrimaveraValenciana.
I ara, el dimecres passat, en l'última fins ara de les multitudinàries manifestacions, el Micalet va acabar onejant una estelada. I el dijous, primera mascletada de les falles, la gent plenà la Plaça de l'Ajuntament no per presenciar la dita mascletada, sinó per cridar contra el govern del PP, al crit del nou moviment de la #PrimaveraValenciana, la #intifalla.
Així doncs, seguim així! Que el món veja, en el seixanta aniversari de Nosaltres, Els Valencians, el despertar del Poble Valencià! Que el crit de les nostres veus travese muntanyes, rius, mars i oceans, fins que nosaltres mateixa podem tornar a escoltar la nostra veu, clara i nítida, després d'haver donat la volta al món! Endavant germans! El moviment és en marxa, i no ens van a poder aturar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada